Mònica Roca i Aparici (Barcelona, 1969) és a efectes pràctics la nova presidenta la Cambra de Comerç de Barcelona. L’adéu prematur de Joan Canadell, que es presenta a les eleccions catalanes com a número 3 de JxCat, ha obligat a accelerar un traspàs de poders que estava previst per al mes de juny. Des d’un principi la candidatura independentista d’Eines de País volia fugir dels personalismes històrics del món empresarial i va acordar que la presidència de la Cambra es repartiria entre dos dels seus membres.
De moment només és presidenta en funcions perquè el ple de la Cambra ha de ratificar el seu nomenament, una formalitat que es produirà durant les pròximes setmanes. L’ens té ara 15 dies per convocar un ple extraordinari on és dona per fet que Roca aconseguirà els suports necessaris per convertir-se, oficialment, en la primera dona que dirigeix l’organització en els seus més de 130 anys d’història. “No seré un Canadell segona part”, deia fa uns mesos aquesta enginyera de telecomunicacions que de petita volia ser astronauta.
Un perfil més tècnic
Roca té un perfil més tècnic que el seu predecessor, a qui té com uns dels seus referents personals. “Enginyera, investigadora i emprenedora”, així es defineix la nova presidenta de la Cambra, independentista convençuda i fundadora d’isardSAT, una empresa que es dedica a processar les dades que envien els satèl·lits d’observació de la Terra per donar-los un valor afegit. Quan va començar, ara fa 15 anys, era una feina que molt poques empreses sabien fer i actualment té una trentena de treballadors repartits entre les seus de Barcelona, Guildford (Regne Unit) i Varsòvia (Polònia).
La seva passió per l’espai ve de lluny. El seu desig de ser astronauta la va portar a graduar-se en Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va obtenir una beca de l’Agència Espacial Europea (ESA) als Països Baixos per fer el projecte final de carrera… i va acabar treballant-hi 10 anys, sempre en projectes de teledetecció –recollida d’informació– a través de satèl·lits. Després de deixar l’agència el 2004, va decidir tornar a Catalunya per començar una aventura en solitari i dos anys més tard va fundar isardSAT, que ha fet projectes per la Unió Europea, la Xina o els Estats Units.
Catalunya a l’espai
Com a empresària d’èxit del sector, té una confiança cega en el potencial de Catalunya com a país especialitzat en l’anomenada Nova Economia de l’Espai: un mercat emergent que brilla amb llum pròpia lluny dels grans contractistes tradicionals i que es basa en una constel·lació de pimes i empreses joves que busquen el seu lloc en la creixent industria espacial. “Amb més participació de l’empresa privada, la nova economia de l’espai esdevé més àgil, flexible, amb pressupostos més ajustats i amb períodes de temps molt més reduïts”, defensava fa uns dies en un article d’opinió publicat al Punt Avui.
De fet, és una de les grans defensores de l’estratègia Catalonia New Space que impulsa el departament de Polítiques Digitals de la Generalitat i que el pròxim 20 de març assolirà la seva primera fita històrica enviant a l’espai el primer nanosatèl·lit català des d’una base del Kazakhstan. “Portarà milers de llocs de feina, bona feina: la que ve del coneixement i aporta valor; la que fa que la propera crisi la puguem afrontar amb més solidesa, i per tant no provoqui els estralls de l’actual”, assegura Roca, que també ha estat una de les impulsores de la Comissió de l’Espai de la Cambra de Comerç.
Els reptes del seu mandat
“Serà una gran presidenta”, ha dit Canadell de Mònica Roca, en el seu discurs de comiat de la Cambra. “És molt intel·ligent, té una gran capacitat de treball i una experiència que jo no tenia quan vaig començar”. Amb aquests elogis, l’empresari ha passat el relleu a qui fins ara era la vicepresidenta primera de l’ens, que té per davant la tasca de continuar amb les desenes de projectes engegats per Eines de País. També li tocarà avançar en altres que han quedat encallats, com la futura Llei de Cambres, que finalment no s’ha aprovat per discrepàncies entre partits i patronals i que s’ha convertit en una “frustració personal” per al president sortint.
Precisament aprovar la nova Llei de Cambres és un dels grans reptes dels dos anys que queden de mandat, amb l’afegit que podria trobar-se a l’altre costat de la taula amb el propi Canadell, que mai ha amagat la seva preferència per ocupar carteres com Empresa o Economia si surt escollit diputat i li ofereixen un lloc al Govern. La nova llei, molt necessària per posar al dia el paper de les cambres, ha aixecat molta polèmica entre patronals i sindicats, que consideren que el text descartat a finals de 2020 era un atac frontal al seu paper com a agents socials.
L’altra prioritat de l’equip que encapçala Roca és la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia de Covid-19. En els últims mesos la Cambra ha ajudat milers de pimes i autònoms a sobreviure a les penúries de la recessió, però els pròxims seran encara més durs. La llarga duració de la crisi desgasta el teixit econòmic barceloní i obligarà l’organisme empresarial a esprémer al màxim els seus recursos per salvar tantes empreses com sigui possible.
