Maria José Carcelén: “Els avis aïllats a les residències no moriran de Covid sinó de pena”

ENTREVISTA | La Coordinadora de Residències 5+1 denuncia que no es compleix la sectorització per evitar nous rebrots

Els geriàtrics van ser un dels sectors més afectats per la primera onada de coronavirus. La segona onada els posa en el punt de mira altre cop, tot i que entre l’una i l’altra els residents gairebé no han gaudit de cap desescalada. Reben visites dels familiars a compta-gotes, passen moltes més hores sols a les habitacions i molts carreguen amb seqüeles psicològiques del que van viure a la primavera. Fins i tot sense haver-se contagiat són víctimes directes de la pandèmia, però l’aïllament preventiu al que estan sotmesos invisibilitza per complet la seva situació.

La portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1, Maria José Carcelén, assenyala a aquesta entrevista amb el TOT Barcelona totes les carències del sistema actual i alerta del gran deteriorament físic i psíquic de la gent gran institucionalitzada en aquests equipaments. És la principal entitat que agrupa familiars de residents a Barcelona i combat des de fa anys la desatenció i el maltractament. Durant el confinament van reunir les denúncies més flagrants i les han portat a Fiscalia.

La corba del virus torna a pujar ràpidament. Estan preparades les residències?

S’estan repetint errors ja comesos al març. No estem preparats i això ens preocupa molt. De fet, tenim notícies de residències on no havien entrat els familiars des de juliol, per exemple al Poblenou, i al setembre van tenir un brot de més de vint avis i divuit treballadors. Alguna cosa no s’està fent bé.

Què és el que falla?

No es fan les sectoritzacions. A la residència Mossèn Vidal i Aunós de Sants-Montjuïc un treballador que va donar positiu havia estat a la primera i a la tercera planta. En realitat haurien de treballar només a una planta per mantenir els grups estables. El resultat va ser tenir dues plantes confinades. No pot ser que hi hagi uns protocols, un pla sectorial i un pla de contingència i que tot això s’incompleixi reiteradament. La Generalitat ha de fer més inspeccions i comprovar que s’està treballant bé. Els treballadors també ens expliquen que a vegades els falten EPI i les reutilitzen. No sabem què els impedeix tenir accés a uns equipaments que són bàsics.

Ara ja no escassegen els test PCR, però l’Atenció Primària no dóna a l’abast fent-ne.

Nosaltres al març ja demanàvem test perquè si no podíem saber qui tenia la malaltia i qui no, mai podríem aturar la cadena de contagis. S’han de fer cribratges setmanals a tots els treballadors, que són els que porten el virus de fora. Són persones amb vida social, que utilitzen el transport públic i que després tenen un contacte directe amb els residents. L’única manera d’aturar la cadena de contagis és fer tests setmanals i si algú dona positiu fer tests a tots els residents. Ja ho hem demanat per doble via: el 13 d’octubre en una reunió amb la Generalitat i el 16 en una altra amb l’Ajuntament.

Maria José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1, durant l'entrevista / Jordi Play
Maria José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1, durant l’entrevista / Jordi Play

Les visites dels familiars segueixen molt restringides. Són un risc per se, però també una necessitat per als residents. És excessiva la prudència dels protocols i dels centres?

La manera més fàcil de tancar una residència és donar la culpa a qui no la té. El 12 de març els familiars vam deixar d’entrar a les residències, però és evident que no es va tallar llavors la cadena de contagis. El punt d’inflexió en seguretat no és que deixin d’entrar els familiars, sinó que hi hagi test, EPI i protocols de sectorització que es compleixin. A més, falten infermers, gericultors, personal… Quan els familiars entrem a veure els residents complim totes les mesures de seguretat. Mantenim la distància! Però som nosaltres els qui contagiem i en canvi els treballadors que tenen contacte directe amb ells no? Tenim proves fefaents que el virus entra pels treballadors. A la residència Mossèn Vidal i Aunós els residents han estat confinats gairebé vint dies perquè un treballador va donar positiu i no havia complert la sectorització. A la de Poblenou les famílies no poden entrar des del juliol i la residència es troba en alerta vermella.

Dels treballadors no en poden prescindir, els centres. Però dels familiars sí, és molt més fàcil logísticament.

És molt fàcil posar el focus en les famílies. Que la societat ens vegi com a culpables només beneficia les gestores: si no entrem, no controlem com es fan les coses ni com tracten els nostres familiars. És mentida que el problema siguem els familiars, ningú es preocuparà més dels residents que nosaltres mateixos. N’estem tips!

Les reunions amb Generalitat i Ajuntament han propiciat ja canvis?

