Cinquanta proves d’embaràs i altres hipèrboles del crim de la Guàrdia Urbana

Rosa Peral esgota el fiscal i exaspera el magistrat que presideix el judici en la primera sessió en què declara com a acusada

Que al Palau de Justícia de Barcelona estan jutjant una dona i un home, agents de la Guàrdia Urbana, acusats de matar un altre policia de resultes del triangle amorós tòxic és el més avorrit que es pot dir d’aquest cas.

Aquest dimecres, ja en la recta final del judici, ha irromput l’acusada, Rosa Peral, com un huracà. En la primera sessió de la seva declaració ha esgotat el fiscal –tot i que Félix Martín González porta el cas preparadíssim– i ha exasperat el magistrat que presideix el judici.

Amb habilitats pròpies d’una concursant expulsada de Gran Hermano sotmesa a l’interrogatori dels jutges de Sálvame, ha desplegat una gran capacitat de reacció –i tot indica que d’inventiva– amb abundants detalls sobre els seus “sentiments”, pors i sensacions. Cada vegada que el fiscal li parava una trampa, la portava a contradir-se o li qüestionava arguments difícils de sostenir, improvisava relats ad hoc. Per justificar el que fos, com ara els correus amorosos enviats a l’altre acusat, Albert López, amb el qual insisteix a negar que hagués reprès una antiga relació.

Tot en aquest cas és exagerat. Hiperbòlic. Començant per Rosa Peral i les seves respostes a les preguntes minucioses del fiscal. De fet, ella mateixa ha introduït correccions a les seves exageracions. Quan feia pocs minuts que havia començat l’interrogatori, el fiscal li ha adreçat preguntes que intentaven establir que era una dona esportista, atlètica. També li ha preguntat si, com a policia, estava acostumada a enfrontar-se a situacions de perill. I si és valenta.

El ministeri públic volia demostrar que Peral podria haver tingut un paper físicament actiu en l’assassinat de Pedro Rodríguez i debilitar el principal argument de la defensa, segons el qual va col·laborar en l’intent de fer desaparèixer el cadàver de la víctima per por insuperable a les amenaces de l’altre acusat, el seu examant Albert López. “Intento evitar les situacions de perill. Però en tot cas treballo amb uniforme, amb una arma i amb un walky-talky. I si cal aviso i apareixen cent companys darrere meu”, ha dit I de seguida s’ha corregit: “Bé he exagerat, cent no, uns quants”.

Baralles cada dia o “magnificació”?

En un altre moment, el fiscal l’ha acorralat mostrant-li una conversa per xat amb una amiga. Pocs dies abans del crim, Rosa Peral deia a la seva amiga Judit que tenia problemes amb la víctima, Pedro, amb qui pràcticament convivia. “Abans estava molt contenta, perquè venia a casa i es volia casar. Però ara tots els dies són baralles, està gelós de les nenes”, concretava en el missatge. Quan el fiscal li ha fet notar que aquí es deixava veure el mòbil del crim, ella ha replicat utilitzant com a defensa la seva tendència a exagerar. “No és cert que cada dia ens baralléssim. Devia magnificar-ho perquè aquell dia estava enfadada. És com quan abans he dit que si avisava pel walky-talky tenia 100 companys al darrere de seguida, no m’ho agafi literalment”, li ha etzibat al fiscal.

Els Predictor comprats a Amazon

Poca estona després s’ha començat a parlar de l’embaràs insinuat per ella mateixa dies abans del crim. La tesi del fiscal és que va fingir que creia que estava embarassada de Pedro per aparentar que la parella vivia un moment dolç, quan en realitat havia reprès la seva relació amb Albert López i tots dos planejaven matar-lo. Ella jo nega tot i manté que realment creia que podia estar embarassada perquè no li venia la regla: “[Pedro i jo] Ho estàvem intentant des de feia temps, anàvem a clíniques de fertilitat”. I la prova de la veracitat d’aquesta versió és, segons ella, que va comprar un paquet de 50 proves d’embaràs per internet. En lloc de comprar-ne una a la farmàcia més propera o anar al metge, va encarregar-ne 50 a Amazon. I aquesta exageració no era cap metàfora. Durant el judici s’ha mostrat el comprovant de la compra: mig centenar de tests de la marca Predictor que no va arribar a fer servir perquè, segons ella, abans de rebre’ls –quan Pedro Rodríguez ja era mort– li va venir la regla. “Només em vaig fixar que eren molt barats”, ha argumentat per justificar aquesta adquisició hiperbòlica, més adequada per a una farmàcia que per a un particular.

