La ciutat de Barcelona és a punt d’arribar als 35.000 casos de coronavirus des que va començar la pandèmia i la Covid-19 entén més de territoris del que semblava en un primer moment. Hi ha 5 barris que des del febrer han registrat menys de 50 positius –sense tenir en compte l’impacte del virus a les residència de gent gran, que funcionen amb una dinàmica diferent–. Tots ells són zones de baixa densitat, però aquesta no és l’única coincidència ni l’única explicació al baix volum de contagis. Es tracta de cinc veïnats de renda baixa, molt per sota de la mitjana de riquesa de la ciutat.
La Clota (Horta-Guinardó), el barri més petit de Barcelona amb poc més de 700 habitants, només ha tingut set casos de Covid-19 des de finals de febrer, data en la qual l’Agència de Salut Pública de Barcelona va començar a registrar els positius. En aquest cas, el seu aïllament de la resta de la ciutat ha jugat al seu favor, ja que a més de tenir pocs casos, la incidència del virus per cada 100.000 habitants –la manera que tenen les autoritats sanitàries de comparar el comportament de la pandèmia entre diferents barris– també està clarament per sota de la mitjana.
Just al darrera se situa Vallbona (Nou Barris), que amb el doble de població que la Clota ha registrat 12 casos i també ha vist passar la pandèmia de puntetes. La seva ubicació, encaixada entre Barcelona i Montcada i Reixac, arraconada a l’altra banda del Nus de la Trinitat, també ha jugat a favor seu en termes sanitaris. Una cosa semblant els passa a Baró de Viver (Sant Andreu), que només ha detectat 39 positius de Covid-19 en pràcticament 7 mesos; Can Peguera (Nou Barris), amb 40 casos; o la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), que n’ha registrat 45.
[Fes clic a cada barri per saber el nombre de casos de Covid-19 acumulats des del febrer del 2020]
Incidència variable
Els factors que influeixen en la propagació del SARS-CoV-2 són molt variables. Malgrat que els 5 barris amb menys positius són els menys poblats i comparteixen un relatiu aïllament respecte a la resta de la ciutat, aquests factors per sí mateixos no determinen la penetració del virus. La mobilitat laboral o la precarietat en l’habitatge també són clau i generen taxes de contagiats per cada 100.000 habitants molt diferents en els 5 barris analitzats. Els 45 positius de la Marina del Prat Vermell, per exemple, suposen una taxa de 3.612 casos per cada 100.000 habitants, exactament el doble que la mitjana de Barcelona. En canvi, Can Peguera, amb 40 casos, està dins de la mitjana, igual que Baró de Viver. En el cas de Vallbona i la Clota, la incidència del virus és la més baixa de la ciutat amb diferència.
Aquesta disparitat també es dona entre altres barris més poblats. Sant Genís del Agudells, amb 157 positius, i el Coll, amb 80, tenen pràcticament la mateixa població –unes 7.500 persones– i en canvi el nombre de casos és la meitat. Passa el mateix amb la Sagrada Família i la Vila de Gràcia, que són dos dels veïnats més densos de Barcelona, però el barri que acull el famós temple de Gaudí ha tingut més de 1.000 casos, mentre que la Vila no arriba a 700.
El Raval, amb gairebé 1.500 casos, és el barri més afectat per la Covid-19 en nombres absoluts. El segueixen la Nova Esquerra de l’Eixample (1.163), la Sagrada Família (1.014), Sant Andreu de Palomar (981) i el Poble-sec (915). Igual que succeeix amb els barris menys colpejats per la pandèmia, també és complicat trobar un patró de comportament del virus que permeti establir una única causa més enllà de la quantitat de gent que hi viu, valor que en una lògica merament proporcional generaria un rànquing de contagis idèntic al rànquing de població.
[Fes clic a cada barri per saber la taxa de casos de Covid-19 per cada 100.000 habitants acumulada des del febrer del 2020]
El perfil socioeconòmic importa
Un factor que té un pes rellevant a l’hora de predir el comportament de la Covid-19 és el perfil socioeconòmic de cada barri. Tot i no ser una explicació perfecta, en el següent mapa es pot veure com les zones de la perifèria han tingut en general una incidència molt més elevada del virus que la resta de la ciutat, en especial Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i els entorns de la muntanya de Montjuïc.
Amb més feines essencials –supermercats, repartidors, neteja…– i amb menys possibilitats de teletreballar, molts veïns d’aquestes zones es van haver de moure molt durant el confinament i la desescalada, augmentant així les seves probabilitats de contagiar-se. No és casualitat que els cribratges massius que s’han fet fins ara a Barcelona hagin sigut al Raval, a Torre Baró, a la Trinitat Vella i al Besòs i el Maresme, quatre dels barris amb una taxa de casos per cada 100.000 habitants més elevada de la ciutat.
