El Daniel confessa que veu “molt negre” el futur del seu taller i d’altres que també reparen vehicles a Barcelona. Sent que travessen un seriós risc d’extinció. “Estem en un moment molt delicat. A mesura que anem jubilant-nos, se n’aniran tots en orris”, prediu.
Regentava dos tallers amb 5 treballadors al barri del Camp d’en Grassot, al districte de Gràcia. Ara n’aguanta tan sols un, on queden només dos empleats. “L’altre l’hem hagut de deixar córrer perquè era insostenible. Fins a aquest punt ha baixat la feina”, lamenta el mecànic, que tira de crèdit per resistir al declivi. La patacada va sobrevenir amb la irrupció gairebé simultània de la Covid i del veto als vehicles sense etiqueta ambiental per la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), en entredit arran de les sentències que declaren nul·la l’ordenança de l’Ajuntament de Barcelona que limita el trànsit.
El Gremi de Tallers de Reparació de Vehicles de Barcelona és una de les 10 entitats que van interposar contenciosos contra el reglament de la ZBE i que han prosperat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La patronal adverteix que la desaparició de negocis s’ha intensificat des de 2020, quan l’inici de la prohibició a la circulació en horari laboral de cotxes i motocicletes de benzina matriculats abans del 2000 i dels dièsels anteriors a 2006 va confluir amb la primera sotragada de la crisi sanitària.
En tot cas, el gremi no concreta quants establiments han abaixat la persiana des d’aleshores. El secretari general de l’organització, Ramon Casas, indica que el nombre de tancaments a Barcelona “ha sigut superior que en anys anteriors, tot i que no s’han doblat xifres”.
“És difícil quantificar l’impacte perquè també va venir la pandèmia, però [la ZBE] ens afecta directament sobre els comptes d’explotació”, esgrimeix el directiu. “Tenim 856 empresaris dins d’aquesta gran àrea de 95 quilòmetres quadrats en què els vehicles que no circulen no pateixen averies ni tenen el mateix manteniment que si transitessin. Això ens afecta, perquè el client no porta al taller un vehicle que no fa servir”, resol.
“La Zona de Baixes Emissions es nota”, constata el Daniel. “Molts vehicles s’han hagut de donar de baixa, ja no entren al taller, no toquem cotxes nous… Són factors que han implicat una davallada de la feina”, assenyala.
Desànim pels tancaments de tallers
Roger Boné manté dos establiments de reparació de vehicles a Barcelona, un al districte de Sant Andreu i un altre al de Nou Barris. Reconeix que ha rumiat llançar la tovallola. “Desanima veure només negocis que tanquen. Si són milers de cotxes que abans anaven donant voltes i ara només una part surt de tant en tant, és feina que no entra. Si no es mouen, no s’espatllen, ni els calen revisions ni es donen cops per reparar la planxa. És el peix que es mossega la cua”, apercep.
En el seu cas, el descens d’activitat també ha sigut “molt bèstia”, diu. “No podem dir que sigui tot per culpa de la ZBE, però ho veiem dia a dia en els clients que venen ara i quins venien abans. Ara, entre gener i març, potser ha entrat un 5% dels clients que eren habituals”, estima el Roger.
El mecànic es remunta a 2017 per situar l’origen de la caiguda, quan es van anunciar que les restriccions entrarien en vigor els anys següents: “Aleshores ja vam tenir una frenada important. Veníem de fer entre un 8% i un 26% més de feina cada any i, de cop, l’últim trimestre de 2017 va ser horrorós. La feina ens va caure un 23%. A partir d’aquí es va recuperar una mica, però molt lentament, i el 2020, amb la pandèmia, vam caure a nivells de 2014. Encara que hem seguit treballant, no és el mateix que abans. Abans manegàvem uns 1.800 vehicles i calculo que ens hem quedat amb uns 200”.
“Abans anàvem angoixats quan arribava la Setmana Santa, el Nadal, a primers de juliol… Ara ja no. Tenim feina, però angoixats? Gens en absolut”, comenta la Montse, que comparteix un taller amb el seu marit, el Jordi, a Sant Andreu. Després de tants anys al barri, els conductors continuen passant pel negoci a saludar-los, encara que ja no els duguin el cotxe.
“Tenen por que els multin. Per aquí al voltant hi ha vàries càmeres”, assegura la Montse. Explica que és habitual que els propietaris de vehicles sense adhesiu ambiental no demanin més que una sola cita a l’any abans de passar la ITV, sovint amb la condició que sigui un dissabte, quan les normes de la ZBE no s’apliquen. Tot seguit, el tornen al garatge perquè “no saben què fer-ne”, diu. “Tenim molts que, a vegades, hem d’anar als pàrquings per fer-los arrencar. Quan duen tant de temps sense circular, el client ho intenta i es troba que no funcionen”, afirma la Montse.
