La Via Laietana ultima aquest hivern el procés participatiu sobre la seva reforma, amb el que l’Ajuntament de Barcelona confia deixar encarada –tot i que no aprovada– la pacificació d’aquesta artèria de Ciutat Vella abans de les eleccions de maig. La consulta a la ciutadania ha inclòs dos recorreguts a peu, una recollida virtual de propostes, una enquesta i tres trobades presencials, en les que un centenar de comerciants i veïns s’han pronunciat sobre el futur de l’avinguda. Els dos temes clau a debatre són les voreres i els carrils de circulació, perquè reduir el trànsit té clares repercussions –positives i negatives– per la mobilitat motoritzada a tot el centre de Barcelona. I malgrat el clam generalitzat per guanyar espai de passeig i estada pels vianants, l’opció que oferia ‘maxivoreres’ de cinc metres d’ample gairebé no ha trobat suport. La raó? A partir dels 4,60 metres de vorera ja podrien col·locar-s’hi terrasses de bar.
El govern d’Ada Colau havia presentat quatre opcions als participants del procés deliberatiu: eixamplar les voreres fins als 3,30 metres, 3,70 metres, 4,15 metres o 5 metres. Actualment mesuren entre 2,50 i 2,75 metres –suposen menys d’un terç de l’amplada total de l’avinguda–, així que com a mínim els vianants guanyarien mig metre per banda. De fet els tècnics municipals havien ofert al Districte de Ciutat Vella només les tres primeres opcions, però l’equip de la regidoria va decidir afegir-hi les ‘maxivoreres’ pensant que hi havia aquesta demanda latent. “Ens estem trobant amb un gran consens, que no esperàvem, contra aquesta opció perquè la gent no vol que l’ampliació després quedi retallada per la instal·lació d’elements fixes”, reconeixen al Tot Barcelona fonts del Districte. “Després de tants anys d’estretor, volen sensació d’amplitud i les voreres lliures de qualsevol objecte no imprescindible”, afegeixen.
Les voreres actuals de Via Laietana ofereixen poc espai per al passeig i gens per a l’estada o el joc / M.M.P.
El Tot Barcelona va assistir el passat novembre a la sessió monogràfica sobre voreres i va poder comprovar l’escàs suport a les de cinc metres d’amplada. “El que guanyaríem per un costat ho perdríem per un altre”, deia una treballadora d’un dels sindicats amb seu a l’avinguda. “En un lloc tan proper a icones turístiques seria molt llaminer i s’ompliria de seguida de taules”, opinava un portaveu dels guies turístics de la ciutat. “A mi no em faria res que hi hagués terrasses a les places i cruïlles amples, però a les voreres de l’avinguda prefereixo que no”, sostenia un jubilat. Actualment l’avinguda no té cap terrassa adossada a façana i només cinc en les places. Un tècnic municipal atenia els dubtes dels assistents i, en ser preguntat per la potencial arribada de terrasses, detallava que un conjunt estàndard de taules i cadires “requereix al voltant de 2,30 metres i per normativa no es pot instal·lar si la vorera no fa almenys el doble d’amplada”.
Tot i que el consistori no promocionés de forma activa la sol·licitud de llicències noves, si les noves voreres admetessin taules al carrer els restauradors que ho desitgessin podrien tramitar els permisos i els serien concedides. Davant d’aquest pronòstic, tres dels quatre grups de debat en què es van dividir els assistents van coincidir en preferir una ampliació menys ambiciosa, amb voreres de 4,15 metres. L’únic que apostava pels 5 metres demanava explícitament que les terrases es situessin preferentment a les places i cruïlles. Aproximadament un terç dels participants havien vingut a la reunió en nom d’un col·lectiu veïnal o professional. Segons l’enquesta que ha precedit el procés participatiu, amb una representativitat de 133 qüestionaris respostos, el 58% dels usuaris de la Via Laietana volen poder-hi passejar més i trobar-hi llocs amables d’estada. Avui per avui el 61% assegura que només la fa servir per agafar-hi transport públic o creuar a peu del barri Gòtic al de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Consens total en el procés participatiu sobre l’eixamplament de voreres del carrer Jonqueres / M.M.P.
