La ruta d’entrada del coronavirus a Barcelona: de Sant Martí a Nou Barris en dues setmanes

El pic de contagis va ser el 25 de març i aquella setmana es van donar unes taxes rècord de malalts a la zona nord de la ciutat

La radiografia de l’impacte del coronavirus a Barcelona cada vegada és més clara. Ahir es van complir dos mesos de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma i el seguiment de les dades de la crisi sanitària ha anat millorant amb el pas del temps i ens ha mostrat detalls de com ha colpejat la societat barcelonina: des de quins barris són els més afectats per la pandèmia fins a l’edat dels malalts. Ara bé, hi va haver una bona temporada en què la informació era escassa, especialment els primers dies de l’arribada del virus a la ciutat. Ara les dades retrospectives del Consorci Sanitari de Barcelona ja mostren que els primers casos positius de Covid-19 es van concentrar al districte de Sant Martí i que, ràpidament, es van estendre cap a la resta de la capital catalana.

El seguiment d’aquestes dades sanitàries es reparteix per setmanes i comença a comptar a partir de l’última setmana de febrer, quan es va anunciar el primer cas de coronavirus a Catalunya –concretament, el dimarts 25. Durant aquells primers dies, les xifres mostren que els primers barris on es van detectar els positius van ser el Poblenou, Sant Martí de Provençals, la Vila Olímpica, Provençals del Poblenou i, especialment, Diagonal Mar i el Front Marítim. Eren els primers dies i les xifres eren molt baixes. Ara bé, les advertències de la gran capacitat d’infecció es van desmostar ràpidament i en tan sols dues setmanes els casos ja s’havien escampat gairebé a tota la ciutat.

Mapes de les tres primeres setmanes del casos detectats de coronavirus a Barcelona / Consorci Sanitari de Barcelona

Mapes de les tres primeres setmanes de la incidència de casos detectats de coronavirus a Barcelona / Consorci Sanitari de Barcelona

La zona de Sant Martí va seguir afectada la segona setmana i, a més, van detectar-se casos puntuals a indrets com Ciutat Vella, Sant Andreu, Nou Barris, l’Eixample i Horta-Guinardó. Eren focus petits. La majoria de les zones de Barcelona seguien sense tenir una gran incidència de casos de coronavirus. 

Tot canviaria, però, entre el 9 i el 15 de març. El que eren petites taques sobre el mapa, es va convertir en una inundació de color a tots els districtes. En aquell moment, la setmana en què el govern espanyol acabaria prenent la mesura de confinar la població, les infeccions ja no entenien de zones. Si bé alguns punts de l’Eixample i les Corts van resistir encara uns dies, els colors foscos que indicaven un percentatge preocupant de malalts castigaven especialment la zona de Nou Barris. De fet, va ser la zona sud d’aquest districte la més afectada. Barris com Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Verdun, la Prosperitat i la Guineueta van endur-se la pitjor part.

Set dies més tard, quan el confinament encara no era total –tampoc havia pogut tenir cap efecte– el coronavirus ja s’havia estès en proporcions similars al territori barceloní. Quedava reflectit a la divisió de la ciutat que fa el Consorci Sanitari de Barcelona, que fracciona Barcelona en quatre grans Àrees Integrals de Salut: la Dreta, l’Esquerra, la Nord i la Litoral mar. Després d’un primer mes de monitoratge, tres d’aquestes àrees havien equilibrat el percentatge de població infectada a la seva zona. Totes tres tenien al voltant d’un 0,17% de ciutadans contagiats. L’única excepció era la zona Esquerra, que aplega Sants-Montjuïc, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi (0,13%). Era la setmana prèvia al punt crític de la malaltia a la ciutat.

Finalment, la setmana del 23 al 29 de març va convertir-se en el pitjor període des de l’inici d’alarma. Es van detectar més positius que cap altra setmana. Ara bé, aquesta vegada van aflorar de manera més focalitzada. Les taxes d’infecció per habitant més altes es van registrar a Nou Barris i Sant Martí. Tant és així que la secció Nord va pujar el percentatge d’infectats fins a arribar a situar-se en el 0,24%. És a dir, que 1 de cada 400 persones que vivien a la zona que comprèn Nou Barris, Horta-Guinardó i bona part de Sant Andreu haurien donat positiu en coronavirus. 

Les xifres d’aquella setmana, de fet, queden refermades per un altre visor de dades, aquest disposat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Va ser el dia 25 de març –just un mes després del primer cas a la ciutat– quan es va arribar al pic d’infeccions. Aquell dia es van detectar 733 casos de malalts de Covid-19. Durant tota la setmana es van superar les 3.000 infeccions registrades. 

Evolució diària dels positius per coronavirus a Barcelona / Agència de Salut Pública de Barcelona

Evolució diària dels positius per coronavirus a Barcelona / Agència de Salut Pública de Barcelona

Segons el Consorci de Salut de Barcelona, però, les darreres setmanes s’ha pogut detectar com les altes ràtios d’infecció per habitant han començat a desaparèixer tant en les zones més afligides pel coronavirus com en les més afortunades. Així, els nous contagis semblen residuals. Els especialistes insisteixen en la possibilitat d’un rebrot, però de moment no hi ha cap dada que ho indiqui un augment de casos preocupant. L’última xifra disponible –que el consorci adverteix que podria tenir un biaix a l’alça– és que la taxa d’infecció a Barcelona aquesta setmana ha estat únicament del 0,04%. És a dir, que s’ha trobat una persona malalta de Covid-19 per cada 2.500 barcelonins. 

Nou comentari