Vint anys d’espera i d’incompliments fan que els veïns del carrer Venus, al barri de la Mina, desconfiïn de tot anunci que proclami que, d’una vegada per totes, seran rescatats del bloc on han quedat atrapats, decaigut en una degradació feridora mentre les institucions demoraven trobar-li solució. La primera mesura palpable per desallojtar i enderrocar l’edifici enclavat a Sant Adrià de Besòs -en el límit amb Barcelona- s’ha materialitzat aquest dimecres. Arriba gairebé un any tard sobre la previsió de la Generalitat.
L’oficina tècnica oberta a la biblioteca de la Mina és el pas preliminar per definir com es reallota el miler de persones que viuen en els 244 habitatges de l’edifici, pendent d’anar a terra des de 2002. Tot i el llarg lapse que s’han concedit, les administracions implicades prefereixen ara no concretar quan els veïns començaran a abandonar l’edifici ni quan es farà la demolició.
“Ho anirem veient sobre la marxa”, ha contestat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, preguntada per quan els habitants de Venus es traslladaran a uns nous habitatges. La majoria dels residents ha hagut de resignar-se fins ara a seguir dins del bloc degradat, que condensa els problemes de pobresa, infrahabitatge i venda de droga que castiguen la Mina. Els afectats acrediten rendes baixes i no van tenir opció de pagar el cost que, en alguns casos, s’enfilava per sobre dels 40.000 euros que el Consorci de la Mina -on l’Ajuntament de Barcelona pren part- reclamava fa més d’una dècada perquè es mudessin a un pis nou de trinca al barri.
Cervera ha preferit no concretar calendaris. Les frustracions que el veïnat acumula obliguen a la cautela. “Fa molt que el bloc hauria d’haver estat enderrocat”, ha admès la consellera, que ha evitat donar per bo el calendari que el Govern va traçar el febrer de 2021. Prefigurava que els primers desallotjaments es produirien durant 2023 i que Venus estaria buit i llest per a enderrocar el 2026. Les administracions implicades -la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià- van avançar els terminis després de comprometre uns 30 milions d’euros per a l’operació, apressades per una resolució del TSJC que les acusava d’inacció en el despropòsit que ha regnat en la llarga agonia del bloc.
“Preferim no parlar de dates”, ha indicat Cervera, que ha demanat “un o dos mesos” de marge per establir contacte amb els veïns i disposar d’un primer balanç. En tot cas, la consellera no ha descartat que els trasllats arrenquin l’any que ve, “si les dates es poden complir”, ha condicionat. Cervera ha ressaltat que l’obertura de l’oficina és “l’inici d’una reivindicació històrica dels veïns i de l’Ajuntament per posar fi a una situació que fa molt que s’hauria d’haver acabat”.
Reallotjament o indemnització
Quan l’operació prengui cos d’una vegada, les opcions per als veïns es concreten en essència en dos: podran optar entre ser indemnitzats amb l’import d’expropiació que es fixi per al seu pis o podran mudar-se a un altre domicili a la Mina. Totes dues possibilitats tenen lletra petita.
Els tècnics de la flamant oficina tècnica -que gestiona l’associació Vincle- hauran de precisar de nou quant costa cada pis de Venus. Les taxacions van ser l’origen de la discòrdia entre veïns i administracions fa més de 10 anys. L’obstacle va fer aturar el procés que ha de culminar amb la demolició de l’immoble i va empènyer part dels veïns a presentar denúncies als jutjats. Alguns van sol·licitar ser indemnitzats amb 10.000 euros per cada any de retard en el projecte urbanístic encallat, una reclamació que encara cueja.
Per altra banda, caldrà aixecar dos nous blocs a la Mina per encabir els residents que prefereixin quedar-se al barri i no ingressar l’expropiació per marxar-s’hi. Els immobles encara s’han d’erigir. Els nombre d’habitatges que s’hi construeixin depenen del resultats dels estudis que l’oficina tècnica ha de començar a redactar i que hauran de posar xifra a quants habitants de Venus trien ser reallotjats. Al marge, una seixantena de pisos que es reservaven per a residents de Venus van ser ocupats il·legalment el 2017. La majoria no han estat desocupats.
L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha explicat que s’estudiarà si els ocupants acrediten unes condicions desfavorides que les facin mereixedores d’accedir a un habitatge d’emergència. En tot cas, la condició és que no podran continuar els pisos que es van forçar poc després d’esclatar un cas de desviament de fons públics perquè un clan vinculat a la droga controlés desenes de pisos buits, que va acabar amb una condemna per inhabilitació d’un regidor del PSC de Sant Adrià.
Cañete ha remarcat que els dos blocs que es preveuen alçar per reubicar veïns no seran en cap cas gegantins com Venus, que domina el perfil del barri situat a la perifèria de Barcelona. “No volem repetir la mateixa història”, ha brandat l’alcaldessa.
La incògnita del pis per pis
Part dels residents de Venus van emprendre litigis contra els baixos preus en què es van valorar els seus domicilis i que, de retruc, comportaven que haguessin de pagar la diferència amb l’habitatge nou i amb un preu més alt que els oferien. Cervera tampoc ha confirmat que ara la permuta d’un pis per l’altra vagi a ser sense cost per als veïns. “Hem de treballar aquests pròxims mesos i fer les visites als pisos, i anirem concretant”, ha indicat.
La portaveu del veïnat, Paqui Jiménez, ha posat veu a la prudència i l’escepticisme amb què a Venus es veu l’enèsim intent de desbloquejar una reforma urbanística dissenyada fa dues dècades. “El que sé es no res. Amb tot això, el meu castell s’ha caigut moltes vegades. Ara cal seguir esperar. N’hem vist tantes i els terminis han sigut tan llargs que, quan arribi, doncs haurà arribat. A mesura que avanci el projecte, potser ens n’alegrem però, mentrestant, precaució”, ha observat Jiménez.
Sempre contundent, la veïna ha sigut eloqüent quan li han preguntat si dins del bloc no s’acaben de creure que aquesta vegada sí que sigui la bona. “És que heu vist alguna festa al carrer?”, ha etzibat Jiménez.
