Al filòsof i tertulià Jordi Graupera se li ha omplert de cop l’agenda aquesta setmana, en resultar clar vencedor de la primera volta de les Primàries sobiranistes a Barcelona. Entre cites amb mitjans i reunions amb el seu equip, el flamant alcaldable haurà d’anunciar a qui ha triat com a números 2, 3 i 5 de la llista electoral i fer front a les crítiques d’una part dels adversaris, que qüestionen el seu marge de victòria i demanen a la Sindicatura electoral que aclareixi l’ambigüitat del reglament.
Ja és oficialment cap de llista de les Primàries, després de guanyar la primera volta a la búlgara amb 7.668 paperetes de les quasi 10.000 emeses. Tot i haver-hi 54 candidats, s’ha imposat amb rotunditat en el procés de votació que vostè mateix va idear fa nou mesos.
Les victòries a la búlgara són aquelles en les que els partits donen una instrucció en un procés participatiu inexistent per legitimar-la. A les Primàries no sabíem qui era el cens, tothom s’hi ha pogut presentar, hem fet debats reals i la gent ha votat a qui li ha semblat. No puc atribuir la victòria a res més que a l’èxit del procediment.
En aquesta primera volta cada elector podia marcar dues caselles a la butlleta, per triar els seus dos preferits. I no hi haurà segona volta completa perquè vostè ha obtingut més del 50% de les paperetes. Ara bé, hi ha un sector que sosté que no ha arribat realment al 50% si es compta com a un vot cada casella marcada enlloc de cada votant.
La interpretació del reglament correspon a la Sindicatura de Garanties i em sotmetré al que decideixi. Hi ha una ambigüitat sobre si un vot és el paper o cada creueta, sí, però les segones voltes serveixen per dirimir coses que no s’han dirimit en primera volta. I jo no només he guanyat per més del 50% de paperetes, sinó que la distància entre l’Adrià Alsina i jo és de més del 50%. A més s’ha de valorar que si la interpretació que s’aplica ara és comptar creuetes, aleshores també s’hauran de comptar així els vots a la segona volta. I els 36 candidats que es votaran el proper cap de setmana tenen un llindar del 2% per entrar a formar part de la llista electoral definitiva. El llindar assegura un mínim de suport i evita que algú pugui entrar a la llista només votant-se a sí mateix.
Aleshores, si el recompte es fes en vots-casella, Primàries s’arriscaria a que no hi hagi prou candidats vàlids per omplir la llista?
Pot passar igualment. Però com que cada elector podrà marcar fins a 12 caselles, estarem multiplicant per 12 el llindar mínim: si la participació es manté estable, parlem de 200 paperetes versus 2.400 vots-casella. I crec que un mínim de 2.400 vots és un massa onerós per la mena d’obertura que estem demanant a la gent… Però tot això no em correspon a mi interpretar-ho, insisteixo, ha de ser la Sindicatura.
Jordi Graupera, flamant alcaldable de la llista de Primàries / Jordi Play
El següent anunci de Primàries, abans de la segona volta, serà a qui tria com a número dos. Es perfilen per un costat Adrià Alsina, que va quedar segon, i Maria Vila, que ha col·laborat amb vostè des del naixement del projecte i que donaria paritat als primers llocs de la llista. Una decisió delicada que li pot crear enemics interns.
No existeixen les decisions que acontenten a tothom. El lideratge significa prendre decisions, raonar-les i fer-les transparents perquè la gent pugui dissentir o consentir. Ens reunirem i segurament dimarts farem una roda de premsa. No crec que em creï enemics, l’espai de Primàries està pensat perquè la dissidència existeixi i pugui expressar-se. Primàries ha de servir per fer aflorar talent, però no és cap secret que amb la Maria Vila ja portem un any treballant junts i això té un pes, perquè aquest projecte no ha estat mai només meu.
Compta amb Núria de Gispert, que ha donat la campanada com a tercera?
Es va presentar amb un rol simbòlic, com ella mateixa va dir explícitament, per mostrar el suport de Demòcrates a les Primàries. No he parlat encara amb ella però si es guanya un lloc a la llista i el vol exercir el dret a ocupar-lo, comptarem amb ella igual que amb tothom que es guanyi el lloc.
Es manté ferm en què de cap manera vol obrir la llista a negociacions amb altres partits. Per exemple el PDeCAT, que encara no té cap de llista. Seria imaginable una tercera volta per articular una confluència?
No, no ens sotmetrem a unes noves primàries. Ens trobarem a les eleccions! La gent es guanya un lloc a la llista a partir del vot de la gent i per tant hi ha un compromís adquirit. La llista no està a subhasta, no està en joc en el casino de la política catalana. Van tenir totes les oportunitats del món per sumar-s’hi quan era un projecte de base, arriscat i pioner. Avui estaríem parlant del virtual alcalde de Barcelona, si s’hi haguessin sumat.
“La llista [de Primàries] no està a subhasta, [els partits] van tenir totes les oportunitats del món per sumar-s’hi”
Primàries no apel·larà, per tant, al votant fidel del PDeCAT i ERC?
Oferim unitat de base i creiem que hi ha gent a Barcelona que veu necessària aquesta alternativa. Apel·lem a la gent que busca un mecanisme perquè les seves decisions tinguin conseqüències reals i això demana resistència a certs xantatges emocionals i a la idea de lleialtat per sobre de rendició de comptes i participació.
Gran part d’aquest electorat vol una llista unitària i ara haurà de triar entre quatre o cinc llistes independentistes diferents. No és contradictori?
Triar és bo i que la tria sigui difícil, encara més! Significa que les ofertes sobre la taula tenen virtuts diferents i atractives. Les decisions importants a la vida es fan prioritzant i apostant.
