Uns suposats casos d’assetjament laboral amb rerefons xenòfob han desencadenat tot un seguit de denúncies i de sol·licituds de baixa professional els últims mesos a la seu d’un organisme estatal a Barcelona. El jutjat d’instrucció número 3 de la ciutat investiga quatre empleats d’una empresa contractada per netejar la seu de la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) a la capital catalana per dispensar un presumpte tracte degradant a altres treballadors amb els qui comparteixen feina a l’edifici situat al 22@ on l’ens espanyol està instal·lat. Tant les presumptes víctimes com els imputats són personal de la neteja i pertanyen a la companyia que té adjudicat el servei, Iman Cleaning, que s’enfronta a una possible multa per no posar remei a temps al suposat escarni.
Els tres denunciants -dues dones i un home llatinoamericans- relaten al TOT Barcelona que han patit insults i vexacions habituals de caire xenòfob, racista i homòfob. En un informe emès arran de la denúncia d’una de les treballadores per presumpte assetjament laboral, la Inspecció de Treball va declarar provat el setembre passat l’existència d’un “situació conflictiva” dins de la plantilla formada per uns 20 treballadors, amb “actituds contràries” vers una part dels empleats pel fet de ser estrangers.
En vista dels fets comprovats, l’inspector va obrir un procediment sancionador contra Iman Cleaning. L’òrgan de control va atribuir a la firma una infracció en matèria de prevenció de riscos laborals, per no haver adoptat les disposicions “necessàries i suficients” per posar fi als menyspreus i no aplicar “amb la deguda diligència mesures que garanteixin el dret a la igualtat de tracte i no discriminació per origen”, indica la resolució.
L’expedient que pot acabar en una amonestació és fruit d’una denúncia de Llermé Alvarado, encarregada de l’equip de neteja de les instal·lacions de la CNMC a Barcelona. Suma ben bé un any incapacitada per treballar, a causa de les dues baixes que acumula des de desembre de 2020.
Alvarado va acudir als Mossos d’Esquadra el febrer passat, quan va tornar a demanar ser dispensada de cobrir el lloc de feina a la delegació de l’òrgan regulador, pocs mesos després de reincorporar-s’hi. Va presentar-se a la comissaria una setmana després que algú aboqués excrements en el despatx que acostumava a ocupar. Davant dels agents, va declarar que els investigats sempre s’adreçaven a ella amb el malnom de “l’índia” i que l’escridassaven instant-la a marxar al seu país. La denunciant és peruana.
Mal rebuda per ser de fora
“A la feina, el meu esmorzar era plorar. El meu dinar era plorar també. I així fins l’hora de plegar”, confessa Alvarado al TOT Barcelona. L’Inspecció de Treball va constatar que part del personal no va acceptar que fos triada per rellevar en tasques de comandament una treballadora que ara consta com a denunciada per suposades ofenses. “Que la senyora Alvarado, havent nascut al Perú, fos la responsable de l’equip en el centre no era de bon grat de la plantilla originària d’Espanya”, certifica l’informe de l’inspector laboral.
“No han assimilat que hagin posat una persona estrangera com a encarregada i m’han odiat des del primer minut. El que hi ha hagut és racisme”, esgrimeix Alvarado, que desgrana els presumptes ultratges que afirma que l’han anat corcant: “L’anterior supervisor m’insultava cada dia i deia que era una incompetent. Em trobava cada dia el meu ordinador obert i em vigilaven tota l’estona. Una treballadora entrava al bany, llençava papers i ho embrutava tot. Després li deia al cap que no revisava ni feia res. Van triturar la meva documentació mentre era de baixa: les meves nòmines, el meu contracte, els papers de quan em vaig operar, documents del meu fill per homologar aquí el seu títol del Perú… M’han anul·lat del meu lloc de treball, de les meves funcions i m’han fet el buit”.
L’empleada ha estat hospitalitzada per tres intents de suïcidi en els últims 14 mesos. L’últim ingrés va ser aquest mes de maig. “Un cop em vaig acomiadar de la meva mare, de les meves germanes i de la meva filla. Estava sola a casa i van venir corrents per aturar-me. Sentia que no valia per res perquè això és el que m’han fet creure”, es desfoga Alvarado, diagnosticada d’un trastorn adaptatiu per ansietat i depressió al causar baixa. Mai abans no havia rebut teràpia psicològica i psiquiàtrica ni li havien receptat medicació com ara.
La Inspecció de Treball va concloure que la indisposició derivava d’una contingència professional i la Seguretat Social va determinar que la indisposició que patia era conseqüència d’un accident laboral. Dit d’una altra forma: el malestar que l’ha collat venia provocat per l’ambient amb què va topar al lloc de feina.
Alvarado mostra un missatge anònim que li van fer arribar mentre no treballava. “No gosis tornar a la CNMC, que sense la teva presència no hi ha merders”, es llegeix. L’empleada l’ensenya per fer notar que “l’assetjament continuava” tot i que estava de baixa. Ara no se li passa pel cap tornar a la seu barcelonina de la institució: “M’han fet un dany irreparable. Estic lluitant perquè es faci justícia, perquè m’adono que també han fet mal a la meva filla menor. Quan em vaig acomiadar d’ella, va trucar les meves germanes perquè m’ajudessin perquè no volia que la seva mare morís. Ara ha d’anar al psicòleg perquè té por que pugui morir”.