Els vam enviar el mateix document a l’Ajuntament i a la Generalitat, on explicàvem quina situació tenim i què demanem, així com els motius pels quals creiem que s’han de canviar els protocols. Ens vam sentir molt ben rebuts i l’Ajuntament semblava disposat a fer canvis en la mesura del possible. Ens van convocar ells a la reunió. En canvi, concertar una trobada amb la Generalitat ens ha costat mesos i hem hagut d’insistir molt. Creiem que hem de remar tots plegats i les autoritats han d’escoltar les famílies. Si no, només estaran escoltant els fons d’inversió que gestionen les grans residències i aquest no explicaran mai els problemes. Quan la Generalitat parla de mesures acordades amb el sector, en realitat vol dir només parlades amb les empreses que gestionen les residències, no amb els usuaris. Les famílies també podem aportar: portem treballant en tot això des del 2017!

Les setmanes més virulentes de pandèmia va transcendir que algunes residències havien rebut la instrucció d’evitar l’ingrés hospitalari dels avis malalts, suposadament per donar preferència a pacients més joves. No s’ha aconseguit aclarir, a dia d’avui, qui va donar aquesta ordre ni des de quina institució. Fiscalia els ho ha clarificat?

Ho vam denunciar a la Fiscalia perquè teníem molt clar que durant setmanes els van barrar el pas als hospitals. No sabem qui va prendre la decisió, però tenim constància que alguns directors de les residències van enviar cartes als familiars explicant-los que no els deixaven portar els malalts a l’hospital. Les residències són llars, no estan preparades per fer les funcions d’un hospital. No tenen infermeres de nit, metges, oxigen… Molta gent va morir perquè li van negar el dret a l’assistència sanitària i per tant, el dret a la vida, no perquè fossin grans! A la fiscalia li hem demanat que faci una llista de les persones que van morir a les residències i miri si s’havia demanat derivació als hospitals. I si es va denegar, qui ho va fer i quina atenció sanitària van tenir fins que van morir.

Maria José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1 / Jordi Play
Maria José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1 / Jordi Play

La principal crítica dels familiars de residents sempre ha estat la ràtio de personal. Han arribat els reforços necessaris?

La Generalitat va prometre un reforç de 1800 gericultors durant una roda de premsa de la consellera Vergés i el conseller El Homrani. El president Torra ho va tornar a dir durant un ple, però fins ara no s’ha incorporat ningú. El sistema parteix d’una deficiència estructural: la llista d’espera per entrar a una residència és quilomètrica i això fa que quan algú per fi aconsegueix plaça ja té un deteriorament molt gran. A més, es van endurir els criteris per atorgar el tercer grau de la Llei de Dependència, cosa que ho agreuja encara més. El 2010 la ràtio d’un gericultor per cada 10 residents ja era insuficient i a sobre moltes vegades ni tan sols es complia. En 10 anys la mitjana d’edat ha pujat i l’estat de salut s’ha agreujat, per això demanem una ràtio d’un per cada quatre.

Els centres privats que volen incorporar personal extra es troben amb moltes dificultats per reclutar-ne.

La pandèmia ha fet que molts treballadors de geriàtrics pleguin o marxin a treballar als hospitals. L’associació d’empreses de serveis per la dependència AESTE ha donat dades esgarrifoses recentment: les residències tenen entre un 15 i un 20% menys de personal que abans de la Covid-19. Si no hi ha personal, és evident que no es farà bé la sectorització, perquè cada treballador haurà de cobrir vàries plantes. O per exemple, no pot ser que a la nit només hi hagi un gericultor per tota una planta. És increïble però estem fins i tot pitjor que abans del coronavirus.

Segons l’experiència directa dels membres de l’associació, que tenen familiars ingressats en geriàtrics, la falta de treballadors s’està traduint avui en un tracte inadequat als residents?

Clar, de fet tenim un cas d’un treballador que ens va explicar que durant els mesos que va durar el confinament tenien tan poc personal que els donaven menjar només un cop al dia. Això explica per què quan vam tornar a entrar al juny els vam trobar molt prims i deteriorats. Hi ha residents que han perdut fins a 15 quilos. Molts ja no es poden moure ni interactuen amb la família com abans de la pandèmia. Es troben en una situació de degradació física i psíquica salvatge.

La Coordinadora 5+1 va portar a Fiscalia una denúncia col·lectiva per investigar una trentena de residències on presumptament hi hauria hagut males praxis. Quina evolució judicial ha tingut?

No denunciàvem ningú concret sinó la situació, hi ha hagut una culpa compartida. Per exemple alguns dels residents que sí que arribaven als hospitals ho feien deshidratats, el que suposa un indici de maltractament. La denúncia no s’ha arxivat, per tant vol dir que encara estan investigant. Fa uns dies vam afegir un testimoni demolidor d’una treballadora, que explicava situacions greus dins de residències. La fiscalia té molt per investigar: vam aportar documentació de 30 centres, declaracions de familiars, correus dels directors de les residències… Una societat que permet que morin les persones en condicions indignes, que considera que una part de la societat és prescindible, no pot tenir futur. Hem de prendre consciència que això és molt greu, que els grans són persones de ple dret. Amb la societat tan envellida que tenim, demà passat els avis dels qui es prescindeix podem ser nosaltres.