L’establiment ha arreplegat part de la clientela dels tallers dels voltants que han tancat durant la pandèmia. A més, ara hi comencen a tornar els qui van adquirir un vehicle per adaptar-se a la ZBE, un cop que s’han esgotat els anys de garantia. “Però no és molta gent ni recuperem tota la que hem perdut. Treballem amb moltes persones grans i no volen un cotxe nou perquè no els surt a compte. Diuen que, si aquesta senyora [en referència a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau] no els deixa circular per la ciutat i tenen certa edat, per què haurien de gastar-se diners en un cotxe?”, apunta.
Recurs de l’Ajuntament a les sentències de la ZBE
Tot i la clatellada a l’ordenança que regula la ZBE, les resolucions del TSJC no són fermes i els horaris en què s’impedeix que voltin els models sense les etiquetes de Zero emissions, Eco, C o B continuen vigents. Li correspondrà al Tribunal Suprem dirimir el recurs del govern municipal i dictar si indulta o dissol la mesura estrella de l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana contra la contaminació atmosfèrica. El consistori informa que encara no ha formalitzat l’apel·lació que va anunciar.
“La notícia de les sentències va ser aire fresc per als tallers, però no vol dir que al final s’arregli res ni que es millori la ZBE, perquè tècnicament està molt mal feta”, opina Boné. “Ens venen cotxes amb etiqueta C que estan fatal, que contaminen inclús més que altres més vells perquè tenen averies que no arreglen”, avisa el mecànic, partidari d’instal·lar filtres i catalitzadors perquè els motors dels vehicles que no s’ajusten als requisits de l’àrea protegida passin a complir-los. “No estem en contra [de la ZBE], però que la facin bé”, prega Boné.
El Gremi de Tallers subratlla que no discuteix “la capacitat de l’Ajuntament de millorar la qualitat de l’aire” mirant de reduir el trànsit, puntualitza Casas. “El que esperem d’una decisió d’aquest tipus és que es faci de forma correcta. No ha sigut el cas. Hi havia alternatives que la sentència reconeix, com l’opció de transformar vehicles circulants”, destaca el directiu, que subratlla també que el TSJC va retreure que Barcelona no estudiés el possible perjudici econòmic de la mesura en comerços com els tallers.
Rebuig a l’etiqueta groga
Mentre que és una incògnita com acabarà el procés judicial, als negocis inquieta que les limitacions es puguin estendre als vehicles amb etiqueta B. L’Ajuntament ha admès que valora la possibilitat, tot i que no defineix per ara cap data perquè els prototips amb enganxina groga siguin també exclosos.
“N’hi ha que la tenen que són cotxes amb 6, 7 o 8 anys. Si ens els treuen, farem figa”, alerta el Daniel. Els models amb emissions de categoria B són els que més freqüenten el seu establiment. “Molts són cotxes dièsel que tenen al voltant de 10 anys, que és quan comencen a necessitar manteniment, a comprovar-se frens i altres històries. Tant de bo aconseguim que allarguin les etiquetes grogues una mica més perquè, si no, sí que hem de tancar portes”, tem el mecànic, que conserva una parròquia fidel de col·leccionistes del models clàssics. “Els que en tenen no se n’han desprès. On hem perdut és en el turisme habitual”, distingeix.
L’enganxina groga també abunda al taller de la Montse. N’hi ha propietaris que acudeixen a consultar-li fins quan esquivaran les restriccions. “Ens pregunten si l’any que ve podran circular o no per Barcelona. Alguns ja han començat a vendre’ls o a lliurar-los per desballestar-los i comprar-ne de nous. Fins que arribin a nosaltres, passaran 3 o 4 anys, depenent de la garantia”, ensuma.
Estirant el mateix fil, el Daniel comenta que el mercat dels petits tallers es contrau també a causa dels contractes de les grans concessionàries, que es reserven l’exclusivitat del manteniment durant el primers anys dels cotxes acabats de vendre. “Així es va tancant el cercle i no podem fer res davant d’això”, protesta.
“Suposo que molts clients que tenia abans han comprat cotxe nou i, per ara, van al concessionari”, coincideix el Roger. Considera que les circumstàncies obliguen els negocis a reciclar-se per sobreviure. En el seu cas, no fa prou amb els vehicles sense etiqueta que s’hi desplacen fora de l’horari de la ZBE o durant els 10 dies de gràcia en què, sota petició, es tolera que circulin.
“L’any passat vam començar a fer manteniment de vehicles de renting. Gràcies a això estem treballant, però el marge que ens queda és gairebé per cobrir costos. És un desastre”, deixa anar. El Daniel també veu que els beneficis s’han aprimat. “Em queden set anys per a la jubilació i el meu últim tram de professional el veig fumut. A banda, no hi ha mà d’obra ni prou gent capacitada per treballar”, detecta.
Per evitar que el negoci s’enfonsi, el marit de la Montse procura adquirir nous coneixements de mecànica. També ha après a arreglar models elèctrics. De moment, però, no compensa la pèrdua de prototits convencionals. “Els d’abans eren més fàcils. Ara a vegades cal passar-se una setmana sencera amb un d’averiat per esbrinar què li passa”, compara la Montse. En qualsevol cas, s’adona que no els queda una altra que adaptar-s’hi: “O ens reinventem o ens n’anem al carrer”.