Els altres temes forts de la sessió van ser els contenidors i l’enllumenat. Veïns i comerciants estan d’acord en què els 148 fanals que té l’avinguda ara, sempre que es pugui, es reubiquin a les façanes per alliberar voreres. L’espai que ocupen els contenidors serà difícil d’alleugerir a curt termini, perquè instal·lar la recollida pneumàtica al costat Gòtic –com tenen les voreres del costat Ribera– costa al voltant de tres milions d’euros. La jornada també va plantejar possibles millores a les places d’Antoni Maura i de l’Àngel i per a la bifurcació de Via Laietana i carrer Jonqueres, a remolc de la reforma. La recent rehabilitació de la placeta Ramon Berenguer el Gran ha desaconsellat replantejar-ne els usos.
Prudència oficial
Oficialment, però, el govern municipal prefereix no pronunciar-se encara sobre si la futura Via Laietana ampliada tindrà més terrasses o no, perquè el procés participatiu encara no ha acabat: “La filosofia de la reforma és fer de Via Laietana una avinguda més amable amb el vianant i amb menys fum, no entrem a valorar per ara la implicació en les terrasses”, sosté un portaveu de l’Ajuntament. De fet, el calendari amb què treballa el consistori no permetrà aprovar la reforma dins d’aquest mandat, sinó que deixarà embastat el disseny perquè el validi el següent executiu electe. “Deixarem l’avantprojecte aprovat a finals d’abril o principis de maig, amb l’esperança que que si està molt ben consensuat serà difícil que es tiri enrere el proper mandat”, va detallar durant la sessió el conseller tècnic de Ciutat Vella, Jordi Rabassa.
Les quatre opcions per a les voreres de Via Laietana que oferia el procés participatiu / Ajuntament de Barcelona
Davant les queixes de comerciants assistents a la jornada, que demanaven deixar garantida la reforma abans d’eleccions, Rabassa reconeixia que “dels dos grans eixos del districte” el govern municipal ha “prioritzat la Rambla” per deixar ja encarrilada una transformació que s’allargarà tota una dècada. La tinenta d’alcaldia Janet Sanz va anunciar en comissió aquest dimecres que l’equip Km-Zero, que lidera l’arquitecta i exregidora socialista Itziar González, té previst presentar la maqueta de la reforma el proper 1 de febrer de 2019 i el projecte executiu final el dia 23 de març. Les obres no començaran fins d’aquí un any llarg.
Les conclusions porten retard
El procés participatiu va començar al juny i preveia publicar conclusions a l’octubre, però les tres deliberacions presencials s’han acabat celebrant entre octubre i novembre i encara està pendent de convocar una última sessió de síntesi després de les vacances de Nadal. La darrera jornada, el passat 15 de novembre, era específica per a infants. Alumnes de 5è i 6è de Primària del CEIP Àngel Baixeras van estudiar, acompanyats d’arquitectes, com els agradaria que fos el seu camí cap a l’escola. Tant els estudiants com la quarantena de participants dels dos recorreguts a peu per l’avinguda van coincidir en proposar una àrea de jocs infantils per la plaça Antonio López, de la que el consistori va retirar el monument a l’empresari per ‘negrer’ però no n’ha suprimit encara el pedestal que protagonitza l’espai.
La plaça Antonio López encara conserva el pedestal de l’escultura que l’ajuntament va retirar / M.M.P.
Els carrils no satisfan ningú
La disposició dels carrils, en canvi, generen molta menys unanimitat. Amb l’eixamplament de voreres, ni que sigui el més modest dels quatre proposats, la calçada perdrà segur un carril. En quedaran quatre, per tant, a repartir entre cotxes i motos, autobusos i taxis i bicicletes. Segurament la supressió recaurà en la circulació ascendent, amb l’excepció dels veïns o vehicles de càrrega o descàrrega que podrien usar el carril bus. L’executiu d’Ada Colau veu irrenunciable el carril bici, però les dues ubicacions possibles plantegen dilemes als ciutadans i ciclistes que participen a les deliberacions. Un carril bici bidireccional al centre de la calçada –com al passeig Sant Joan– exposa als usuaris a un cert risc en els girs i incorporacions, mentre que desplaçar els dos sentits als laterals obliga a situar les marquesines de bus just al costat dels carrils bici, el que ha portat ensurts pels vianants a altres avingudes com la Diagonal o la Gran Via. Un puzle difícil que els tècnics municipals de mobilitat hauran de resoldre amb imaginació els propers mesos.
