L’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell que a Barcelona era considerat hivernant i migrador als anys 70. Però va ser l’any 1989 que va criar per primer cop al parc de la Ciutadella. De fet, durant la dècada anterior ja s’havia produït la primera nidificació a Catalunya, a l’Alt Empordà. Actualment, és present tot l’any a la ciutat i a l’hivern la seva població es veu reforçada per exemplars que han niat en zones més fredes, del centre  d’Europa. La seva distribució és àmplia i nombrosa per tot Europa i Àsia. També ha colonitzat la península Ibèrica recentment i es troba en expansió.

L’estornell té un cant variat i es pot dir que es tracta d’un ocell poliglot, imitador d’altres ocells

Als capvespres d’hivern es concentren grans bandades d’estornells en indrets com al parc de la Ciutadella i plaça Catalunya. S’ajunten milers d’exemplars i es mouen de forma sincronitzada, com si es tractés d’un sol individu. És tot un espectacle veure aquests grans estols al cel, que de sobte es fan grans i més grans i seguidament s’estrenyen convertint-se amb una massa fosca.

És un mecanisme de defensa col·lectiu: quan s’apropa el depredador, habitualment el falcó pelegrí (Falco peregrinus), produeixen una gran massa grupal que esdevé més compacta quan comença l’atac. I aleshores el grup s’obre harmònicament, amb la conseqüent frustració del rapinyaire.

Un estol d'estornells a Barcelona / Jaume Marlès

Foto: Jaume Marlès

Les concentracions hivernals d’estornells causen molèsties als habitants de la ciutat. Quan arriben al vespre per passar-hi la nit, envaeixen els arbres fins el punt que si camines per sota és probable que dipositin damunt teu alguna femta. Això provoca que el paviment s’embruti molt i per tant s’ha d’augmentar la freqüència del servei de neteja, i per tant això té uns costos econòmics i ambientals per a la ciutat. Algunes ciutats catalanes han buscat tècniques eficients contra el problema, com ara emissors bioacústics, un sistema reproductor de son d’ocells de la mateixa espècie i de rapinyaires: reproduïts aleatòriament, espanten les bandades d’ocells. Barcelona ha optat per la tècnica del hacking i ha funcionat satisfactòriament. Consisteix a aclimatar el falcó pelegrí i reintroduir-lo a la ciutat per tal que controli les plagues d’ocells.

S’ajunten milers d’estornells i es mouen de forma sincronitzada, com si es tractés d’un sol individu. És tot un espectacle

A l’alba molts estornells abandonen la ciutat per anar a cercar aliment pels conreus i camps de l’àrea metropolitana. Si hi van en forma d’estols també són un problema per als conreus, ja que per allí on passen arrasen. Durant el dia, els que no marxen se’ls pot veure de forma aïllada menjant a les zones de gespa i àrees enjardinades dels parcs o sentir cantar-los dalt d’alguna antena.

L’estornell és un ocell de mida mitjana (21-22 centímetres de longitud, 37-42 centímetres d’envergadura i 75 grams de pes): més gran que un pardal i més petit que un colom. Té el cos compacte, les potes rosades, fortes i curtes, el bec més groc a la primavera i més fosc a les èpoques fredes. Les ales i la cua són curtes. El vol és ràpid i directe. El plomatge és predominantment negre amb tons brillants molt verdosos i daurats, i té abundants pintes blanques o grogues, més marcades a l’hivern.

Un estornell com els que hi ha a Barcelona / Il·lustració: Judit Piella

Il·lustració: Judit Piella

Els mascles adults exhibeixen un negre més intens i un matís blau a la base del bec. Les femelles no són tan negres i el seu matís al bec és de color rosat. Els immadurs tenen un plomatge bru fosc amb més presència de blanc i el seu bec és completament marró. I els més joves tenen plomatge de color marró pàl·lid. És un ocell similar a la merla, encara que es desplaça caminant, no fent salts. L’estornell negre (Sturnus unicolor) també és molt similar però més fosc, va arribar a la ciutat als anys 90, al parc de la Ciutadella, i la primera reproducció es va produir l’any 1996 al forat d’una robínia.

Un grup d'estornells en un parc a Barcelona / Jaume Marlès

Foto: Jaume Marlès

És un ocell molt gregari (forma grups d’individus) durant tot l’any i cria en colònies. El període de cria s’estén del març al juny. Fa el niu als forats de les parets o sota les teules, en tota mena d’edificis i estructures, i fins i tot en forats d’arbres, coberts d’herba i plomes. Fa una posta anual, que consta de 3-6 ous, de color blanc o blavós uniforme. La incubació dura entre 11 i 15 dies. Els polls són alimentats principalment per la mare, i són capaços de volar al cap de 21 dies d’haver sortit de l’ou. Posteriorment, els joves s’incorporen en bandades amb altres individus de la seva edat.

