Qui no vol una ciutat segura per a ella i la seva gent? És evident que totes i tots volem aquesta ciutat segura. Qualsevol enquesta que es faci acabarà reivindicant una ciutat segura per aclaparadora majoria. Però, possiblement, aquesta sigui una pregunta trampa si abans no definim a quin model de seguretat aspirem.
Ja us avanço que per a mi la ciutat segura no és només la ciutat policial. Entenc per ciutat segura aquella on es busca que el conjunt de necessitats bàsiques o aspiracions legítimes de totes les persones (insisteixo, de totes les persones) que hi habiten estiguin cobertes per tal de garantir el dret a una vida digna de ser viscuda. És a dir, reivindico la ciutat segura en matèria de drets humans de proximitat.
Una ciutat segura on la dimensió policial estigui present, però no sigui l’única. Una ciutat segura on, per exemple, les persones no morin ni vegin desateses les seves necessitats bàsiques per manca de subministraments; on les institucions previnguin i, en tot cas, assumeixin les seves responsabilitats en situacions d’abusos i assetjaments sexuals a dones, infància i adolescència. Una ciutat on la ciutadania, incloent-hi les persones refugiades i migrants, puguin desenvolupar amb dignitat els seus projectes de vida; on gaudir d’un habitatge digne no estigui només a l’abast d’uns privilegiats; on la gent jove no sigui constantment criminalitzada; on les desigualtats econòmiques i socials no siguin el nostre pa de cada dia, i un llarg etcètera. Una ciutat segura on l’esperança venci les pors.
Us puc garantir que la Sindicatura de Greuges de Barcelona vetlla per aconseguir que totes les polítiques públiques d’àmbit local estiguin inspirades en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que hauria de ser la primera regla jurídica vinculant a la ciutat.
Des de la Sindicatura farem política sí, però no política partidista, farem política de drets humans. Repeteixo, farem polítiques DE drets humans i no polítiques AMB els drets humans. Aquesta és la nostra finalitat. Per sort, la nostra Institució no ha de buscar guanyar vots, però sí assolir societats més justes que ens permetin veure reptes allí on alguns i algunes, de forma interessada, només volen veure problemes.
En definitiva, el nostre model de Sindicatura es fonamenta en la reivindicació del dret a viure en una ciutat segura en matèria de drets humans de proximitat.
.
David Bondia Garcia és el síndic de greuges de Barcelona.