Molts detalls sobre “els ratolins”

Capaç de parlar i parlar sense parar fins que li diuen expressament que calli, qualsevol pregunta que li feien acabava desviada per la seva verborrea cap a un tema secundari fins que el representant del ministeri públic o el mateix jutge l’aturaven. Així ha acabat, per exemple, donant tota mena de detalls sobre la roba i les joguines de les nenes que suposadament li feien malbé els ratolins de la planta baixa, on abans hi havia hagut un sofà que va desaparèixer en l’època del crim. La fiscalia sospita que el van treure perquè tenia taques de sang, però ella afirma que el van llençar perquè els ratolins l’havien fet malbé.

Amb llargues digressions o amb “preguntes retòriques” –com ella mateixa ha arribat a qualificar-les– intentava esquivar la fiscalia. El magistrat que presideix el judici –que fa d’àrbitre en un procediment amb tribunal popular en què els jurats no poden dir res– ha arribat a l’exasperació després d’advertir-li diverses vegades que no podia discutir les preguntes que li feia el fiscal. “Li dic per quinzena vegada que no pot opinar ni fer preguntes de rèplica”, li ha retret. El mateix magistrat s’ha deixat arrossegar pel clima d’exageració que imperava a la sala, perquè l’avís no era, ni de bon tros, el que feia número 15, sinó el tercer o el quart com a molt.

“L’acusada és molt extravertida”

Abans, però, el magistrat ja havia cridat l’atenció al fiscal per ser massa permissiu amb la verbositat torrencial de Peral. “Això que l’acusada, que és molt extravertida, vagi parlant com si sabés què li preguntarà no pot ser, senyor fiscal”, l’ha renyat. A partir d’aquest moment, Félix Martín la tallava quan s’allargava massa en explicacions que defugien les preguntes. “D’acord, avancem. Una altra pregunta”, li deia.

A l’acusada no se li alterava el pols. Fins que ha decidit posar-se a plorar. Les llàgrimes han aparegut quan ha parlat del seu suposat embaràs –finalment falsa alarma– i quan ha assegurat que, ni tan sols després d’ajudar Albert López a portar el cotxe de la víctima al lloc on el van abandonar, mai li va passar pel cap “que hagués pogut matar Pedro” i, encara menys, que el cos fons al maleter del vehicle.

El fiscal ja havia advertit expressament als membres del jurat, al principi del judici, que veurien plorar Peral. De fet, la coneix prou perquè fa tres anys que Félix Martín la segueix, des que va ser detinguda el maig del 2017, pocs dies després de trobar-se el cadàver de Pedro Rodríguez cremat dins del seu propi cotxe, un cop assassinat.

“Vostè no sap el que jo vaig passar”

Des del primer moment Peral i l’altre implicat, Albert López –que fa setmanes que assisteixen al judici asseguts un a cada punta del banc dels acusats–, s’han culpat mútuament del crim. Han acceptat només haver ajudat l’altre a fer el trasllat del cadàver sota pressions. Ella ha assegurat aquest dimecres que vivia presa del pànic per un Albert embogit de gelosia per Pedro i que tenia molta por del que pogués fer-li a ella mateixa o a les seves filles. Per això, ha mantingut, va fer tot el que li va demanar i no va acudir en cap moment a la policia, tot i que segons ella va veure Albert López amb una destral i restes de sang a la planta baixa de casa seva. Allà s’haurien enfrontat els dos homes mentre ella era a la planta de dalt amb les nenes. “Vostè no sap el que jo vaig passar”, li ha dit al fiscal mentre es mocava.

El magistrat ha aixecat la sessió a les tres de la tarda –havia començat poc després de les deu– i el fiscal encara no havia acabat el seu interrogatori. Aquest dijous, Félix Martín ha de completar les seves preguntes i passar la paraula a l’acusació particular i a les dues defenses. Possiblement, per tant, no serà fins la setmana que ve que se sentirà la versió dels fets de l’altre acusat, Albert López.

Més informació

Nou comentari