El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) examina a partir d’aquest dijous la mala qualitat de l’aire a Barcelona els últims anys. La causa es va obrir arran d’una denúncia que la Comissió Europea va interposar el 2019 per l’incompliment sistemàtic dels límits de contaminació atmosfèrica d’obligat compliment des de 2010 a Barcelona, la resta del Barcelonès, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental. En la mateixa causa també es jutjarà l’excés de contaminació que Brussel·les retreu també a Madrid.
Brussel·les va optar per passar de l’amenaça als fets fa tres anys, després d’avisos reiterats a les autoritats espanyoles per rebaixar la polució a les dues àrees metropolitanes més poblades de l’Estat. A més, la denúncia de la Comissió Europea trobava insuficients i inadequades les mesures preses fins aleshores tant a Barcelona com a Madrid per contrarestar la contaminació.
Els jutges del TJUE i l’Advocat General, encarregat d’emetre una primera opinió no vinculant sobre el cas, escoltaran les parts dijous al matí, és a dir, la Comissió Europea i Espanya. En els procediments d’infracció com aquest, Brussel·les demanda l’estat en qüestió – en aquest cas, l’espanyol- encara que el govern central no sigui el responsable de l’incompliment.
Amb aquesta denúncia, Brussel·les pretén forçar judicialment Barcelona, la seva àrea metropolitana, i Madrid a complir les normes europees. En cas d’una eventual condemna a l’Estat, la Comissió Europea podria amenaçar amb multes si continua l’incompliment, però si les vol imposar haurà de demanar una ordre judicial. És a dir, tornar als tribunals de Luxemburg.
Per sobre del límit
Brussel·les acusa Barcelona i la seva àrea metropolitana d’infringir la directiva sobre qualitat de l’aire perquè, almenys fins al 2019, estaven emetent més diòxid de nitrogen (NO2) del permès: 40 µg/m3 de mitjana anual. L’Agència de Salut Pública de Barcelona va calcular que l’excés de contaminació provoca unes mil morts anuals a la ciutat, segons dades de 2019.
El 2017 a Barcelona la mitjana anual de diòxid de nitrogen se situava entorn els 42 micrograms per metre cúbic, més del permès per la UE, segons dades de la Generalitat. Els límits s’excedien sobretot en alguns barris de Barcelona com l’Eixample, Gràcia i Sant Gervasi. Per exemple, el 2017 a l’Eixample el diòxid de nitrogen arribava gairebé a 60 micrograms per metre cúbic, mentre que el 2020 i el 2021 està de mitjana a 35 micrograms per metre cúbic.
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, a Barcelona el nivell de diòxid de nitrogen es va situar de mitjana en 24,09 micrograms per metre cúbic el 2021. Això vol dir que ara les emissions d’aquest gas contaminant estan per sota dels límits que marca la Unió Europea: 40 micrograms per metre cúbic. Les dades del 2021 són lleugerament millors que les del 2020, quan de mitjana el nivell de diòxid de nitrogen estava a 24,35 micrograms per metre cúbic, sobretot perquè al març, abril i maig van caure en picat per la pandèmia.
Des de l’Agència Europea del Medi Ambient, reconeixen que s’ha produït un “descens” en els barris amb més contaminació, però de moment diuen que és “difícil” atribuir el canvi a una sola mesura, com per exemple la Zona de Baixes Emissions. Addueixen que “la meteorologia també influeix” i recorden que les “circumstàncies van ser excepcionals” el 2020 per la irrupció de la Covid-19.