La seva dieta és variada, omnívora, s’alimenta de fruits com raïm, lledons, aurons, olives, cireres, mores de morera, i és un excel·lent disseminador de totes aquestes llavors. També consumeix insectes i cucs de terra.

El cant de l’estornell és prolongat i variat. Inclou un ampli repertori de tonalitats, diferents sons, fins xiulets modulats i nombroses imitacions, no només d’animals sinó del que l’envolta. Es tracta d’un ocell poliglot, imitador d’altres ocells: una vegada va provocar que creguéssim que havíem detectat una guatlla en ple hivern, quan aquest és un ocell que ens visita estrictament a la primavera i l’estiu.

Més notícies

La merla, l’ocell que desperta Barcelona

Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona
Comparteix
El 'turdus merula' és una espècie molt ben adaptada a la ciutat i se'n poden trobar nius fins i tots en balcons de Ciutat Vella
Notícia: La merla, l’ocell que desperta Barcelona - Mobile

El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’

Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’
Comparteix
El 'Passer domesticus' viu bé amb els humans, però a Barcelona i altres grans ciutats n'han disminuït les poblacions per causes mediambientals
Notícia: El pardal, l’ocell barceloní que no guanyaria ‘OT’ - Mobile

Bernat pescaire, l’ocell gegant que intrigava els barcelonins

Notícia: Bernat pescaire, l’ocell gegant que intrigava els barcelonins
Comparteix
L''Ardea cinerea' té a Barcelona la població urbana d'aquesta espècie més gran d'Europa
Notícia: Bernat pescaire, l’ocell gegant que intrigava els barcelonins - Mobile

Barcelona, capital de la cotorra

Notícia: Barcelona, capital de la cotorra
Comparteix
La 'myiopsitta monachus' va arribar als anys 70 i el 1991 se'n van escapar del port i van acabar d'envair la ciutat: ara n'hi ha unes 6.500
Notícia: Barcelona, capital de la cotorra - Mobile

El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria

Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria
Comparteix
El 'larus michahellis' és un animal agressiu que ha hagut de canviar d'hàbits alimentaris i que practica el canibalisme i la caça de coloms
Notícia: El gavià, l’ocell que menjava peix i ara menja porqueria - Mobile

El colom, la plaga monògama de Barcelona

Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona
Comparteix
El 'columba livia' s'ha instal·lat a la ciutat fins al punt de tenir-hi 85.000 exemplars actualment
Notícia: El colom, la plaga monògama de Barcelona - Mobile

Pit-roig: l’ocell barceloní que alimenta la femella quan està en zel

Notícia: Pit-roig: l’ocell barceloní que alimenta la femella quan està en zel
Comparteix
L''Erithacus rubecula' té un cant molt bonic que contrasta amb el so que emet quan se sent inquiet i en risc
Notícia: Pit-roig: l’ocell barceloní que alimenta la femella quan està en zel - Mobile

El porc senglar, la plaga de Collserola

Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola
Comparteix
Barcelona és un dels municipis més afectats per la presència d'aquesta espècie, que a les nits baixa fins als barris del nord buscant menjar
Notícia: El porc senglar, la plaga de Collserola - Mobile

La granota verda de Barcelona: micromascles i maxifemelles

Notícia: La granota verda de Barcelona: micromascles i maxifemelles
Comparteix
En l'espècia 'Pelophylax perezi', elles solen mesurar tres centímetres més que ells i en l'època de la reproducció ponen fins a 10.000 ous
Notícia: La granota verda de Barcelona: micromascles i maxifemelles - Mobile

La reineta, la granota que viu a Francesc Macià

Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià
Comparteix
La 'hyla meridionalis' és un amfibi petit i té un rauc fort i aspre i es troba en molts jardins a Barcelona
Notícia: La reineta, la granota que viu a Francesc Macià - Mobile

Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat

Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat
Comparteix
La 'Podarcis liolepis' viu en tanques, parets i zones amb esquerdes i forats que acumulin escalfor del sol
Notícia: Sargantana bruna, l’animal barceloní amb termòstat - Mobile

El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula

Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula
Comparteix
La 'tarentola mauritanica' és el rèptil crepuscular més abundant de la ciutat de Barcelona
Notícia: El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula - Mobile

La rata de claveguera, un maldecap des del segle XVIII

Notícia: La rata de claveguera, un maldecap des del segle XVIII
Comparteix
Un cens rigorós realitzat l’any 2017 revela que hi ha 213.000 exemplars a la capital catalana: és a dir, 1 rata per cada 7 barcelonins
Notícia: La rata de claveguera, un maldecap des del segle XVIII - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa