La reforma de la Via Laietana canviarà radicalment l’ús d’aquesta artèria, tant per als vianants com per als vehicles. Després d’anys de retards i polèmiques, les obres arranquen per fi aquest 1 de març amb una primera fase de 14 mesos que generarà afectacions a la part superior de l’avinguda, fins a la plaça Antoni Maura.
La primera tanda de treballs hauria d’estar acabada poc abans de les eleccions municipals de 2023 i quedarà pel següent mandat una Fase 2 amb una durada d’almenys un any més, segons preveu el consistori d’Ada Colau. En definitiva, la Via Laietana estarà en obres fins 2024 com a mínim.
La tinenta d’urbanisme Janet Sanz i el regidor de Ciutat Vella Jordi Rabassa han presentat les obres aquest dimarts i han posat èmfasi en “l’esperit de superilla” per l’ampliació de voreres: 4 metres per banda sense terrasses. Com va avançar el TOT Barcelona, l’absència de vetlladors va ser una de les peticions més clares dels veïns al procés participatiu de fa tres anys.
El canvi més significatiu de la remodelació, que ja s’aplicarà durant les obres, és la pràctica desaparició del sentit ascendent de circulació. El carrer Jonqueres pacificat permetrà només el pas de veïns i en sentit descendent, així que no serà possible creuar Ciutat Vella del mar a l’Eixample, com ja va passar a la Rambla.
Al març l’afectació serà moderada, al tram superior de la vorera Besòs. A l’abril sí que les obres s’estendran i ja arribaran fins al seu màxim d’ocupació de carrils: la circulació ascendent quedarà restringida a vehicles amb destí Gòtic o Ribera, ja que només es podrà arribar fins a la rotonda de Maura. A partir de setembre, ni tan sols hi haurà rotonda. Càmeres lectores de matrícules controlaran de forma automàtica els vehicles que entrin a la via, com ja fan a la Rambla.
Actualment remunten Laietana quasi 20.000 vehicles, que hauran de fer un recorregut alternatiu pels passejos Picasso i Lluís Companys o bé rodejar el centre fins al Paral·lel i Urgell. Un cop acabada la reforma, la circulació ascendent quedarà reduït a una xifra “residual”, segons el consistori, el que faria caure el trànsit a la via més d’un terç. Sí que podran remuntar la futura Laietana els autobusos –les línies 47, V15 i V17–, però durant les obres també s’hauran de desviar. Només el bus de barri 120 pujarà fins a Maura i allà donarà la volta.
En sentit mar seguirà operativa, al llarg de tota l’obra, la configuració actual: un carril bus i un carril per a cotxes. Uns 30.000 vehicles fan aquest recorregut, xifra que l’Ajuntament no preveu que minvi. Per informar de les afectacions, en especial als botiguers i al mercat de Santa Caterina, el consistori desplegarà informadors, senyalització i avisos i també enviarà uns butlletins de novetats a través de Telegram.
Els vianants podran creuar de forma transversal durant tota l’obra, però les manifestacions hauran de traslladar-se a altres punts de la ciutat. El metro no té previstos canvis i els taxis mouran uns metres la parada de Maura fins al veí carrer de Joaquim Pou. La bicicleta tindrà un carril segregat de pujada entre autobusos i vorera, una proximitat que genera crítiques en altres punts com la Diagonal. En sentit mar, les bicicletes hauran de compartir amb els busos un carril de 30 km/h, el que no agrada als ciclistes però ja es fa per exemple al carrer de Sants.
Subsòl
La reforma serà molt visible en superfície però també té una important dimensió subterrània: servirà per modernitzar totes les galeries de serveis que discorren per Laietana i Jonqueres, molt antigues i no prou segures pels estàndards actuals. Sota el centre de l’asfalt hi passa el metro des de fa més d’un segle, pel que el consistori no preveu que les obres destapin restes arqueològiques rellevants, malgrat la proximitat de la vil·la romana d’Antoni Maura. Si fos el cas, el Servei d’Arqueologia municipal avaluaria el valor de les troballes.
Què quedarà pendent
La primavera de 2023 les obres haurien de deixar remodelada la meitat superior de l’avinguda i la plaça Antoni Maura, que passarà a ser un gran pas de vianants elevat per connectar a peu pla la Catedral i el Mercat de Santa Caterina. Els únics cotxes que passaran pel carrer Jonqueres seran els que aparquin als seus edificis. La cruïlla d’on neix el carrer Jonqueres farà de placeta amb prioritat pels vianants.
En canvi, quedarà pel proper mandat la segona fase, on hi ha vàries patates calentes. La principal és la plaça d’Antonio López, a qui el govern dels comuns va defenestrar del monument que decora l’espai per “esclavista”. La plaça es rebatejarà amb el nom d’Idrissa Diallo, no a través de la multiconsulta que volia fer el govern Colau sinó per via ordinària “en les properes setmanes”. La reforma aprovada preveu redissenyar la plaça, retirar la peanya on era l’homenatjat i col·locar un gran pas de vianants davant de Correus. De retruc es pacificarien els carrers de la Fusteria, Àngel J. Baixeras i Consolat de Mar.
Dos passos de vianants més allargarien la Via Laietana fins al mar, salvant el trànsit del passeig Colom/Isabel II. Un connectaria Correus amb el Moll de la Fusta i l’altre aniria d’Antonio López fins a Llauder, als Porxos d’en Xifré. Els plans municipals enllacen així amb la reforma del moll d’Espanya –on hi ha el Maremagnum–, que va anunciar la vigília el president del Port, Damià Calvet. “S’obre una nova etapa de treball amb el Port, amb nous usos al moll d’Espanya que no passin només per la turistificació”, ha valorat Sanz.
L’altra gran patata calenta és el destí de la prefectura de la Policia Nacional, icona de les tortures durant el franquisme. Rabassa ha assegurat que “la voluntat municipal és que sigui un equipament de memòria”, malgrat que per ara l’Estat no recull aquesta proposta sorgida del bloc independentista i les entitats antifranquistes. L’edifici s’ha desvinculat de la reforma i “les obres van per la seva banda”, ha respost el regidor.
El govern Colau confia que el següent executiu municipal, sigui continuista o de canvi, tirarà endavant la segona fase de la reforma perquè va ser “aprovada per una majoria àmplia”. Al novembre ERC va donar suport al govern per mobilitzar els 32,9 milions d’euros que costa la primera fase, però la resta de l’oposició (Junts, Cs, PP, Valents) hi va votar en contra. Tot i això, Sanz no veu en “risc” la finalització de l’obra. No obstant això, en ser preguntada pels periodistes, ha declinat posar data orientativa a l’estrena de la nova avinguda.
