L’urbanista Salvador Rueda, pare del model teòric de superilles de Barcelona als anys 90, ha carregat durament contra el pla del govern d’Ada Colau per crear 4 eixos verds a l’Eixample. Tot i que el consistori l’anomeni Superilla Barcelona, Rueda ha advertit que no respon al model original de les superilles i que a més és molt menys ineficient. El model de Rueda planteja pacificar 2.000 carrers dins de les rondes, i no només els 100 de la proposta actual, a més amb una afectació inferior al trànsit del centre de la ciutat.
Rueda ha estat el convidat de la conferència d’aquest divendres del cicle Fer metròpoli, impulsat per RethinkBCN a la seu de Foment del Treball. RethinkBCN és l’òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball que promou la reflexió sobre el rumb de la capital catalana. Rueda dirigeix l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona des de la seva fundació al 2000 i ara és també president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial. El títol de la seva ponència no deixa lloc a dubte: L’alternativa a la “Superilla Barcelona”.
La periodista Elisenda Roca ha conduït l’acte, que ha presentat Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar. Rueda ha recordat que el seu model de superilles va ser aprovat el març de 2015 però ara els comuns volen substituir-lo tàcitament per un altre model diferent a través del pla a l’Eixample, que comença obres aquest juny. L’aplicació de les superilles, ha dit, pot “evitar quasi 700 morts prematures a l’any, així com disminuir en uns 18.000 els atacs d’asma, degut a la reducció de la contaminació”, el que “faria estalviar uns 1.700 milions d’euros a l’any” en despeses mèdiques.
“Tenim una emergència climàtica i el model del consistori no resol els problemes actuals en matèria de salut, contaminació, soroll, habitabilitat, equitat i biodiversitat que tenim”, ha asseverat. El model original, ha afegit, “allibera 7 milions de metres quadrats amb un cost de 300 milions d’euros, el mateix que ha costat el túnel de les Glòries”.
Usant fins i tot diapositives, Rueda ha comparat les avantatges del seu model i el de Colau i ha conclòs que el que es vol aplicar a l’Eixample “no respon a les necessitats de l’estructura de la ciutat de Barcelona”. També ha afirmat que permetria no una ‘ciutat dels 15 minuts‘ sinó de 10 minuts, més propera a peu. La pacificació estructurada que proposa seria “igualitària i inclusiva”, diu, perquè tindria la mateixa qualitat a tots els barris i respectaria més la xarxa de busos, en comptes de privilegiar l’Eixample. A més intervindria en 6,2 milions de metres quadrats –el 70% de la superfície dels carrers de la ciutat i més del 80% dels que hi ha a l’interior de les Rondes– sense demolir ni un sol edifici.
“Les ciutats exerceixen un paper protagonista en la resposta al canvi climàtic”, ha coincidit Àngel Simon, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i president d’Agbar. “La concreció d’infraestructures i espais verds, dins d’una visió urbana integral, és essencial per al desenvolupament sostenible del planeta i la qualitat de vida de la ciutadania”, ha defensat.
Judicialització de la Superilla de Colau
El pla de pacificació a l’Eixample que impulsa Ada Colau no compta amb una majoria de suport al consistori. El PSC se n’ha desmarcat públicament, però el pla ha tirat endavant amb una aprovació administrativa bàsica al consell de govern, sense votació al plenari. En altres paraules, l’oposició l’ha pogut votar. El pla està judicialitzat des d’aquest mes d’abril, quan la Fiscalia ha començat a investigar la superilla de l’Eixample després de la denúncia que la plataforma Salvem Barcelona ha enviat als tribunals. Després de moltes peticions de la premsa, el consistori finalment ha publicat els informes de mobilitat del pla, que constaten que la pacificació dels 4 carrers seleccionats farà pujar el trànsit d’altres artèries de l’Eixample ja molt congestionades, com els carrers Mallorca i València.
1 
