Aquest estiu, a Barcelona hi ha hagut uns protagonistes no desitjats, els rosegadors. Rates mortes a la platja, caus de rates a la plaça de Catalunya, rosegadors a costat de la brossa que s’acumula en alguns contenidors… A hores d’ara, l’Agència de Salut Pública de Barcelona treballa amb xifres del 2016: 259.000 rates, 0,13 per a cada habitant de la ciutat. I un altre convidat, les paneroles, que també van tenir el seu protagonisme en un carrer de Gràcia durant la Festa Major. Però ha estat una situació excepcional, la que hem viscut aquest estiu amb les plagues? “Les regles del joc estan canviant i tot apunta cap a una proliferació progressiva”, adverteixen els experts d’EZSA Sanidad Ambiental, un empresa dedicada al control de plagues.
El factor humà és clau
Aquesta empresa explica com ha estat el seu servei a Barcelona aquest estiu, amb xifres que demostren un increment espectacular de les intervencions. Només a Barcelona, EZSA ha rebut des de començament d’any 409 trucades d’urgència per problemes amb rosegadors. És un 43,51% més que en el mateix període del 2021, quan se’n van registrar 285. En alguns mesos, com el maig i el juliol, l’increment d’avisos supera gairebé el 100% si es compara amb el darrer any.
I què ha passat amb les paneroles? “Animades per la calor, que accelera l’eclosió dels ous, i amb les clavegueres com a incubadora afavorint el seu ritme de reproducció, les paneroles han generat més trucades d’emergència”, segons fonts d’ EZSA. En concret, a la capital catalana, entre el gener i el juliol, aquesta empresa ha disparat els seus serveis un 74,68%.
Les rates han perdut la por
“L’augment de les temperatures i les humitats amb motiu del canvi climàtic fan que estiguin augmentant els nínxols i que millorin els moments de més activitat metabòlica d’aquests animals”, explica Ignacio Santamarta, director d’Innovació d’EZSA. A més, el confinament durant la pandèmia per covid-19 va generar nous hàbits entre els rosegadors que, acostumats a evitar la presència humana, es van habituar a sortir als carrers i van anar perdent la por al contacte amb les persones.
A més, aquesta empresa també alerta d’un altre factor que té un impacte directe en la proliferació de plagues. I és que l’ús dels rodenticides amb matèria activa, a causa dels canvis en la legislació, ha provocat que aquesta tècnica de control estigui “cada cop més limitada i sotmesa a condicions molt més severes, cosa que provoca que el control de poblacions sigui més complexa”.
Clavegueres velles i turisme
Però per què a Barcelona aquest estiu ha estat explosiu? Segons aquesta empresa, és per cúmul de circumstàncies que han esdevingut brou de cultiu, i que es podria repetir a qualsevol altra ciutat. Entre els factors implicats destaquen la humitat ambiental, relacionada amb el canvi climàtic, però també l’antiguitat del clavegueram de la ciutat, l’estat de les instal·lacions, la neteja dels carrers, etc. Ciutat Vella és una de les zones més afectades, especialment el Raval, el Gòtic, el Born i la Barceloneta, unes ubicacions que tenen molt a veure “amb l’antiguitat dels edificis i l’estat dels baixants i canalitzacions, on aquests animals i insectes troben racons adequats per a la seva proliferació”, diu EZSA.
I finalment, els turistes, un altre ingredient del còctel. Segons aquesta empresa, la presència de l’ésser humà és un factor important per a la proliferació de plagues. A Barcelona, l’elevada densitat de població i el desembarcament constant de turistes “genera nínxols d’aliment que afavoreixen l’aparició de múrids i en dificulta el control per part dels serveis corresponents”.
9 
1 