“M’odien per ser estrangera”
“A mi també m’ha tocat plorar. Mai no havia sabut el que era això”, s’arrenca Holinda Quinde, una operària de la neteja a la CNMC. És equatoriana, frega l’edat de jubilació, també va tramitar la baixa i rep tractament per depressió i ansietat. La denúncia recent que va interposar a Inspecció de Treball sintetitza l’angoixa que l’escanya: “Han fet de la meva vida un calvari, amb racisme vers la meva persona. M’odien per ser estrangera, em tracten com un dona analfabeta, m’insulten i em diuen que marxi al meu ‘puto país’. No aguanto més aquest calvari”.
Quinde també va personar-se el febrer passat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Allà va denunciar una treballadora per “fer la vida impossible als treballadors que no són nacionals”. Va sostenir davant dels agents que la denunciada es dirigeix a ella cridant-la per l’epítet “Negra de merda”. “Sovint li diu: ‘Negra de merda, llatina, vens aquí a treure la feina als espanyols. Per què no te’n vas al teu país?’”, consta en la declaració a la policia.
També va denunciar una altra companya de feina a qui acusa d’assetjar-la, cridar-la i amenaçar-la. Va sol·licitar que es dicti una ordre d’allunyament a totes dues. “Vaig posar la denúncia després que un dia vinguessin totes dues a insultar-me. ‘Què els hi he fet a vostès? Per què em tracten així?’, m’hi vaig tornar. No estaré gaire ben preparada, però no deixo que m’aixafin”, en dona fe Quinde, que afegeix que ha estat testimoni d’improperis a un altre treballador per ser homosexual.
Es refereix a Arturo Pumayalla, un operari peruà que també fa tasques de neteja a l’immoble de la CNMC. Coincideix amb les altres denunciants que el suposat assetjament es va originar perquè l’anterior encarregada va ser substituïda per una treballadora llatina. “Arran d’això, ha sigut una amargura. Soc gai i he rebut insults, també per la meva nacionalitat”, assegura.
El paper de l’ens i de l’empresa
Els tres denunciants recalquen que van alertar de l’anòmal escenari que descriuen tant a Iman Cleaning com a la CNMC. Assenyalen, però, que tant l’empresa que els paga el sou com el client pel qual treballen han desatès precs reiterats perquè hi posessin solució.
Com és habitual en aquest tipus de serveis, diferents empreses contractades s’han fet càrrec de les tasques de neteja de la seu de l’organisme a Barcelona, si bé la plantilla s’ha mantingut força estable, al passar subrogada d’una companyia a una altra a mesura que el contracte ha canviat de mans. “Hi soc des de 2011, però amb la resta d’empreses mai no va passar això. No han fet res per mi”, retreu Quinde.
Consultat pel TOT Barcelona, Iman Cleaning admet que “té coneixement de la situació de conflicte al centre”. Explica que va ser-ne conscient arran d’una “sèrie de denúncies creuades” entre treballadors poc després de subrogar-se el servei. Agrega que va activar el protocol contra l’assetjament i va encarregar un informe a una empresa experta. El dictamen va fer esment de “determinats tipus de comportaments i de formes que no es consideren tolerables”.
Arran de la valoració externa, Iman Cleaning comenta que va advertir la plantilla de com procediria en cas que episodis anàlegs es repetissin i que va lliurar un codi de bones pràctiques al personal, entre altres mesures. El document postulava que els efectius es comprometien a “respectar totes les persones al marge del seu origen, gènere, edat, religió o orientació sexual”.
L’Inspecció de Treball va jutjar que el manual no suposava cap actuació suficient “com per limitar aquelles actituds”. A més, la resolució de l’inspector afirma que, a l’assumir el contracte el 2020, Iman Cleaning va rebre informació de la CNMC sobre les picabaralles entre els empleats però que, tot i així, “no va dur a terme cap acció per corregir aquesta situació” que, recalca, suposava “una font de danys per a la salut” dels treballadors afectats.
En canvi, Iman Cleaning respon a aquest mitjà que “no hi va haver cap advertència per part del client [la CNMC]” sobre un conflicte laboral que remarca que “ve d’anys enrere”. Per la seva banda, la CNMC reconeix que és “coneixedora de certs conflictes personals entre alguns treballadors del servei de neteja”. En tot cas, subratlla que en els casos en què s’han interposat denúncies “no està implicat cap membre” de l’estament regulador.
En canvi, Alvarado creu que l’empresa i la institució pública tenen responsabilitat per omissió en els suposats assetjaments. En aquest sentit, vol denunciar també Iman Cleaning i la CNMC. L’òrgan estatal replica que les disputes entre treballadors que no malmetin la seguretat dels ocupants de la seu queden fora del seu àmbit d’actuació. A més, apunta que el servei de neteja es presta “amb normalitat”. Per la seva banda, l’empresa concessionària contesta que “no hi ha constància de cap altre situació d’insults o vexacions per motius racistes, xenòfobs i homòfobs” que sigui recent.
3 
1 