7.019 refugiats ucraïnesos han obtingut permís de treball i de residència a la Fira de Montjuïc, després que esclatés la guerra a Ucraïna el 24 de febrer, un cop el president de Rússia, Vladímir Putin, va ordenar l’atac al país veí. D’aquesta forma, més de 7.000 persones han aconseguit els papers necessaris per poder buscar un futur a la capital catalana, si així ho desitgen. Aquests tràmits administratius tenen una vigència d’un any, que es pot allargar, en funció de les casuístiques de cada una d’aquestes persones.
A més, 10.396 persones han estat ateses en aquest mateix espai, habilitat pel govern espanyol, a través del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Radiografia de les persones ateses
Del total de les persones registrades en aquests dispositius -a més del de Barcelona, n’hi ha un més a Alacant (País Valencià) i un altre a Pozuelo de Alarcón (Madrid)-, el 66% són dones i, el 36%, menors. La mitjana d’edat és de 29 anys i les unitats familiars que arriben estan formades per una mitjana de tres membres. La majoria d’elles han arribat des d’Ucraïna per transport terrestre –cotxe i autobús- (55%); el 40% ho ha fet en avió i el 5%, en tren. Quasi el 33% provenen de Kíiv; la segueixen Lviv, Khàrkiv i Odessa.
El 10% de persones refugiades són economistes; el 5,6%, enginyeres; el 4,3%, advocades i el 4,2%, comptables. El 60% té estudis superiors; el 26,3% ha acabat batxillerat o formació professional i el 10,6%, els estudis secundaris, segons les dades del govern espanyol.
El govern espanyol prometia que els permisos s’aconseguirien “de forma immediata”, en un termini màxim de dues hores, i l’Ajuntament augurava una “regularització exprés” com “no havíem vist mai”, tal com va anunciar la quarta tinenta d’alcalde i regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, en una atenció als mitjans de comunicació al març. No obstant això, més tard l’executiu de Pedro Sánchez va establir mecanismes, com la cita prèvia, que van generar un autèntic caos administratiu.
Crítiques al sistema d’acollida
La comunitat ucraïnesa de Barcelona ha criticat el “col·lapse” que es viu al centre d’acollida que l’Estat ha obert a la Fira de Barcelona i que tècnicament s’anomena Centre de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE). La colònia ucraïnesa ha demanat a les institucions “un esforç” per agilitzar els tràmits d’acollida. L’activista Ostap Petrushchak considera que cal “coordinar-ho de forma més eficient”. Tot i que reconeix que s’està fent un “esforç sobrehumà” per gestionar l’acollida de refugiats, diu que altres països com Polònia estan rebent moltes més persones i ho “estan solucionant molt bé”.
Petrushchak critica que els sol·licitants han d’esperar tres i quatre hores perquè els responguin el telèfon perquè està totalment “col·lapsat”. A més, lamenta que es dona hora per “molt més endavant”. Davant d’això, fa una crida a l’Ajuntament i als governs català i espanyol a treballar per agilitzar-ho.
Mentre el conflicte continuï obert i hi hagi un èxode massiu de persones -tres milions, segons les últimes dades d’ACNUR- l’espai estarà obert. “El que tenim és el compromís del ministeri [d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions] que segueixi en funcionament mentre sigui necessari”, ha detallat Pérez.
