Una part dels impostos que paguen els veïns de Barcelona ciutat es domicilien a través del rebut de l’aigua. Aquesta setmana s’han aprovat tres canvis que alteraran l’import d’aquesta factura domèstica, però no s’han explicat alhora ni amb la mateixa proactivitat. Per un costat, el govern municipal anunciava dilluns que ha promogut una rebaixa metropolitana del 5% en la tarifa de l’aigua, que Barcelona en Comú ha difós com una conquesta política.
Per altra banda, i amb molta menys difusió, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar dimarts un increment del 5% en la taxa de tractament de residus (TMTR), com a conseqüència de la pujada del cànon que recapta la Generalitat per l’ús dels abocadors i plantes d’incineració. I divendres passat el plenari de l’Ajuntament de Barcelona va donar llum verda inicial a apujar la taxa de clavegueram un 60% –de 15 a 24 euros de mitjana anuals– dins d’un paquet de canvis fiscals pel 2020.
Els tres conceptes formen part de la factura de l’aigua i hi apareixen detallats, però la ciutadania no sol parar atenció a l’evolució de cadascun sinó que es fixa sobretot en si el total del rebut li ha pujat o baixat. L’anunci de rebaixa tarifària, doncs, pot generar una previsió errònia als qui no s’hi hagin fixat molt bé. Si bé el cost de l’aigua consumida suposa la meitat de la factura i baixarà a partir de gener, l’altra meitat són impostos –IVA, cànon de l’aigua i les dues taxes– i pujarà una mica. El resultat per al compte corrent és que la factura sortirà una mica més barata però no tant com l’expectativa generada.
L’Ajuntament nega la major
“No es pot barrejar la baixada del preu de la tarifa de l’aigua amb la pujada de la taxa de residus i la taxa de clavegueram de l’Ajuntament de Barcelona, cada servei és diferenciat i té la seva facturació”, defensa el consistori, preguntat pel TOT Barcelona. L’Ajuntament subratlla que la rebaixa i els dos increments no arriben a contrarestar-se i per tant la factura efectivament baixarà: “La tarifa de l’aigua baixarà i també ho farà el rebut que combina els diferents serveis”.
També argumenta que “no són comparables” els tres canvis de preu perquè “els àmbits d’aplicació de les tres no coincideix”, és a dir, no tots tres són vàlids per als 36 municipis de l’àrea metropolitana. “La taxa de residus afecta 3,2 milions de persones [tota l’àrea], la reducció del preu de l’aigua a 2,8 milions de persones [els 23 municipis on opera Aigües de Barcelona] i la taxa de clavegueram a 1,7 milions de persones [la capital només]”, insisteixen. En definitiva, només a la ciutat de Barcelona coincidiran els tres canvis fiscals al mateix rebut.
L’impacte recaptatori també és diferent. La rebaixa de la tarifa de l’aigua suposa 16 milions d’euros, segons fonts municipals, mentre que l’augment de la taxa de residus n’aportarà 5. Ara bé, la taxa de clavegueram no es queda curta en aquest rànquing: segons un informe intern de l’empresa pública Barcelona Cicle de l’Aigua SA, al que ha tingut accés el TOT Barcelona, la pujada de la taxa municipal suposarà gairebé 15 milions d’euros més per a les arques locals.
Per què puja tant la de clavegueram
La previsió d’una pujada molt significativa de la taxa de clavegueram passa desapercebuda perquè l’import que paga cada ciutadà és relativament baix. L’encariment del 60% farà que pugi de 15 a 24 euros anuals de mitjana, és a dir, d’un euro i poc mensual a dos euros al mes. La raó de l’augment és que el consistori vol repercutir en els veïns un percentatge més alt del cost real de manteniment de la infraestructura.
Actualment el que recapta aquesta taxa només cobreix el 38,68% de les despeses, que suposen uns 40 milions d’euros anuals i financen dos departaments de l’Ajuntament de Barcelona. L’actual taxa recapta 15,47 milions d’euros i el bipartit d’Ada Colau i Jaume Collboni vol doblar l’aportació ciutadana per obtenir 30 milions d’euros i cobrir el 75% dels costos.
El càlcul de la nova taxa s’ha fet en base a la recaptació desitjada i no en funció del preu per metre cúbic d’altres municipis o del conjunt de Catalunya. El document consultat pel TOT Barcelona detalla que, amb aquest augment, el preu barceloní per m3 serà més car que la mitjana catalana: 2,762 euros/m3 a la ciutat enfront dels 2,187 euros/m3 a Catalunya. A més, la taxa suposarà l’any vinent el 10% del total de la factura de l’aigua –el doble que avui– i també quedarà per sobre del pes que té la mateixa taxa a la factura mitjana dels catalans (9,24%).
El canvi climàtic tensa el clavegueram
Fonts municipals remeten a l’argumentari que van defensar BComú i PSC divendres passat al plenari municipal, quan va presentar a aprovació provisional la nova ordenança fiscal. El bipartit impulsa una pujada d’impostos centrada sobretot en el medi ambient i l’ocupació de l’espai públic. Així, farà pagar més per tenir una terrassa en una avinguda premium o per aparcar en superfície i també encarirà l’Impost de Bens Immobles (IBI) en eliminar-ne els imports màxims.
Sobre la taxa de clavegueram, el consistori senyala que una de les conseqüències del canvi climàtic és la pluja torrencial, que desborda alguns punts de la infraestructura subterrània i obliga a invertir-hi més. “Aquest increment ha de permetre estar millor preparats de cara als episodis climàtics extrems que seran cada cop més freqüents”, exposa el comunicat municipal de divendres passat. La pujada d’impostos, però, s’haurà d’aprovar de forma definitiva al ple de desembre per poder entrar en vigor al gener. Divendres passat va prosperar gràcies a l’abstenció “crítica” d’ERC i JxCat i ara entra en fase de negociació, en paral·lel a un possible pacte pel pressupost.
Qui més aigua gasta, més finança el clavegueram
La taxa de clavegueram no és un impost fix: les famílies paguen més o menys en funció de quanta aigua gasten. El consum d’aigua tipus a la ciutat són 12 metres cúbics mensuals, un volum que serveix de llindar per classificar als consumidors en dos grups. Els que gasten més aigua paguen més car el preu per m3.
La majoria de barcelonins (45.500 llars) consumeixen menys de 12 m3 d’aigua i paguen 0,1529 per m3. Algunes famílies (16.000 llars) i sobretot les empreses gasten més de 12 m3 al mes i paguen 0,2294 per m3. Aquest tram 2 aporta el 55,6% de la recaptació. Per no penalitzar les famílies nombroses, que lògicament gasten més, el llindar s’aplica a llars de fins a 4 membres i s’apuja 3 m3 per cada persona a partir del cinquè membre de la llar. A banda, l’Ajuntament destina uns 100.000 euros anuals en bonificacions socials. Les persones en situació de pobresa energètica estan exemptes d’aquest impost municipal.
