Mònica Roca i Aparici (Barcelona, 1969) volia ser astronauta de petita. De moment no ho és, però és enginyera i fundadora del grup d’empreses isardSAT, amb seus a Barcelona i el Regne Unit, un grup dedicat a la investigació en l’àmbit de l’observació de la Terra. És també la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona: la primera dona en 135 anys i, a més, obertament independentista. Una doble revolució en una institució econòmica fins ara ancorada en el passat i més a prop dels poderosos que de la petita i mitjana empresa. No ha de viatjar a la Lluna, però té la missió de posar en òrbita una Cambra del segle XXI i contribuir a la reconstrucció econòmica del país.
És la primera dona a presidir la Cambra de Comerç en 135 anys, i a més, representa per primera vegada una candidatura que no amaga el seu independentisme. Se sent pressionada?
Tot plegat és una bomba explosiva a ulls de determinats sectors de la societat… Però en altres estic segura que hi ha satisfacció i optimisme. És molt important anar creant referents, i entre tots n’hem creat un altre: en l’imaginari de les nenes ja existeix la possibilitat de ser presidentes de cambres de comerç. És greu, però, 135 anys d’una institució sense cap dona al capdavant i posa de manifest el paper que ha hagut de suportar la dona els darrers segles. Avancem, però podríem anar més ràpid. Ara bé, el que em fa respecte és ser presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, i punt. El fet de ser la primera dona no em crea un estrès addicional: m’he mogut en un món masculinitzat tota la meva vida, el de la tecnologia, i no em ve de nou. I entro en un món, el de l’empresa, que també ho està molt, de masculinitzat.
Ser independentista i liderar una institució tan potent tampoc no l’estressa?
El món empresarial és més independentista del que algú es podia imaginar. Justament amb Eines de País volíem que aquest empresari independentista també estigués representat a la Cambra de Comerç. Igual que la petita i mitjana empresa i els autònoms. Una mostra clara que hi ha un gruix substancial d’empresaris independentistes és que vam guanyar les eleccions a la Cambra, però no és l’única mostra ni la darrera. S’ha de seguir posant de manifest que hi ha una societat independentista i que això no faci por. L’economia en general és poruga i conservadora i les incerteses posen nerviós aquest món, però quan deixi de ser una incertesa i quedi molt clar que l’empresariat és independentista, aquesta por i incertesa desapareixeran.
Durant molts anys ha estat ben poc habitual que l’empresariat independentista en fes bandera. La Cambra de Comerç ha estat ‘la sortida de l’armari’ de molts empresaris, però percep que encara hi ha por a expressar obertament aquesta ideologia davant d’un establishment i un Estat que pesen molt?
Sí, és exactament això. La repressió de l’Estat a Catalunya és evident i constant, i també genera por en l’empresari independentista. És normal i comprensible que tingui por a patir les conseqüències de forma directa en el seu negoci si manifesta el que pensa. És difícil ser independentista, tant si ets empresari com polític o ciutadà, tenint en compte que hi ha gent a la presó i a l’exili. Ara tothom sap que ser independentista pot tenir conseqüències de tota mena, però mica en mica s’han d’anar conquerint espais.
Fins a quin punt és democràtic que les empreses que paguin una quota puguin tenir una cadira al consell de govern de la Cambra? La llei, d’àmbit espanyol fins ara, no permet suprimir totalment les anomenades cadires de plata, però sí reduir-les al màxim per diverses vies. S’ho planteja?
A nivell conceptual, és inacceptable que al ple de qualsevol cambra hi hagi vocalies que es puguin comprar en subhasta i que tinguin dret a canviar el sentit del vot. Això ens grinyola, i jo mateixa m’he encarregat de fer saber-ho a aquestes grans empreses. No és res personal, només faltaria, ni contra la persona que hi ha a la vocalia ni contra aquella empresa. I jo crec que ho entenen, perquè de fet m’expliquen que ja col·laboraven en el passat amb la Cambra i que el vincle s’havia acabat canalitzant així. Per tant, sí: volem canviar aquest sistema. No perquè no estiguin presents en el ple, perquè tenim 25 vocalies extra, a banda de les 60 que són per a convidats: precisament existeixen per completar el ple amb allò pugui haver quedat sense representar, des de sectors fins a tipus d’empreses o grans firmes. Tenen veu però no vot, perquè evidentment no han estat escollides per sufragi.
I què pot fer la Cambra per canviar-ho?
La llei espanyola de cambres dona un cert marge. Parla de mínim de sufragi però no de màxim, i això ens permet quedar-nos per exemple amb només 4 de les 10 cadires. És el que estudiem de cara a la llei de cambres catalana, que esperem que acabi aprovant-se aquesta legislatura.
Si Foment i Pimec no tornen a pressionar el Govern per impedir-ho.
