Crisi de tancaments al “mercat fantasma” de Sagrada Família

Només queden 36 de les 200 parades inicials, algunes d'elles en condicions deplorables

Com si el mercat parlés, només creuar la porta d’entrada hi ha una paradista venent llibres de segona mà rodejada de parades buides i en mal estat. Un mercat de la Sagrada Família que va ser pioner i ara sembla vellíssim, amb molts espais tancats o directament abandonats. L’edifici té prop de 30 anys d’història i forma part de la primera onada de renovacions de mercats municipals, però avui té només 36 parades en actiu de les 200 que hi havia. Tampoc es pot accedir a la segona planta, completament tancada, que acollia diversos equipaments socials. El descens de venedors i compradors és un clar avís a l’Ajuntament perquè inverteixi en unes millores que els comerciants fa anys que esperen.

La buidor del mercat, a més, contrasta amb la seva proximitat a la icona més visitada de la ciutat, la Sagrada Família. A tan sols 400 metres hi ha l’emblemàtic edifici de Gaudí, que bé podria ser una bona arma per atraure clientela. La basílica rebia milions de visitants cada any, abans de la pandèmia, però segurament ben pocs coneixien què passava al seu voltant del temple. Petits botiguers amb l’aigua al coll, resistint a una nova crisi econòmica, i un mercat clarament desaprofitat. Només un 18% de les parades estan en funcionament.

Escales mecàniques tancades al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

I no és culpa de la pandèmia: les xifres anteriors ja no convidaven a l’optimisme. I és que en els darrers 5 anys han tancat un 67% de les parades que hi havia. Per a altres mercats, el confinament ha estat un cert revulsiu. Al de la Sagrada Família l’increment de les compres de proximitat no ha servit per capgirar la tendència.

Espai sense ús al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

Menys parades, menys pressupost

En Juli López ven tota mena d’aviram a la parada 91, al final de tot, tocant al carrer Provença. Juntament amb el bar, són els únics resistents que queden a la seva zona. Les seves reflexiones confirmen el que el mercat semblava voler dir al visitant que creua el llindar de la porta. Molts espais “estan abandonats”, lamenta, i la falta de parades i l’estat del recinte no només generen un problema d’imatge, sinó també econòmic. Com menys parades hi ha, menys ingressos rep l’associació del mercat, que s’encarrega de la gestió ordinària de l’espai.

Confirma que en tan sols un any han passat de recaptar “prop de 10.000 euros” a “quasi 6.000 ara”. És una baixada propera al 40% en un pressupost destinat íntegrament a sufragar el cost del dia a dia, com l’electricitat per exemple. “Recaptem menys diners però les despeses són les mateixes”, diu el comerciant, que alhora forma part de la junta del mercat. 

Parada tancada al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

No gaire més optimista és la dinamitzadora de l’eix comercial del barri, Magda Gil. “És un mercat fantasma”, assegura. La relació entre els botiguers del barri i els paradistes és molt fluida, tot i que les col·laboracions entre uns i altres han hagut de baixar. No per voluntat, sinó per necessitat. “Per Nadal o Carnestoltes solíem demanar-los ajuda –recorda la botiguera–, però ara no poden donar-nos suport econòmicament”. 

Parada tancada al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

Difícilment arriben nous clients

Les restriccions limiten l’afluència al mercat a un 30% de l’aforament, i tot i així li sobra capacitat. “Ni tan sols els caps de setmana hem arribat a omplir”, assegura en Juli López. Hi ha menys clients i per tant les parades fan menys caixa. I sense ingressos, cada cop els resulta més difícil finançar millores d’imatge dels establiments. És un peix que es mossega la cua. El rejoveniment és bàsic per revertir la crisi, perquè els permetria atraure nous perfils de compradors, recuperar la facturació perduda i reomplir els espais. 

Ambient al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

La Magda Gil, que n’és clienta habitual, confirma que “el mercat s’està quedant sense públic”. Al matí hi va la gent gran del barri, més acostumada a comprar a les llotges. A la tarda, però, el mercat es buida, lamenta l’eix comercial. Considera una llàstima que “cada cop els veïns utilitzin menys el mercat”, però de la mateixa manera que els paradistes admet que “en l’estat actual és molt complicat atrapar gent nova”. Des de l’eix volen traçar noves rutes pel barri, aprofitant el temple de la Sagrada Família, per tal d’incentivar les compres. Tot i la bona voluntat, Gil qüestiona si realment val la pena: “Una ruta per a què, per visitar un mercat en les males condicions d’ara?”. 

Les millores promeses no arriben

El gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), Màxim López, assegura que l’Ajuntament mai ha deixat el recinte de costat. “Cada any, en major o menor quantitat, invertim en tots els mercats”, assegura al TOT Barcelona. Concretament, quantifica en mig milió d’euros la partida econòmica que l’any passat va destinar al mercat de la Sagrada Família aquest organisme municipal. Els paradistes, però, sostenen que els diners van a parar a millores ordinàries, com ara el canvi de les portes d’emergència, o a indemnitzacions a comerciants per la utilització del seu espai. En tot cas, asseguren que no noten “cap millora en aquelles zones realment afectades”. 

Parades exteriors del Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

Per pal·liar l’envelliment, l’IMMB sosté està treballant en el projecte executiu d’un pla que actuarà en diferents equipaments del barri i que invertirà “uns 3 milions d’euros en aquest mercat”. Tot plegat, però, encara està en procés de redacció. I, un cop acabat, caldrà convocar un concurs públic per triar quina empresa fa els treballs de millora. Així i tot, López assegura que “l’inici del conjunt de reformes està previst pel primer trimestre de 2022”, tot i que no pot garantir que el mercat entri en la primera fase de les obres. 

Parades tancades al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

No queda gaire clar, doncs, quan començaran les obres promeses al mercat ni en quins espais intervindran. El paradista Juli López considera que el primer que caldria arreglar és “la part que dóna al carrer Mallorca i la de Provença”, les zones més castigades actualment. La part central, amb accessos des de Padilla, resisteix una mica millor. D’altra banda, el calendari exacte del pla de l’Institut de mercats serà una incògnita fins al darrer moment. El gerent aclareix que l’Ajuntament pot fer una proposta de fases, però “la constructora decidirà com fer les obres” i per tant, per on començar.

El proper ple del districte de l’Eixample, al maig, abordarà la situació i perspectives de millora d’aquest mercat. JxCat va presentar al desembre un prec per demanar explicacions al govern municipal.

Mentrestant, el mercat segueix funcionant a empentes i rodolons. A les pèrdues derivades del declivi cal sumar-li, ara, les causades directament per la pandèmia. L’Institut assegura que “hi ha unes subvencions ordinàries que els ajuden en el dia a dia”. El Juli López, en efecte, confirma que l’any passat van rebre un ajut per valor del 10% de les despeses de l’associació. Enguany encara esperen a que surti la convocatòria. Tot i que l’ajuntament assegura que arribarà, els treballadors lamenten que “encara no en sabem res”. 

Parada tancada al Mercat de la Sagrada Família / Jordi Play

D’aquestes ajudes depenen els pocs paradistes encara en actiu, que aguanten les envestides mentre esperen la reforma. Paradoxalment, un barri acostumat a veure obres que no acaben mai al temple modernista, ara batalla perquè unes altres obres comencin i acabin com abans millor. Les de la basílica havien de finalitzar el 2026 però la pandèmia les ha endarrerit una mica. Les del mercat, segons com vagin les fases d’obra, podrien acabar més tard i tot que les del temple.

Més informació

Nou comentari