L’Ajuntament de Barcelona ha inaugurat l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts, aquest dissabte al migdia. Segons el consistori, després d’anys de “treball i reivindicació” per part de la ‘Plataforma Futur Monument Presó de dones de les Corts’, amb entitats memorialistes i amb familiars de les internes, s’ha fet justícia recordant “l’episodi de la història de la repressió política i moral específica contra les dones” que creuen que el correccional va significar.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha participat a l’acte, ha assegurat que es tracta “d’un acte de justícia i de memòria d’una de les presons més cruels del franquisme” i d’un exercici “imprescindible” de memòria democràtica. “No volem oblidar mai a les dones que van voler escollir la resistència al feixisme i tampoc a les dones a les quals la misèria del sistema va llençar a la presó”, ha afegit.
Segons l’alcaldessa, amb la instal·lació del monument “finalment es repararàun deute” amb les dones i infants que van patir la repressió “d’un Estat que les volia atrinxerades, callades, reduïdes a l’àmbit domèstic” i que “no van permetre que això passés”. “És una obligació que avui nosaltres apartem la indiferència i recordem el seu testimoni i el seu llegat”, ha conclòs.
Hem gaudit d’una acció artística amb la col·laboració de La Caldera i la Taula de Dones. Amb la direcció artística d’Arantza López Medina i la intervenció d’Alba Barral i Arantza López Medina i la lectura de textos a càrrec de la Taula de Dones pic.twitter.com/1gWDH6jcDl
— Les Corts (@BCN_LesCorts) December 14, 2019
A l’acte d’inauguració, que ha comptat amb una acció artística de dansa, hi ha participat l’alcaldessa, les tinentes Laia Bonet i Laura Pérez; i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, així com representants de l’oposició i del Districte de les Corts. La presó va entrar en funcionament el 1936 i va tancar el 1955. Durant la Guerra Civil hi van estar empresonades dones d’ideologia dretana i membres del POUM.
Durant la dictadura franquista va ser “un espai de repressió i empresonament” de dones, moltes d’elles per motius polítics. Onze preses van ser afusellades al Camp de la Bota en aquesta etapa. L’any 1955 la presó tanca després que les carcelleres de l’orde religiós que gestionava la institució aconseguissin permutar la finca. La zona es va transformar ràpidament amb la construcció d’un centre comercial, sense deixar cap vestigi de la presó.
Acer i pedra, materials base del monument
La instal·lació, al xamfrà entre els carrers Europa i Joan Güell, està formada per 6 pedres d’escullera d’orígens diversos del país, cinc tòtems informatius i quatre tòtems troncocònics amb il·luminació, inscripcions al paviment, una xapa d’acer cortén i pintura de calçada que reprodueixen el perímetre de la presó, i un muret de basalt amb una inscripció amb les dades en què la presó va estar oberta.
Les memòries de les dones preses a la Presó de Les Corts queden fixades a la nostra ciutat.
Front el silenci de dècades d’oblit i indiferència les volem reivindicar com a exemple de compromís amb l’antifeixisme, la igualtat, la República i la llibertat.🌹✊🏾 pic.twitter.com/ptteqhVUwT— jordi rabassa (@jrabassa) December 14, 2019
Al costat de cadascuna de les pedres, figuraran inscripcions descrivint el que va ser la presó de Dones de les Corts i també informació geològica i de procedència de les pedres, per mostrar la variada procedència de diferents zones d’Espanya de les preses detingudes a les Corts. Als altres cinc tòtems hi haurà fotografies de la presó i un plànol d’urbanització. Amb aquesta intervenció, s’inclou una nova senyalització de la memòria de les dones a la ciutat i s’afegeix a la que indica la presència de la presó de dones de Reina Amàlia i de la Trinitat, la Casa de la Maternitat, el bar-biblioteca feminista i edicions La Sal, entre d’altres.
L’equip responsable de la instal·lació ha estat format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte; i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte Memòria Presó de les Corts. El projecte va ser el guanyador del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament i dona compliment a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts.