Els contagis a les residències pugen, però no són una causa decisiva del rebrot actual.

No tenim una situació tan desbordada com al març, però cada vegada hi ha més casos. Això vol dir que s’ha de treballar millor. Sabem d’una residència que va decidir canviar de planta tots els gericultors sense fer cap test. Això és un disbarat. No podem entendre que es facin cribratges a barris sencers, però no es facin tests a les residències. Algú s’ha begut l’enteniment. El lema sembla ser “tot per la gent gran però sense la gent gran”… Tampoc pot ser que les residències no tinguin ni tan sols coses bàsiques com sèrum o oxigen, quan molts dels residents tenen problemes de respiració. Si això no canvia, tindrem un hivern horrorós.

Maria José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1, denuncia l'aïllament als geriàtrics / Jordi Play
Maria José Carcelén, portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1, denuncia l’aïllament als geriàtrics / Jordi Play

Quan es detecten un grup de positius en una residència, es confina preventivament tota la gent gran que hi viu com si fossin una única unitat familiar. És un bon procediment?

No. Un treballador dona positiu, es fa un primer test a tots els residents i se’ls confina 14 dies. Al cap de dues setmanes, un altre test amb resultats que triguen fins a 6 dies més. Després de 20 dies, si hi ha algun positiu tornen a confinar les plantes en qüestió. Apa, de nou, tancada tota aquesta gent gran. Aquest aïllament és salvatge i és tan perillós o més que el coronavirus.

Què proposa la Coordinadora com a alternativa?

Els professionals que ens assessoren ens expliquen que si una persona ja ha passat la Covid-19, en un PCR pot donar positiu perquè el cos encara té el record del virus, però amb un test serològic es detectaria bé. En aquest cas, la persona es pot desconfinar perquè en realitat no és positiva: no pot transmetre el virus ni contagiar-se. Per tant, s’ha de fer la bateria de tests serològics necessària per poder desconfinar-los, però al ser més car prefereixen mantenir-los tots aïllats. D’altra banda, les persones positives les han de posar en una planta específica de positius. Així ells podran relacionar-se entre ells i la resta podrà fer una vida més normal. Però clar, és molt més còmode no gastar diners i tractar-los com a presoners sense condemna ni delicte.

Quin impacte psicològic té, tants dies d’aïllament?

Tenir tants dies la gent tancada, sola i sense moure’s ni interactuar amb ningú té conseqüències psicològiques desastroses. Al final els avis aïllats a les residències no moriran de Covid sinó de pena! Cal una mica d’empatia! Hi havia residents que pensaven que els havien abandonat: se sentien culpables perquè no sabien què havien fet perquè els deixessin d’anar a veure. La poca gent que té problemes físics però que pot raonar diu que és pitjor que una presó, que no té sentit viure d’aquesta manera.

Existeix teràpia per pal·liar les seqüeles físiques i emocionals del confinament. S’està fent?

L’aïllament els va deteriorar físicament i psicològicament. Ara s’ha de fer una feina de recuperació, que no s’està fent perquè falta personal. Part dels treballadors els destinen ara a controlar que els familiars no s’apropin massa als residents, en lloc de dedicar-los a fer la fisioteràpia necessària. Tractar la gent gran com a mobles i no com a persones amb drets és maltractament. Se senten molt soles perquè les autoritats estan decidint que no poden rebre visites només perquè els és més còmode.

L’entitat ja denunciava casos de maltractament i desatenció anys abans del coronavirus. La pandèmia ajudarà a visibilitzar les carències del sistema assistencial?

Ens preocupa molt el maltractament, perquè no és un fet aïllat que hagi aparegut amb el coronavirus. Coneixem el cas d’una família que va posar una càmera per veure què passava realment a l’habitació d’una resident, després de ser alertats per una infermera. Les imatges van mostrar que un gericultor de nit abusava sexualment d’ella, la que l’atenia al matí li tapava el cap amb la camisa de dormir i l’agredia amb una sabata; i un altre treballador es menjava el seu esmorzar cada dia. Maltractar surt gratis. Aquesta gent ha d’anar a la presó. I una empresa que permet això, no ha de poder accedir mai més al sector. Fins ara només hi ha hagut sancions econòmiques, que no són prou dissuasives. No només hi ha maltractament físic, també n’hi ha per omissió. S’han de fer protocols, posar càmeres als espais que no siguin sensibles i modificar la llei perquè els hospitals i ambulatoris tinguin l’obligació de denunciar a la Fiscalia qualsevol indici de maltractament en una persona gran que els arriba. Fins que això no canviï, la societat no avançarà.

Més informació

Nou comentari