Es deien Bartolomé Isasa i Manuel Alegre. Van ser bombers a Barcelona fa gairebé un segle i van morir junts, en circumstàncies confuses, a les acaballes de la Guerra Civil.

Les vídues de tots dos agents van declarar en la repressiva causa general oberta en la postguerra que els franquistes la van espifiar tirotejant-los quan desertaven de les derrotades files republicanes, segons consta en mecanoscrits de l’època. En canvi, un comandament falangista va sostenir una altra versió, exculpatòria pel règim: van ser els dos bombers els que van cometre l’error fatal al confondre unes “patrulles de la reraguarda marxista” amb tropes nacionals i els haurien assassinat per traïció.  

Fos com fos, documents històrics assenyalen que van perdre la vida el 3 de febrer de 1939 intentant passar-se als rebels, enmig de la retirada republicana, i que van ser enterrats en un terreny pròxim al lloc on van ser abatuts a Gurb (Osona). L’historiador i bomber Marc Ferrer va descobrir un certificat de 1941 que especificava on s’haurien inhumat els cossos: en un hort, a uns 70 metres d’una masia on es van refugiar. Arqueòlegs al servei de la Generalitat han buscat els cadàvers d’Isasa i d’Alegre allà on els haurien donat sepultura fa gairebé 83 anys. La recerca, però, ha resultat infructuosa.

Bartolomé Isasa, bomber de Barcelona mort i desaparegut al final de la Guerra Civil / @bombersenguerra
Bartolomé Isasa, bomber de Barcelona mort i desaparegut al final de la Guerra Civil / @bombersenguerra

El Departament de Justícia confirma que les despulles dels agents no s’han trobat on es pensava que podien ser. La fossa es va buscar en un terreny que es va acotar a poca distància del mas Griera de Gurb. Un cop perimetrat, s’hi va excavar entre el 20 i el 28 de desembre. A la intervenció arqueològica, però, no va aflorar res. El clot ja s’ha tapat.

Per ara, la Generalitat dona l’exploració per acabada. Justícia explica que, per reprendre la prospecció, la Direcció General de Memòria Democràtica i els seus equips necessiten un nou testimoni -oral o escrit- que aporti indicis d’on podria situar-se la fossa. El departament recorda que, altres cops, la troballa fortuïta d’ossos ha permès recuperar els cadàvers de víctimes de la Guerra Civil.

18 bombers desapareguts

El que se sap sobre la dissort dels dos reclutes és gràcies a la investigació de Ferrer, immers des de fa anys en desvetllar la trajectòria de cadascun dels bombers catalans durant la contesa, inclosos els 454 agents que van servir a Barcelona en algun moment entre 1936 i 1939. L’historiador té identificats 18 bombers de la ciutat morts o desapareguts en combat, com va publicar el TOT Barcelona.

Mobilitzats per l’exèrcit republicà quan la derrota ja s’intuïa, se’ls va perdre el rastre al front. Les restes de cap d’ells no s’han pogut lliurar als descendents, igual que passa amb Isasa i Alegre. Uns botons amb l’escut del cos de Bombers de Barcelona van emergir en una exhumació fa quatre anys, en una fossa oberta a Prats de Lluçanès; allà, els ossos dels agents es barrejaven amb els d’altres combatents. Eren en tal mal estat que van ser enterrats al cementiri del municipi sense poder destriar a qui corresponien amb exactitud.

Bartolomé Isasa -cordovès- i Manuel Alegre -de Terol- voltaven els 36 anys quan el conflicte els va esgarrapar la vida. Isasa havia ingressat als Bombers el 1929 i, durant la guerra, va ser detingut sota l’acusació de ser falangista. Les gestions d’altres agents van aconseguir l’alliberament d’Isasa, captat després per Falange i enrolat a la xarxa clandestina de la quinta columna, segons els documents que Ferrer mostra a la seva base de dades, bombersenguerra.cat. Alegre es va incorporar al cos per reforçar-lo pocs mesos després del cop d’estat franquista.

Fragment del document on s'indica on s'haurien enterrat els cadàvers dels dos bombers de Barcelona morts a les acaballes de la Guerra Civil / @bombersenguerra
Fragment del document on s’indica on s’haurien enterrat els cadàvers dels dos bombers de Barcelona morts a les acaballes de la Guerra Civil / @bombersenguerra

El document que va desencadenar la temptativa de desenterrar-los és prou explícit: dos anys després de la fi de la conflagració, els habitants de la masia que van sepultar els bombers van assegurar que només van dipositar els cadàvers dels dos homes en una rasa, “col·locant-los en línia vertical”. Van avisar que, “en el supòsit que s’efectués l’obertura de la fossa”, el primer cos en veure la llum seria el d’Isasa. Que no constés una exhumació posterior a l’arxiu de Gurb alimentava les expectatives que aparaguessin.

Informada per Ferrer dels detalls de la mort del seu avantpassat, la família d’Isasa va sol·licitar a la Generalitat que es rastregés en el lloc indicat. Una filla d’Isasa té 88 anys i manté l’esperança de trobar les despulles del pare per unir-los als de la mare al cementiri de Montjuïc, com va confessar a El Punt Avui. D’aquí la urgència i la necessitat de saber on són els servidors del cos de Bombers de Barcelona i que els seus descendents puguin acomiadar-se d’ells amb dignitat.

Nou comentari

Més notícies
Una parella d'agents de la Guàrdia Urbana, patrullant a la Rambla / GUB

El 40% dels nous agents de la Guàrdia Urbana seran dones

El cos convocarà 150 noves places aquest any, superant així la xifra rècord de 3.500 agents
Diversos visitants a la Sagrada Família / ACN

Barcelona subvenciona empreses de turisme i oci afectades per la pandèmia

Els beneficiaris reben entre 1.000 i 8.000 euros per cobrir part de les despeses durant la pandèmia