Un solar municipal pendent d’urbanitzar, al barri de la Verneda, funciona les darreres setmanes com a cementiri improvisat de contenidors d’escombraries. L’espai no està condicionat per a l’emmagatzemament –ni per a cap altre ús–, així que fa servir cada nit potents focus de llum portàtils, alimentats cadascun per un generador de combustible fòssil.
En altres paraules, el sistema de reciclatge de Barcelona malbarata energia dia sí i dia també al districte de Sant Martí. L’olor del dièsel del generador es pot sentir des de la vorera. El llum roman encès de matinada i es veu des dels habitatges propers. És més, un dels focus fins i tot ha quedat immortalitzat a Internet aquest mes de març, perquè el cotxe de Google Street View va passar per davant i el va fotografiar.
Fonts municipals confirmen al TOT Barcelona que aquest enllumenat es manté encès tota la nit i matisen que “només funciona quan no hi ha llum natural, ja que també es treballa de nit” al solar. El dispensi fa almenys dos mesos que dura i encara s’allargarà setmanes. “En els propers mesos es retirarà” aquest enllumenat contaminant, respon el consistori.
Nous contenidors a Barcelona
El nou contracte de neteja de l’Ajuntament de Barcelona, que ha entrat en vigor aquesta primavera i dura 10 anys, renova una part de la dotació de contenidors de la ciutat per uns nous models de disseny més modern i menor alçada. El solar acull desenes d’unitats que es retiren del carrer, que esperen ben arrenglerats a que els operaris els desballestin.
No perquè estiguin en mal estat, perquè la majoria tenen un aspecte impecable, sinó perquè són del model anterior. N’hi ha de blaus, grocs, marrons… Tot el repertori de colors de la recollida selectiva de brossa. La parcel·la està pavimentada de forma bàsica i no té cap infraestructura al damunt, així que els operaris s’han de conformar amb una carpa mòbil, grans tancs metàl·lics i els focus verticals.
Un solar destinat a dipòsit d’aigües
El solar en qüestió és l’última illa de la Rambla Prim, entre el carrer Santander i les vies del tren. Es tracta d’un terreny eternament provisional i envoltat de tanques de filferro, que ja es va fer servir de magatzem el 2014, en aquella ocasió de material de les obres de l’AVE.
El seu destí és acollir un gran dipòsit d’aigües –tant pluvials com freàtiques– i un centre de neteja. Les obres formen part del Pla Sant Andreu – Sagrera de l’AVE i el 2017 el consistori xifrava el seu cost en més de 41 milions d’euros. Al seu voltant ja s’hi hauria d’haver alçat un flamant barri anomenat Sector Prim: s’havia d’edificar el 2009 però no s’ha posat ni una totxana.
La publicitat dels contractes de neteja
El servei de neteja de la ciutat és el contracte municipal més car de Barcelona. L’actual té un pressupost de 2.300 milions d’euros per a la propera dècada. Inclou des de les nòmines dels escombriaires fins als camions de recollida… O la publicitat que pregona les bondats del servei.
Segons ha detallat l’alcaldessa Ada Colau aquest divendres al ple d’abril, a instàncies del grup municipal Valents, el contracte acabat d’estrenar destina “una partida molt raonable de 1.071.000 euros per a comunicació en el pressupost pels 10 anys”. “Cada cop que hi ha un canvi de contracte, governi qui governi, es fa un esforç per informar la ciutadania”, ha defensat. Davant la crítica de l’oposició d’una despesa excessiva i la proximitat d’eleccions, Colau ha argumentat que totes les factures són d’accés públic i que l’anterior contracte hi dedicava més de 4.460.000 euros: “La reducció és més que considerable”.
