L’Ajuntament veta l’Hermitage a la Nova Bocana

El govern d'Ada Colau s'empara en els "dubtes" i "riscos" de quatre informes i convida als impulsors de la franquícia russa a "reformular" el projecte

El govern d’Ada Colau ja té una posició clara sobre l’obertura d’una franquícia del museu rus Hermitage a Barcelona: no el vol a la Nova Bocana portuària, al costat de l’hotel Vela. Els tinents d’alcaldia Janet Sanz i Joan Subirats han presentat les conclusions de 4 informes encarregats per l’ajuntament i han subratllat els “dubtes”, “interrogants” i “riscos” que assenyalen. “Cap dels informes és positiu: identifiquen amb més insistència els dubtes que ja havíem detectat”, ha defensat Sanz. “Per responsabilitat ara mateix l’Ajuntament no pot donar el vistiplau”, ha sentenciat. Sense l’aval municipal, l’Autoritat Portuària de Barcelona no pot tramitar la construcció del nou edifici museístic.

Els estudis indiquen que la zona té riscos d’inundabilitat i d’evacuació en cas d’emergència, una previsió de venda d’entrades “excessivament optimista” i mal accés en transport públic: “En clau urbanística i de mobilitat genera unes externalitats molt negatives i bloqueja una zona ja molt saturada”. Actualment només es pot arribar a la bocana en autobús, a través del ja saturat passeig Joan de Borbó, perquè el metro més proper queda a dos quilòmetres. La tinenta ha titllat l’espai de “no lloc” i “cul de sac” i ha advertit que “els equipaments que han tingut molt d’èxit no han estat aïllats, sinó envoltats de constel·lacions” culturals.

A més el govern municipal s’empara en els danys que ha causat el recent temporal Glòria per recordar que el litoral és “molt fràgil” perquè “els temporals i l’augment del nivell del mar s’aniran accelerant” a causa del xoc climàtic: “Això ja ho sabíem, no ens ho ha de dir cap informe”. Tampoc els convenç la proposta artística, que no preveu comprar obra pròpia fins d’aquí una dècada o més, i una estructura de la plantilla més semblant a una sala d’exposicions que a un museu. També qüestiona l’arquitectura legal de la fundació que regiria el museu, que segons la llei catalana ha de ser sense ànim de lucre.

Tants visitants com el Picasso el primer any

Subirats ha destacat, a tall d’exemple, que la previsió de 850.000 visitants el primer any “està a l’entorn” del que reben el Picasso i del MNAC cada any, “és tres vegades el públic del MACBA i més de dues vegades el de la fundació Miró”. “En pocs anys vol assolir 1,5 milions de visitants, acostant-se al líder barceloní que és el Museu del Barça”, ha afegit. “A més es planteja que tots pagaran entrada sencera, quan molts museus per complir la seva funció social tenen acords de rebaixa de preu i en els museus ordinaris només paguen el preu complet a l’entorn del 37-40% dels visitants”, ha comparat. 

Un altre dels informes, elaborat per Josep Ramoneda –exdirector del CCCB–, sosté que el relat expositiu s’ha ressentit fortament de la mort del divulgador Jorge Wagensberg el març de 2018. El reconegut divulgador i artífex de l’actual CosmoCaixa va elaborar el projecte expositiu inicial, “amb una forta relació entre art i ciència”, ha recordat Subirats. L’actual proposta, ha lamentat, té “caràcter de franquícia, d’exportació” d’obres del museu rus, el que “no tindria per què reforçar el patrimoni i identitat cultural de la ciutat”.

Quatre alternatives amb vistes al mar

No obstant, han obert la porta a tornar a avaluar el projecte si els seus impulsors el reformulen: “La conclusió a la que arribem és que no veiem oportú desenvolupar aquesta proposta a la Nova Bocana, però si els promotors incorporen les recomanacions es tornarà a estudiar com fem amb qualsevol altre projecte econòmic i cultural”, ha dit Sanz. Així, veurien amb bons ulls que s’ubiqués en algun altre espai de la ciutat més ben connectat, que oferís una previsió de visitants més “realista” i si pot ser que aprofités d’algun edifici patrimonial pendent de rehabilitar. 

De fet, un dels quatre informes, elaborat per la catedràtica Maria Rubert de Ventós (UPC) i el professor Alex Giménez (ETSAB-UPC), ja apunta possibles localitzacions alternatives davant del mar. En situa quatre de concretes: el moll de Sant Bertran –just sota Montjuïc–, el Parc de la Barceloneta, la plataforma marina sense ús al costat del Fòrum i les Tres Xemeneies de Sant Adrià. Segons els autors, totes quatre tenen millor accessibilitat i el potencial de fer néixer “noves rambles” que connectin el litoral i la ciutat. El govern municipal no les ha fet seves ni aposta per cap d’elles, però sí que s’hi ha referit com a prova que hi ha altres emplaçaments possibles.

JxCat veu “poc concloents” els informes, ERC els acata

L’oposició manté posicions diferenciades sobre el ‘no’ del govern municipal. Per un costat, fonts d’ERC expliquen al TOT Barcelona que els republicans respectaran el resultat desfavorable dels informes. D’altra banda, el grup de JxCat ha criticat públicament el rebuig a ubicar el museu a la Nova Bocana. El regidor Ferran Mascarell ha criticat que els informes “no són concloents” i considera que el govern s’oposa a la filial de l’Hermitage per ideologia i “poca ambició” en matèria cultural. Ha lamentat “7 anys de política erràtica” sobre el projecte i ha descartat que amb aquesta negativa quedi tancat el debat sobre la idoneïtat del centre per a Barcelona.

“Un gran error” i una “oportunitat perduda”, segons BpC i Cs

En canvi, Barcelona pel Canvi i Ciutadans estan plenament d’acord sobre l’Hermitatge. Manuel Valls i Eva Parera consideren “un greu error” el veto del govern al projecte i el portaran a debat al ple de divendres. A més, sosté que els informes “tenien com a únic objectiu donar cobertura” a una “decisió ja presa amb anterioritat”. Per la seva banda, Luz Guilarte (Cs) ha criticat “l’oportunitat perduda”: “Avui hauríem d’estar parlant d’on i quan s’inaugura l’Hermitage, lamentem la incapacitat i els prejudicis ideològics per afrontar un projecte d’aquesta envergadura”. “No només permetria atraure turisme de qualitat tot l’any sinó que hauria estat una font important de llocs de treball i reforçat el món científic, acadèmic i cultural de Barcelona”, ha afegit.

Més informació

Nou comentari