Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Un any més perdut al bloc de la Mina pendent de ser enderrocat des de 2002

Els 900 veïns que habiten el deteriorat bloc del carrer Venus, a la Mina, han vist passar un altre any més sense que res acabi amb el bucle de degradació en què viuen immersos. Tot i que les institucions van pregonar fa 12 mesos que per fi posaven fil a l’agulla, la frustració continua predominant a l’edifici, pendent des de 2002 que es materialitzi un pla urbanístic que obliga a la Generalitat, a la Diputació i als ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs a reallotjar els habitants o indemnitzar-los abans d’enderrocar l’immoble, que condensa els problemes de pobresa, infrahabitatge i tràfic de droga que castiguen el barri.

Després que el TSJC els recriminés “inactivitat”, les quatre administracions van acordar el febrer de 2021 repartir-se una inversió de 30,8 milions per complir d’una vegada la promesa que van formular fa 20 anys. Les previsions apuntaven que els primers veïns sortirien el 2023 i que el bloc es derruiria el 2026. No obstant, ni tan sols ha començat el sondeig preliminar per identificar quins residents acrediten els requisits per ser expropiats i, en cas d’ajustar-s’hi, quins prefereixen cobrar la compensació i quins demanen traslladar-se a nous habitatges a la Mina que l’administració haurà de construir.

Per destriar-ho, caldrà contactar amb cadascun dels 244 domicilis de Venus. La tasca s’encomana a una oficina tècnica que ha d’aplegar arquitectes, treballadors socials i advocats. La concreció i el desplegament de l’estratègia per buidar l’edifici i tirar-lo a terra se supediten a les indicacions del grup de professionals, que no ha trepitjat de moment la Mina.

Responsables de la Generalitat van avançar als representants del veïnat que el despatx estaria operatiu l’estiu de l’any passat. El cas, però, és que no s’ha escollit encara l’empresa que formarà l’equip que avaluï la situació de cada llar i cerqui solucions que hauran de ser prou flexibles per adaptar-se a particularitats, perquè s’hi barregen propietaris, inquilins amb lloguers socials sense el mateix dret a reallotjament o a rescabalament que els titulars i ocupes.

“No es pot iniciar aquest treball fins que acabi el procediment” per adjudicar el contracte de l’oficina, apunta el Departament de Drets Socials al TOT Barcelona. En conseqüència, tot resta aturat.

Contractació deserta

El procés de contractació es va declarar desert l’octubre passat, quan es va desestimar l’únic candidat que hi va concórrer adduint que no es cenyia a tots els requisits. Tot seguit, es va tramitar un segon concurs amb les mateixes premisses. En aquest cas, era negociat; és a dir, reservat a empreses a què el Consorci de la Mina -l’ens encarregat de les reformes del barri- va convidar a presentar ofertes.

El bloc de Venus, al barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs / JR
El bloc de Venus, al barri de la Mina, de Sant Adrià de Besòs / JR

Drets Socials afirma que dos aspirants atenen les condicions i ara valora els seus projectes per triar-ne un. Un cop que s’atorgui la concessió, encara caldrà deixar passar un mes de període d’al·legacions i un altre termini de 30 dies perquè l’adjudicatari lliuri un pla de treball perquè, aleshores sí, s’iniciï la feina, imprescindible per tractar de desfer l’embolic que enreda l’edifici.

La conselleria estima que, “si no sorgeixen imprevistos”, l’oficina podria obrir “a finals del primer quatrimestre”. Això seria acabant l’abril, uns nou mesos més tard del que es va comunicar en principi.

L’enèsim endarreriment en liquidar la inacabable agonia de Venus alimenta l’escepticisme amb què els afectats sempre s’han mirat els anuncis oficials. “Molts veïns em pregunten fins quan haurem d’esperar. La sensació que molts tenen és que no ens n’anirem i que l’edifici no es derruirà, que tot és mentida”, admet la portaveu dels veïns afectats, Paqui Jiménez.

De portes endins, són reiterats els despreniments, les goteres, les plagues i la brutícia que s’intenta maquillar col·locant pedaços. “Últimament s’ha hagut de posar un sostre d’acer a les escales 9 i 11 perquè l’aigua no piqui el comptador de la llum i no tinguin apagades. Els baixants es trenquen i tenim el problema de les rates, perquè els productes que comprem no les maten. Necessitaríem una intervenció especialitzada”, repassa Jiménez. Amb freqüència hi fan front a reparacions “bàsiques”, “necessàries” i “caríssimes”.