Efectivament, les dues patronals es van oposar frontalment a aquesta llei. Creiem que va ser un malentès, els hem explicat que la Cambra no ve a fer d’agent social, que és del que Foment i Pimec es queixaven. Nosaltres som un agent econòmic, és indiscutible. Certament van fer molta pressió, que es va sumar a la situació de pandèmia i unes eleccions catalanes que arribaven i no arribaven, amb un clima preelectoral permanent. Ara intentem explicar per què cal aquesta llei de cambres no només als partits que previsiblement governaran, sinó eixamplar-ho a altres partits perquè també li donin suport. I per altra banda, explicarem tantes vegades com calgui a les patronals i als sindicats que no venim a usurpar el seu lloc.
Darrerament la Cambra s’ha trobat amb un establishment encapçalat per Foment i Pimec que abanderava un manifest en contra d’un govern independentista, encobert amb arguments sobre la gestió de la pandèmia i crítiques a les protestes i aldarulls al carrer. Un document que la Cambra no va signar, tot i que sí que va assistir a l’acte de presentació. Aquest posicionament de la Cambra pot generar un missatge confús?
Intentem ser clars. De política, la gent en fem cada dia: des del lloc on vivim fins on anem a comprar, comentant les notícies mentre sopem… Qui es pensi que no fa política s’equivoca. Ara, intentem fer les polítiques que ens pertoquen, les econòmiques. I evidentment que intentem influir en els partits perquè remin cap a on ens sembla que és millor per a les nostres empreses i l’economia del país. Els que més critiquen que es faci política des d’una institució econòmica són els que més en fan, el que passa és que no fem la política del seu color. Mirem sempre pel benefici de les empreses i de l’economia, no som una patronal i no defensem només els patrons sinó tot el que comporta una empresa.
Té la sensació que Foment i Pimec volien posar la Cambra contra l’espasa i la paret, per posar en entredit el seu sentit institucional?
La Cambra ja havia fet dos manifestos sobre els aldarulls. Però amb el manifest de Foment i Pimec no se’ns va fer partícips ni se’ns va incloure: se’ns va anunciar dos dies abans de la posada en escena i sense capacitat de canviar ni una sola coma del text. El president de Foment va entendre el nostre posicionament, que no podíem donar suport a un manifest si no hi hem participat i ja en tenim dos de previs. Ara bé, nosaltres estem al costat de l’empresariat, i si i hi ha un acte reivindicatiu mediàtic, doncs hi som. Però deixant molt clar que ens estàvem desviant d’allò important: la crisi que és molt més profunda que uns aldarulls puntuals. Penso que amb el manifest volien desviar l’atenció cap a una qüestió totalment partidista, que és la formació o no d’un govern independentista després del 14F. I nosaltres en això no entrem.
Falten dos anys per a les eleccions a la Cambra de Comerç. Dos anys durant els quals l’establishment intentarà recuperar el govern de la institució i descavalcar Eines de País. Com afronta que coincideixi amb els seus dos anys de presidència?
Nosaltres hem de fer la nostra feina, que és el que esperem que valorin positivament les empreses. Aquest ha de ser el nostre objectiu número u. Però no podem ser naïfs, som conscients que hi haurà un intent de ‘recuperar’ la Cambra i ens hem de preparar per impedir-ho. Pensem que per a l’empresariat i l’economia del país és millor que al capdavant de la Cambra hi siguem nosaltres i no pas l’establishment, més encara en pandèmia, perquè hem aconseguit acostar la Cambra a tota la petita empresa que pateix. Hem desplegat un munt de serveis per ajudar-les, i més que mai és important que Eines de País continuï al capdavant per defensar la petita i mitjana empresa. Però sí, ens hem de preparar, perquè lògicament intentaran guanyar.
En el cas de Pimec, es van convocar eleccions precipitadament i es va impedir l’accés al cens per part de la candidatura Eines Pimec. A la Cambra les regles del joc no es poden adulterar. El joc serà més net.
Sí, a Pimec les regles eren obscures per part de qui ha estat durant tres dècades organitzant unes eleccions que mai no se celebraven. Aquí tot serà molt més difícil perquè està pautat per llei i no tindran màniga ampla.
Tem que d’aquí dos anys s’intentarà desacreditar la tasca que hagi fet, pel fet de ser independentista?
No han deixat de desacreditar-la des del primer dia que vam guanyar, i dono per fet que seguiran fent-ho i que com més a prop siguem de les eleccions més s’intentarà. Entenc que facin una candidatura i em sembla molt normal, però nosaltres hem d’estar preparats per defensar el nostre projecte. Fer bé la feina és la millor manera que ens tornin a votar.
Parlem també de la salut econòmica de la capital. El teixit empresarial i l’Ajuntament de Barcelona han dedicat 4 jornades a conjurar-se per “reactivar” l’economia local. El vocabulari i el relat general fa mesos que van en la línia de reflotar l’economia de la ciutat sense posar gaire en qüestió el model. S’està perdent una oportunitat d’or per transformar-lo?
L’octubre de 2019 Eines de País ja ens vam presentar a la Cambra dient que cal construir un nou model econòmic, més basat en el coneixement, el talent i l’alt valor afegit. I ho seguim dient. La pandèmia ha posat encara més de manifest que teníem una economia fràgil. Si no aprofitem aquesta oportunitat i només fem pedaços, tornarem a trontollar molt a la propera crisi.
