L’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell que a Barcelona era considerat hivernant i migrador als anys 70. Però va ser l’any 1989 que va criar per primer cop al parc de la Ciutadella. De fet, durant la dècada anterior ja s’havia produït la primera nidificació a Catalunya, a l’Alt Empordà. Actualment, és present tot l’any a la ciutat i a l’hivern la seva població es veu reforçada per exemplars que han niat en zones més fredes, del centre d’Europa. La seva distribució és àmplia i nombrosa per tot Europa i Àsia. També ha colonitzat la península Ibèrica recentment i es troba en expansió.
L’estornell té un cant variat i es pot dir que es tracta d’un ocell poliglot, imitador d’altres ocells
Als capvespres d’hivern es concentren grans bandades d’estornells en indrets com al parc de la Ciutadella i plaça Catalunya. S’ajunten milers d’exemplars i es mouen de forma sincronitzada, com si es tractés d’un sol individu. És tot un espectacle veure aquests grans estols al cel, que de sobte es fan grans i més grans i seguidament s’estrenyen convertint-se amb una massa fosca.
És un mecanisme de defensa col·lectiu: quan s’apropa el depredador, habitualment el falcó pelegrí (Falco peregrinus), produeixen una gran massa grupal que esdevé més compacta quan comença l’atac. I aleshores el grup s’obre harmònicament, amb la conseqüent frustració del rapinyaire.
Foto: Jaume Marlès
Les concentracions hivernals d’estornells causen molèsties als habitants de la ciutat. Quan arriben al vespre per passar-hi la nit, envaeixen els arbres fins el punt que si camines per sota és probable que dipositin damunt teu alguna femta. Això provoca que el paviment s’embruti molt i per tant s’ha d’augmentar la freqüència del servei de neteja, i per tant això té uns costos econòmics i ambientals per a la ciutat. Algunes ciutats catalanes han buscat tècniques eficients contra el problema, com ara emissors bioacústics, un sistema reproductor de son d’ocells de la mateixa espècie i de rapinyaires: reproduïts aleatòriament, espanten les bandades d’ocells. Barcelona ha optat per la tècnica del hacking i ha funcionat satisfactòriament. Consisteix a aclimatar el falcó pelegrí i reintroduir-lo a la ciutat per tal que controli les plagues d’ocells.
S’ajunten milers d’estornells i es mouen de forma sincronitzada, com si es tractés d’un sol individu. És tot un espectacle
A l’alba molts estornells abandonen la ciutat per anar a cercar aliment pels conreus i camps de l’àrea metropolitana. Si hi van en forma d’estols també són un problema per als conreus, ja que per allí on passen arrasen. Durant el dia, els que no marxen se’ls pot veure de forma aïllada menjant a les zones de gespa i àrees enjardinades dels parcs o sentir cantar-los dalt d’alguna antena.
L’estornell és un ocell de mida mitjana (21-22 centímetres de longitud, 37-42 centímetres d’envergadura i 75 grams de pes): més gran que un pardal i més petit que un colom. Té el cos compacte, les potes rosades, fortes i curtes, el bec més groc a la primavera i més fosc a les èpoques fredes. Les ales i la cua són curtes. El vol és ràpid i directe. El plomatge és predominantment negre amb tons brillants molt verdosos i daurats, i té abundants pintes blanques o grogues, més marcades a l’hivern.
Il·lustració: Judit Piella
Els mascles adults exhibeixen un negre més intens i un matís blau a la base del bec. Les femelles no són tan negres i el seu matís al bec és de color rosat. Els immadurs tenen un plomatge bru fosc amb més presència de blanc i el seu bec és completament marró. I els més joves tenen plomatge de color marró pàl·lid. És un ocell similar a la merla, encara que es desplaça caminant, no fent salts. L’estornell negre (Sturnus unicolor) també és molt similar però més fosc, va arribar a la ciutat als anys 90, al parc de la Ciutadella, i la primera reproducció es va produir l’any 1996 al forat d’una robínia.
Foto: Jaume Marlès
És un ocell molt gregari (forma grups d’individus) durant tot l’any i cria en colònies. El període de cria s’estén del març al juny. Fa el niu als forats de les parets o sota les teules, en tota mena d’edificis i estructures, i fins i tot en forats d’arbres, coberts d’herba i plomes. Fa una posta anual, que consta de 3-6 ous, de color blanc o blavós uniforme. La incubació dura entre 11 i 15 dies. Els polls són alimentats principalment per la mare, i són capaços de volar al cap de 21 dies d’haver sortit de l’ou. Posteriorment, els joves s’incorporen en bandades amb altres individus de la seva edat.
La seva dieta és variada, omnívora, s’alimenta de fruits com raïm, lledons, aurons, olives, cireres, mores de morera, i és un excel·lent disseminador de totes aquestes llavors. També consumeix insectes i cucs de terra.
El cant de l’estornell és prolongat i variat. Inclou un ampli repertori de tonalitats, diferents sons, fins xiulets modulats i nombroses imitacions, no només d’animals sinó del que l’envolta. Es tracta d’un ocell poliglot, imitador d’altres ocells: una vegada va provocar que creguéssim que havíem detectat una guatlla en ple hivern, quan aquest és un ocell que ens visita estrictament a la primavera i l’estiu.