“Excessivament lent”

“S’ha fet tot tant malament que ens gastem un munt de diners al bloc quan no té cap lògica que siguem aquí”, es queixa Jiménez, que creu “impossible” que els primers reallotjaments s’efectuïn l’any que ve. “No hi és l’empresa, no s’ha replantejat el projecte ni sabem ni com s’executarà”, argumenta la veïna. Per la seva part, Drets Socials no aclareix si el retard que l’oficina tècnica acumula comporta ajornar el buidatge i l’enderroc.

L'ex conseller Chakir El Homrani, Paqui Jiménez i Josep Maria Monferrer, en la presentació del pla per desencallar l'enderroc de Venus, el gener de 2021 / ACN / Carola López
L’ex conseller Chakir El Homrani, Paqui Jiménez i Josep Maria Monferrer, en la presentació del pla per desencallar l’enderroc de Venus, el gener de 2021 / ACN / Carola López

El procés està sent excessivament lent. El local ja el tenim i la licitació per fer-hi obres està sent més ràpida que no l’adjudicació de l’empresa”, compara l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, que confia que la contractació sí que es resolgui ara sense majors obstacles. Cañete no descarta que l’any que ve comenci a desocupar-se Venus, paradigma de les reformes empantanegades a la perifèria humil enganxada al Besòs.

Opina, però, que va ser “pretenciós” anticipar dates d’inici i final de l’epíleg del deprimit edifici: “No es poden parametritzar per saber-ho amb exactitud. L’enderroc de Venus no és enderrocar tan sols un edifici, que pot ser fàcil tècnicament. Hi ha una realitat molt complexa i dependrà de com vagin les dificultats d’analitzar cas per cas. Serà una qüestió de relacions humanes”.

Un òrgan de la Generalitat que intervé en l’operació, l’Incasòl, ja va advertir el 2021 que seria “extremadament complexa” de culminar. A la casuística diversa sobre la titularitat dels pisos, se suma l’extrema vulnerabilitat d’habitats que depenen d’ajuts socials i el llast de la producció i venda de droga arrelada en alguns habitatges. L’Incasòl pressuposa que caldran tapiats massius, instal·lació d’alarmes i rondes de vigilància al bloc per evitar que la delinqüència s’apropiï de domicilis deserts a mesura que l’edifici es vagi deshabitant de forma esgraonada.

Per acabar-ho d’adobar, no es descarta que s’interposin nous recursos i litigis si refloten les discrepàncies per les valoracions que s’han d’efectuar un altre cop als habitatges de Venus, convertides en una barrera fa més d’una dècada. La taxacions van quantificar-se aleshores per sota del preu dels habitatges edificats per reubicar els afectats, que havien de pagar la diferència de preu per bescaviar un pis per l’altre. Cada llar havia d’assumir una despesa que fluctuava entre 35.000 i 48.000 euros. La majoria no va poder abonar-la i ha quedat atrapada fins ara al bloc, ben bé com si fos un laberint.

La demora majúscula que acumula el pla urbanístic va empènyer una trentena de famílies a reclamar ser compensades cadascuna amb 100.000 euros. Al·leguen que han patit danys morals per les condicions de vida indignes que han suportat mentre s’arraconava un compromís cabdal amb la Mina més desvalguda. “Si segueixen trigant, més indemnització demanarem. Quants més anys triguin, més que n’afegirem a la demanda”, resol Jiménez.

Més notícies
Encesa de l'estel de la Sagrada Família de Barcelona / Bernat Vilaró (ACN)
Notícia: L’estel de la Sagrada Família brillarà cada nit
Comparteix

L’estel de la Sagrada Família brillarà cada nit

Es tornarà a encendre el divendres que ve i es preveuen diferents horaris al llarg de l'any per il·luminar el conjunt del temple
Notícia: L’estel de la Sagrada Família brillarà cada nit - Mobile
Notícia: Ens cal reivindicar el dret a viure en una ciutat segura
Comparteix

Ens cal reivindicar el dret a viure en una ciutat segura

Entenc per ciutat segura aquella on es garanteixi el dret a una vida digna de ser viscuda
Notícia: Ens cal reivindicar el dret a viure en una ciutat segura - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: ciutadà a febrer 20, 2022 | 13:56
    ciutadà febrer 20, 2022 | 13:56
    Esperes que caaogui tot sol, així s'estalviaran els diners que costaria l'enderroc i se'ls podran embutxacar.

Nou comentari

Comparteix