Sant Andreu recupera un refugi de la Guerra Civil perquè es pugui visitar. La previsió és que les obres que falten per acabar d’adequar el búnquer antieri de la Torre de la Sagrera comencin a finals d’any i que el recinte subterrani obri portes al llarg de 2023, ha explicat l’Ajuntament de Barcelona aquest dimarts.
El refugi es troba sota un antiga casa d’indians situada als números 64 i 66 del carrer de Berenguer de Palou i es va localitzar el 2015. Unes obres per adequar l’immoble per fer-hi un casal de barri van posar la descobert el búnquer, oblidat i que va quedar soterrat durant dècades. “En una inspecció del soterrani de l’edifici, es va trobar una entrada que donava accés a unes escales que entraven al refugi”, ha recordat l’Ajuntament, que pensa ara integrar el búnquer dins del futur casal del barri de la Sagrera.
La reforma per rehabilitar i tornar a obrir el búnquer costa 295.000 euros, que es financen amb part dels 1,2 milions d’euros recaudats amb la taxa turística de Barcelona. El consistori va anunciar la setmana passada els projectes més destacats a què destinarà al fons per fomentar un tipus de turisme que el govern municipal etiqueta de “responsable” i descentralitzar els punts que atreguin visitants.
Precisament, l’Ajuntament ha triat projectes que recuperin la memòria històrica a la ciutat com un dels principals destins dels fons recollits amb l’impost als turistes. A més de remodelar el refugi de la Torre de la Sagrera, l’Ajuntament preveu finançar amb els diners del gravamen visites guiades a la presó Model, millorar la zona museïtzada de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira i instal·lar plaques que recullin els testimonis de dones que van ser empresonades a la presó de les Corts.
Intacte des de la Guerra Civil
Després de la troballa fortuïta de 2015, tècnics del servei d’arqueologia de Barcelona van certificar l’estat òptim de conservació del refugi antiaeri situat a la Sagrera, intacte des de la fi de la Guerra Civil. En la inspecció es va certificar el bon estat de les estructures conservades dins del búnquer.
S’hi van trobar “tres latrines, dos pous de ventilació o de treball, una font d’aigua, una petita sala circular amb bancs correguts i fornícules per emmagatzemar aliments o líquids”, enumera l’Ajuntament. També s’han mantingut els cables elèctrics que subministraven llum a la galeria, peces de porcellana, suports d’obra per a un banc corregut i un parell de bombetes originals que continuaven al seu lloc, com si haguessin quedat congelades en el temps.
Durant la inspecció dels tècnics d’arqueologia de Barcelona també es va identificar un segon accés al refugi, clausurat amb un envà de maons i que donava al carrer Berenguer de Palou amb Clara Zetkin. El búnquer fa 88 metres de longitud i està “amb murs de formigó i d’obra, i una coberta de volta de canó de maó, i reforçada amb arcs de maó disposats a sardinell”, precisa l’Ajuntament. L’amplada de les galeries oscil·la entre els 0,80 metres en l’accés des del soterrani i 1,20 metres a les galeries principals, amb una alçada d’1,80 metres.
Tot i que la casa en què es va construir el refugi era el domicili particular dels propietaris o del director de la fàbrica tèxtil La Española que formava part del complex de la Fabra i Coats, “la presència de bancs i latrines indicarien un refugi de caire social, per a la barriada de La Sagrera”, en comptes de ser un búnquer particular, apunta l’Ajuntament. La finca va ser requisada per la CNT-FAI durant la contesa.
L’expedient de construcció del refugi s’ha localitzat i assenyala que estava destinat a protegir els usuaris d’una escola vinculada a l’Ateneu Cultural de la Sagrera. El búnquer no va ser inclós al cens del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat. Justament la localització del refugi es desconeixia per no figurar en aquell llistat.