Si cap dels candidats amb carnet de Demòcrates de Catalunya està en posició de sortida a la llista, serà complicat reclamar els drets televisius en els blocs electorals dels mitjans de comunicació públics.
No és una discussió jurídica sinó política. Demòcrates té un representant a l’Ajuntament de Barcelona i ha tingut un pes molt gran a Primàries. La veu dels barcelonins que està representada avui a través d’aquest regidor ha de participar al debat electoral. Però tampoc hi comptem ni ho necessitem, eh! Seria més democràtic, però sabem que estem operant per fora del casino i que ens hem de treballar a contrapèl el reconeixement de la gent.
Graupera es va imposar a Alsina en primera volta amb més de 7.600 vots / Jordi Play
Amb poca repercussió mediàtica, quina és la seva estratègia per quadruplicar vots el 26M i aconseguir entrar al consistori?
Fent política sense intermediaris. Tenim dues grans vies: xarxes socials i el porta a porta que vam començar al setembre. Tenim més de mil voluntaris ‘fent porta freda’ i jo mateix n’he fet. No és indiscriminat: després d’una anàlisi a fons de la ciutat i els comportaments electorals, anem a buscar a la gent que ens sembla que més ens pot escoltar. Després decidiran, clar! Si executem el disseny que hem preparat, d’aquí al 26 de maig haurem picat a 120.000 portes de Barcelona. I després hi ha tota l’aproximació digital, que hem après que a la resta del món es fa de forma molt més avançada que aquí. Si cadascun dels nostres candidats tingués mitja hora de conversa amb un elector, aquestes municipals les guanyaríem segur.
Com es finançarà la campanya?
Amb les contribucions de la gent. No som un partit ni som milionaris, no tindrem publicitat gratuïta a la televisió… Farem una campanya molt austera, traient el màxim partit de cada euro.
La reivindicació de Primàries de més valentia nacional i l’origen en unes votacions populars recorden molt al naixement de Solidaritat Catalana, que no va obtenir representació a l’Ajuntament malgrat entrar al Parlament.
Va ser un actor polític molt important perquè va desplaçar als altres cap a posicions que eren reticents a adoptar. Però sense aquelles consultes no hi hagués hagut referèndum. En aquest sentit va tenir èxit, però no va aconseguir consolidar-se. Nosaltres també sortim de l’esperit de les consultes independentistes i sense les Primàries no hi hauran les transformacions democràtiques que hi ha d’haver a Barcelona i Catalunya. Però el nostre projecte per Barcelona és molt més específic. No són les mateixes circumstàncies, ni objectius, ni visió de fons. No crec en les herències morals.
Graupera, sobre els paral·lelismes amb Solidaritat: “També sortim de l’esperit de les consultes, però no són les mateixes circumstàncies”
El 26 de maig caldran entre 30.000 i 50.000 vots perquè la llista de Primàries obtingui representació a Barcelona. Si no els obté, una part del sobiranisme li retraurà que s’hagin ‘malbaratat’ aquestes paperetes.
És un argument legítim, el del vot útil. Nosaltres també el farem servir! Serem el vot que tradueix la voluntat en acció. Correm el risc de quedar-nos a pocs vots d’entrar? Sí. Però tothom corre aquest risc. L’únic argument que no és vàlid en democràcia és el de ‘no et presentis perquè gent que em podria votar a mi preferirà votar-te a tu’. Doncs no, mira, fes-ho millor. Tenim clar que ens hi jugarem la pell. Tothom ens dóna una forquilla de 0-2 regidors, però nosaltres ens adrecem a tots els independentistes que empatitzin amb el nostre projecte de ciutat.
Vostè no assumeix aquesta forquilla, per tant… Es veu amb opcions reals de ser alcalde?
I tant! Mai havia estat tan veritat que qualsevol cosa pot passar. No existia una degradació tan òbvia dels partits, les institucions, els discursos… Mai havia quedat tan clar que el que es diu a l’esfera pública no té a veure amb el que passa a la privada. I nosaltres venim a oferir unes formes noves.
L’altre escenari és que aconsegueixin entrar al ple, amb els regidors que siguin. I com indiquen absolutament totes les anàlisis, el ple estarà molt fragmentat i la governança es basarà en negociació i pacte constants. El seu to tan dur contra els partits tradicionals no és una dificultat afegida per a potencials acords?
La crítica es percep erròniament com un distanciament, quan és la més alta forma de respecte. Ens hem d’acostumar a que la dissidència i la discussió són bones senyals. El conflicte entre prioritats i interessos, que existeix realment a la ciutat, s’ha de poder traslladar a l’opinió pública. I després ja seurem com persones adultes, separant la negociació de simpaties i antipaties personals.
Graupera: “Estem preparats per si l’endemà de les eleccions hem de governar i també per si hem de fer d’oposició”
Doncs a dia d’avui la realitat és que els aparells de partit s’ofenen davant de discursos tan bel·ligerants. A Ada Colau li han recordat tot el mandat les dures crítiques que va dedicar als seus predecessors durant la campanya electoral.
Que aprenguin a no ofendre’s, doncs. A més, això demostra que a Barcelona tenim un problema de govern i també d’oposició. Estem preparats per si l’endemà de les eleccions hem de governar i també per si hem de fer d’oposició. Això ens diferencia de l’equip d’Ada Colau, que no es pensaven que guanyarien i es van trobar que no sabien governar. Nosaltres des del principi hem fet un esforç per saber com funciona la maquinària de la institució. I si hem de fer d’oposició a un govern, serem flexibles amb les coses que facin bé i crítics amb les que facin malament. Si alguna cosa estem demostrant aquests mesos és que som gent capaç d’aguantar la pressió, sabrem fer les dues coses.
