El ‘no’ a l’Hermitage encara no és definitiu, tot i que la posició del govern municipal és clara en contra de la ubicació a la Nova Bocana del port i el projecte econòmic i cultural presentat pels impulsors. Els set partits del ple de Barcelona han aprovat per unanimitat una proposició del PP perquè l’ajuntament es doni un marge de dos mesos més fins a prendre una decisió definitiva i estudiar alternatives per fer possible la filial del museu rus.
[r:1]
L’oposició s’ha esplaiat contra els quatre informes encarregats pel govern a experts externs al consistori, que no veuen prou contundents com per fonamentar la negativa municipal al projecte. L’executiu ha entomat la pluja de retrets i ha acceptat meditar la seva posició dos mesos més. Però, en les intervencions que han fet els tinents Janet Sanz i Joan Subirats, ha quedat clara la posició contrària al projecte al Port de Barcelona. Si més no, la dels comuns, perquè cap regidor del PSC ha participat al debat.
“El projecte de l’Hermitage en aquesta ubicació no és idoni”, ha sentenciat Sanz, que no obstant ha obert la porta a altres ubicacions. Per ara, però, els impulsors ja han dit que mantenen l’aposta pel Port. Sanz ha insistit que la Nova Bocana és un espai “fràgil” davant del canvi climàtic i que “el projecte s’ha d’adaptar a la ciutat i no al revés”. “El metro més proper és a 2 kilòmetres i preveuen un milió de visitants, com ho farem?!”, ha inquirit a l’oposició la tinenta, que ha recalcat que el govern no està disposat a “assumir cap risc”.
[r:8]
“No estem dient no a l’Hermitage, sinó al projecte presentat, que no compleix els requisits”, ha reblat Subirats, que ha insistit que l’actual “no té viabilitat econòmica ni vàlua cultural suficient per la ciutat”. Ha explicat que dimecres es va reunir en persona amb els impulsors del projecte. Segons el regidor, els mateixos impulsors li han reconèixer en una altra reunió fa mesos li van presentar “5 fulls amb propostes d’exposicions” diferents del projecte original, perquè “no es veien capaços de tirar endavant” la proposta museística inicial de Jorge Wagensberg, que va morir el març de 2018. Ha donat a entendre que si es plantegés en un terreny privat l’Ajuntament no podria oposar-s’hi i, com Sanz, també s’ha ofert a “discutir els números” i alternatives d’ubicació.
“Maquillatge”, “mal govern”, “biaix ideològic”…
Amb l’excepció d’ERC, que ha mantingut una posició més neutre sobre els informes, l’oposició ha estat molt contundent en criticar com s’ha pres la decisió. Òscar Ramírez (PP) ha defensat l’interès de Madrid per acollir l’Hermitage “que Colau menysprea”, perquè “és positiu pel país”: “Alguns volen veure-ho com una guerra entre les dues ciutats però no és real, és per responsabilitat”. “Si Madrid no volgués un bon projecte per biaix ideològic seria molt legítim que Barcelona li obrís les portes!”, ha afegit. Manuel Valls (BpC) ha considerat “una falta molt greu de respecte” cap als impulsors que el govern s’empari en uns informes “que no són vinculants ni estava obligat a encarregar”. A més, considera que els 4 estudis “no contenen res de res que justifiqui un veto, com a màxim plantegen opinions i dubtes” i ha citat per exemple que l’anàlisi cultural “ni esmenta l’arquitecte Toyo Ito”, que firmaria l’edifici. “Demostren una visió petita i provinciana de Barcelona i una visió ideològica de la cultura”, ha asseverat.
Ferran Mascarell (JxCat) ha vist en el veto municipal “mal govern i un cert prejudici contra el sector privat” i ha lamentat la desinformació de l’executiu: “Cap responsable municipal ha parlat mai amb el director de l’Hermitatge [de Sant Petersburg] i no podem prendre aquesta decisió sense conèixer quina col·lecció es destinaria a Barcelona”. Gemma Sendra (ERC) ha acusat al govern municipal de “negligència” per no haver redactat encara el conveni sobre el que es basaria la cessió del sòl portuari i ha donat suport a “dedicar dos mesos a estudiar bé” el projecte i “prendre una decisió seriosa”.
Marilén Barceló (Cs) ha exigit conèixer el cost dels 4 informes i ha considerat que s’han utilitzat com a “excuses” per tal de “maquillar una discrepància entre els dos grups del govern municipal”. També ha rebatut els precedents negatius que ha enumerat Janet Sanz, puntualitzant que l’Hermitage d’Amsterdam no va ser rescatat per l’ajuntament holandès sinó que va comptar amb una “col·laboració del govern provincial” i que el de Ferrara no es va clausurar sinó traslladar a Venècia amb un nou enfocament.
