Una veïna de la Bordeta, la Fátima, va perdre casa seva aquest divendres, després de dos anys en què les estretors li van impedir seguir costejant el lloguer. Ella hi vivia amb els seus quatre fills, que no eren al pis quan els Mossos d’Esquadra van complir amb l’ordre d’expulsió, després d’apartar els manifestants que van concentrar-se a l’entrada del bloc per intentar frenar el desnonament. Tots els fills de la dona són menors d’edat; el més gran té tan sols set anys. El cas és un més dels desallotjaments que s’executen a Barcelona i que suposen també un daltabaix pels infants.
A la capital catalana, “quatre de cada 10 persones afectades per un desnonament són menors d’edat”, emfatitza un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que analitza la salut de les persones amenaçades amb quedar-se sense sostre o que ocupen un habitatge per manca d’ingressos per pagar-se una llar. L’estudi alerta que “els infants de famílies amb risc de desnonament van presentar uns nivells alarmants de mala salut mental, de fins a 10 vegades superior als infants de la població general de Barcelona”. Fa notar que “el mateix es va observar pel que fa a la mala salut general” dels menors de famílies atemorides per una possible expulsió.
El dictamen detalla que en els infants de llars que fan front a problemes d’habitatge es diagnostiquen “més ansietat i depressió, problemes de desenvolupament, pitjor salut general i més ingressos hospitalaris”. Afegeix també que els menors afronten “un major risc de tenir un pes per sota de l’òptim o de patir maltractament infantil”.
El treball signat per l’Agència de Salut reclama “polítiques i lleis valentes que protegeixin la salut de les persones i famílies afectades”. Entre altres mesures com establir l’obligació a grans propietaris d’oferir lloguers socials i ampliar el parc d’habitatge públic, els autors esmenten també que “la reubicació de les famílies desnonades haurien de ser al mateix barri, o el més a prop possible, per tal d’evitar trencar la xarxa social de les persones afectades“. Precisament, l’Ajuntament ha ofert reallotjament a la Fátima i els seus fills en un apartament a Gràcia, lluny de l’escola dels petits i del barri on la mare duia 11 anys residint.
Estrès, ansietat, depressió i suïcidis
L’Agència de Salut Pública subratlla que la possibilitat d’un desallotjament que plana sobre les famílies incapaces de sufragar els costos de la llar “impacta en la salut mental i física de les persones afectades, tant a les persones adultes com als infants”. L’informe desgrana que els adults que es troben a un pas de quedar-se fora de casa presenten “nivells elevadíssims de mala salut mental”, que es va detectar en gairebé nou de cada 10 afectats en anàlisis anteriors a la pandèmia, amb una incidència “sis vegades superior a la que s’observa en la població general”.
“Pateixen més estrès psicològic, ansietat, depressió i suïcidis”, concreta l’agència. Alhora, tripliquen la mitjana de barcelonins que declaren sentir un mal estat de salut i “pateixen més malalties cardiovasculars i hipertensió arterial”, segons el mateix estudi. Els autors del dictamen afegeixen que els adults en risc de desnonament acostumen a atenir-se menys a conductes saludables i declaren fumar més i consumir menys verdures i fruites que la resta. L’estudi adverteix que les etapes prèvies a un possible llançament judicial -com les dificultats per pagar les despeses del pis- també “repercuteixen en la salut mental i física, tot i que las magnitud és menor que entre les persones amb risc de patir un desnonament”.
