Iván Navarro ha perdut el plaer de no escoltar cap soroll. “Des de novembre o desembre passat sento un xiulet continu quan hi ha silenci. El metge m’ha dit que ja és per a tota la vida. Va ser un daltabaix quan em va fer saber que ja no podré gaudir del silenci mai més“, confessa.
L’Iván viu des de fa vuit anys al carrer Pere IV, ben bé al rovell de l’ou d’on es concentren discoteques i bars de copes al barri del Poblenou, on s’acumulen les queixes del veïnat per la cridòria, la brutícia i les destrosses amb què s’amaneixen els saraus que s’allarguen fins a altes hores de la matinada durant quatre dies a la setmana als voltants dels locals d’oci. Farts de molèsties i mobilitzats per exigir solucions a l’Ajuntament i als cossos policials, els veïns han sortit al carrer aquest dissabte per ocupar un tram de Pere IV, que podria definir-se com la zona zero del que anomenen com el triangle golfo. Han plantat taules i fogons enmig d’una via freqüentada per gent amb ganes de gresca a la nit. Per un dia, han sigut els protagonistes de la festa i han respost als botellots amb un aperitiu obert a tothom.
L’Iván s’ha sumat al particular acte de protesta cuinant pels veïns en plena vorera. Explica que els metges associen el trastorn crònic que li han diagnosticat a l’oïda amb l’estrès, que pateix pel guirigall habitual a la nit que desperta el veïnat i dificulta agafar el son. “Hi ha dies que em llevo a les sis del matí per anar a treballar i els nois han estat davant de casa fent botellot amb impunitat. Fins i tot, s’aturen amb el cotxe, treuen els altaveus i es posen a fer festa”, es queixa.
El veí revela que ha patit atacs d’ansietat a causa de les dificultats per descansar. “Veus aquella finestra oberta? -assenyala l’Iván-. És la meva habitació, on dormo el diumenge, el dilluns i el dimarts. No puc dormir allà la resta de dies, perquè no puc aguantar el soroll. He adaptat una espècie d’habitació armari que és dins del pis per ficar-me a dormir de dimecres a dissabte“.
Trastorns de salut
“Hi ha gent que no pot dormir, persones que s’han de medicar… Tenim un problema de salut comunitària“, alerta l’Hèctor, un altre veí del Poblenou. Ell viu a prop de l’Ovella Negra, una de les sales de festa emblemàtiques del Poblenou. “Quan surten del local, es queden a sota del meu edifici. Allà orinen, defequen…”, enumera l’Hèctor, que és membre la plataforma SOS Triángulo Golfo, que aplega el malestar dels veïns amb una disbauxa que no és nova.
“És cert que sempre ha sigut una zona d’oci nocturn, però tothom en aquest entorn està d’acord que, després de la pandèmia, els botellots i el vandalisme s’hi han incrementat. Van tornar amb més intensitat que abans”, assegura l’Hèctor. A més del bullici i les deixalles disperses pels carrers, afegeix que també sovintegen les trencadisses de vidres en les nits de desgavell. “Abans del confinament, havíem arribat a un punt que va ser com les hemorroides, que les suportàvem en silenci. Ha sigut així fins que algú va dir prou i els veïns ens hi hem sumat”, apunta l’Iván.
Missatge a l’Ajuntament
El picnic amb què el veïnat ha demanat autorització per instal·lar-se enmig de Pere IV ha volgut adreçar un missatge sobretot a l’Ajuntament i les autoritats policials. “Fa uns mesos que s’estan prenent decisions i es nota més presència policial. Ajuda que els policies i els agents cívics hi siguin perquè el desgavell sigui més controlat. Hi ha bones intencions, però no són tan ràpides com voldríem“, observa l’Hèctor. Pensa que cal “més control policial i més sancions” per als grups que beguin al carrer. “La nostra finalitat és clara: volem que s’aturi el botellot”, postula.
“Penso que la normativa és massa dèbil. Les multes pel botellot a Barcelona són massa baixes“, creu l’Iván, que reconeix que ara “va a dies” que la multitud que s’hi amuntega a la sortida de les sales d’oci els empipi fins ben entrada la nit. Comenta que ha arribat a exasperar-se esperant que la policia hi fes res: “T’esgotes trucant-la. Moltes vegades diuen que potser hi ha 200 persones aplegades al carrer. Com poden actuar així? A vegades venen i altres no ho fan. L’única forma és sortir al carrer, anar a buscar-los i demanar-los ajuda. Aleshores sí que tenen l’obligació d’atendre’ns”.
2 