A Barcelona li agrada molt dir que innova i presumir del 22@. Però a l’hora de la veritat la majoria de barcelonins no treballa en els sectors d’alt valor afegit, que alhora també amaguen molta precarietat invisible. Què cal fer, per passar del discurs a la realitat?
Barcelona és a les primeres posicions dels rànquings de captació de talents, startups, congressos… Però això no acaba de repercutir en un major benestar per la ciutat. Les startups han de passar a ser pimes i les pimes, grans empreses. En general a Catalunya no sabem fer créixer les empreses. I seguim vivint molt de turisme i hostaleria: és evident que Barcelona no ho deixarà del tot, perquè té unes característiques que s’han d’aprofitar, però ha de tenir-ne una altra visió. Tenim un projecte de digitalització que pot ser molt interessant, per exemple. I cal apostar per segments diferents del turisme d’oci, com el científic, cultural, esportiu… D’altra banda, tenim centres de recerca i tecnològics amb molt poca relació amb el teixit empresarial. Estem intentant que els generadors de coneixement entenguin que les empreses han de poder demanar-los què els interessa i ells facilitar-ho. També hi ha d’haver finançament. I hem de valoritzar l’FP: hi ha un gap molt important entre els titulats de Secundària i els universitaris.
L’FP quasi no té visibilitat física a Barcelona, com la tenen les grans facultats universitàries. El més semblant a un ‘campus’ és l’Escola Industrial i amb el debat de l’ampliació del Clínic ha quedat clar que la FP era l’últim mico. S’hauria de consagrar a aquest ús?
La gent no vol fer FP perquè no té reconeixement social. I això en tots els països europeus no passa. No tinc una posició molt ferma sobre on ha d’anar aquest campus per a les FP, però cal visibilitzar-la més, sí.
La Cambra és una de les 3 entitats que forma Turisme de Barcelona. El consorci ha assenyalat com a prioritari el mercat espanyol per accelerar la recuperació del sector. Això no contradiu la internacionalització que defensa l’independentisme?
El mercat és molt més ampli que el territori espanyol i no podem limitar-nos a aquest marc, ni en turisme ni en res. Arrossegarem durant un temps l’aïllament del territori espanyol a causa de la pandèmia, però hem de pensar en el món sencer. A més, hem viscut diferents boicots. L’altre dia el sector pelleter ens explicava que havien patit un boicot a Espanya i això els va fer posar-se les piles en internacionalització. Doncs això és el que hem de fer.
Després d’anys de relat sobre la cerca d’un turisme menys massificat i de més ‘qualitat’, resulta que els creuers són un dels primers sectors que reprèn l’activitat. Pot fer ressorgir l’animadversió cap al turisme?
Aquest any no hi haurà mala rebuda, perquè la gent està necessitada de vida, d’activitat… Tothom és conscient de la situació econòmica. Però això no treu que s’ha de potenciar un altre tipus de turisme menys de masses i orientat també al territori. Volem que Barcelona sigui “porta d’entrada”. No ens referim pas a que tot el turisme entri per Barcelona, sinó a distribuir bé els visitants que ja arriben al país gràcies a la Marca Barcelona. Així beneficiem al territori, que té un potencial cultural increïble, i descongestionem Barcelona.
El consorci és un ens publicoprivat. No aconsegueix deixar enrere les crítiques –l’última, d’ERC– sobre opacitat i model. Com a nova presidenta de la Cambra, vol fer-hi canvis?
Estem sent molt estrictes amb els comptes i si hem heretat alguna cosa incorrecta l’intentarem resoldre, dins les nostres possibilitats. Joan Canadell ja feia molt seguiment del consorci, però ara hem establert reunions setmanals perquè hi hagi més comunicació i poder influir més. Amb la presidència de Turisme hi havia coordinació a nivell de visió, ara hem d’entrar en una coordinació una mica més sistemàtica i al detall.
Ciutats de la segona corona metropolitana han presentat una aliança (l’Arc Metropolità) per deixar de ser “el pati de darrere de Barcelona”. La capital encara és massa centralista? Està prou connectada amb la resta del país?
Barcelona encara és més centralista del que voldríem i per això a la Cambra fem moltes accions internes adreçades al territori. Per exemple, per primer cop la presidència del Consell de Cambres no recau en Barcelona, encara que representi el 60% de l’activitat econòmica, sinó que ara l’exerceix Girona. O les 10 delegacions i 2 punts de servei que teníem, ara les anomenem cambres i tenen presidències i directors generals propis. També hem gestat el Centre Blockchain de Catalunya, juntament amb la conselleria de Polítiques Digitals, i vam tenir clar que no el posaríem a Barcelona. Van presentar-se diverses candidatures i ha guanyat Girona. Intentem descentralitzar al màxim, però no es pot fer en un dia, s’han d’anar aprofitant les ocasions.
31 
4 
