El nou barri sobre la Rambla Prim s’estrenarà abans que l’estació de la Sagrera

Un triangle industrial en decadència donarà pas a un nou barri residencial de 19,5 hectàrees, amb 3.700 pisos i mitja dotzena d’equipaments. En la planificació urbanística se l’anomena Sector Prim, perquè està just al naixement de la Rambla Prim, al costat de les vies de tren i dels blocs de Via Trajana. La creació d’aquest veïnat neix del Pla Sant Andreu – Sagrera, que a més de la nova estació preveu recosir amb un parc lineal els districtes de Sant Martí i Sant Andreu i crear nous espais de vida als antics culs-de sac.

Els retards en les obres de l’estació portaran a la paradoxa, però, que el barri s’edifiqui abans que l’estació i per tant neixi empresonat per les vies encara a cel obert. Si no hi ha contratemps es començarà a construir el proper mandat (2019-2022). És més, les claus dels pisos ja s’haurien entregat i les hipoteques estarien firmades si no fos per l’accidentada tramitació urbanística que ha viscut el Sector Prim. La modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que regulava els nous usos residencials l’any 2000 va topar amb l’oposició d’una de les empreses propietàries del terreny, que va anar a tribunals i va guanyar el contenciós. L’Ajuntament va haver de repetir el tràmit i va aprobar una segona ordenació el 2010, que també va anul·lar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A la tercera ha anat a la vençuda, recuperant l’esperit del planejament de 1996 i renunciant a l’ús terciari i d’oficines. Al juliol va acabar el procés participatiu del tercer MPGM i l’actual previsió situa els enderrocs i l’inici d’obres “a partir de 2020”.

Dels 3.510 habitatges previstos, quasi la meitat seran públics o concertats: 1.820 pisos de mercat lliure versus 1.690 de protecció oficial, als que s’hi ha de sumar dos-cents més de dotacionals. Els blocs més alts tindran 13, 15 i 18 plantes. Els equipaments ocuparan l’11% de la superfície i sumaran dues de hectàrees. Dos són espais ja existents que es milloraran i ampliaran: l’IES Salvador Seguí i el camp del Centenari, que passarà a ser un poliesportiu. Entre els nous equipaments que proposa el consistorio hi ha una escola bressol i un CEIP, un ambulatori, un centre de Serveis Socials, una residència per a gent gran i un centre de dia. Tot i que no apareix als plànols, el nou barri tindrà també una parada de metro a poca distància: l’estació de nova creació Santander, fruit del perllongament de la L4 per enllaçar La Pau amb la futura estació intermodal de la Sagrera.

Can Riera, de l’enderroc a emblema

L’obligació judicial de refer el planejament urbanístic ha portat una bona notícia pel patrimoni popular de Barcelona. L’anterior pla condemnava a la piqueta la masia de Can Riera, del segle XVI i últim testimoni de les arrels agrícoles de La Verneda. Les terres van seguir en actiu fins als anys 90 i a la casa encara hi viu un masover. La reivindicació ciutadana i la pressió mediàtica han afavorit la decisió municipal de conservar-la i la segona MPGM ja ha vingut precedida d’un concurs d’idees sobre com encaixar la masia al disseny del nou barri. L’ha guanyat la proposta ‘Sínia-Tokio’ de Forgas Arquitectes, que disposa els futurs blocs de pisos al voltant de la casa pairal amnistiada.

El Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals, que ha encapçalat la defensa de Can Riera, celebra que el consistori hagi rectificat i explica que en els plànols presentats als veïns la masia queda molt ben integrada. L’Ajuntament preveu acondicionar-la per a usos cívics i culturals, encara no concretats, mentre que l’associació proposa un centre d’interpretació de la vil·la romana trobada en les obres de l’AVE. A la plaça s’integrarien també el mur de la riera d’Horta, on hi ha les restes de la regadora Parellada que abastia d’aigua els antics cultius. 

Consultat pel TOT Barcelona, el consistori no avança esdeveniments i treu pit del redreçament del Sector Prim: “La masia de Can Riera serà el cor del nou barri, mantenint la traça de la Riera d’Horta i donant resposta a les peticions d’equipaments del veïnat”, sosté un portaveu municipal. “La previsió és enllestir el document de la MPGM pròximament per dur-lo a aprovació inicial”, afegeix. Després caldran altres tràmits, com la fase d’exposició pública i l’aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. “I un cop superada la fase de planejament, faltarà fer la reparcel·lació i la urbanització dels carrers abans de poder començar a edificar”, apunta la mateixa font. L’inici d’obres no té data exacta, avisa, però tot apunta que es produirà “en el proper quadrienni”.

Els polígons, els grans oblidats

“El nou barri de Prim incrementarà la pressió residencial, que ja és molt forta, sobre el teixit productiu que queda a la Verneda industrial”, vaticina Camilo Ramos, vocal de la FAVB i expert en urbanisme. “Per desgràcia els sòls industrials ningú se’ls sent com a propis i és molt difícil que els veïns els prioritzin davant d’altres usos com parcs, equipaments o habitatges”, afegeix. Per contrarestar la pressió, el veterà activista de Sant Andreu defensa incorporar la Verneda industrial -o polígons antics com el d’Estadella al Bon Pastor- als plans municipals per al 22@. L’àrea d’empreses tecnològiques i innovació del Poblenou protagonitza aquests mesos un procés participatiu, arran de la demanda veïnal d’incrementar la mixtura d’usos perquè hi hagi més pisos de lloguer i equipaments entre els blocs oficines.

Quan els tallers i naus de l’entorn del Sector Prim tanquin o es traspassin, reflexiona el vocal de la FAVB, hi ha el risc que s’edifiqui el terreny i l’activitat econòmica marxi fora de Barcelona. “És una amenaça indirecta cap als llocs de treball, en especial els d’empreses de poc valor afegit”, recalca. La terciarització de la capital catalana avança a gran velocitat i el vent de la recuperació econòmica s’ha endut les promeses electorals de reindustrialització.