La Generalitat de Catalunya nega la major i assegura que sí que està desplegant la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), al conjunt del país i també a Barcelona. El govern municipal ha denunciat aquest dilluns al matí un estancament en el nombre de beneficiaris barcelonins d’aquesta nova fórmula d’ajuda social, que es va posar en marxa fa dos anys després de mesos de treball i debats al Parlament.
El consistori ha dit que n’hi ha unes 2.800, les mateixes que abans cobraven la Renda Mínima d’Inserció, hereva de l’antic PIRMI. Per contra, la conselleria sosté que el nombre de llars perceptores a Barcelona sí que ha pujat i dona xifres concretes: dels 2.895 expedients que gestionava el setembre de 2017, quan es va estrenar el programa, a 3.005 el desembre 2018 i 4.148 el setembre de 2019.
[r:1]
El consistori ha criticat el desplegament del RGC en una roda de premsa convocada per anunciar la finalització del pla pilot B-Mincome, un projecte experimental cofinançat per la Unió Europa que ha beneficiat 952 famílies de 10 barris de l’eix Besòs. En acabar els 24 mesos que ha durat la prova, aquestes llars es queden ara sense una injecció econòmica directa que segons els primeres resultats provisionals havia tingut efectes positius destacats.
En els dos mesos que queden fins a final d’any, els serveis socials municipals els oferiran un “acompanyament personalitzat i intensiu” per ajudar-les a tramitar altres prestacions socials, sobretot la Renda Garantia de Ciutadania. La tinenta Laura Pérez (BComú) i el director d’Innovació Social, Lluís Torrens, han denunciat que només el 12% del miler de famílies perceben ara la RGC tot i que la seva pobresa material i vulnerabilitat social estava més que acreditada.
Una inversió anual de 29 milions d’euros
Fonts de la conselleria, a instàncies pel TOT Barcelona, han ofert dades de l’evolució de beneficiaris de la RGC a Barcelona, que contrasten amb les que ha donat l’ajuntament. I han expressat la “sorpresa” del departament que dirigeix Chakir el Homrani (ERC) per les acusacions municipals. Els 4.148 expedients que hi ha oberts a llars de la capital catalana, afegeix el Govern català, suposen “uns 10.000 persones beneficiàries”.
Remarquen també que una de les novetats de la RGC era que és compatible –fins arribar a un llindar màxim d’ingressos– amb prestacions no contributives molt reduïdes, com pensions de viudetat o discapacitat de baix import. Així, sumant aquests complements econòmics s’hauria arribat a un total de 18.000 expedients en curs i 21.300 beneficiaris el setembre de 2019. “La RGC i els complements a Barcelona ciutat suposen una despesa anual de 29 milions d’euros”, destaca la conselleria.
Els requisits i el desconeixement frenen l’expansió
El consistori ha qüestionat també que moltes famílies pobres acabin descartades per no complir amb algun dels requisits no econòmics, com mantenir la residència a Catalunya durant els últims 24 mesos o no poder compatibilitzar l’ajuda amb una feina a temps parcial si no s’és família monoparental. També lamenta “un desconeixement bastant profund i generalitzat de les prestacions i la pròpia burocràcia i l’esforç que suposa” sol·licitar-les.
Afers Socials admet que no tothom que té dret a la renda coneix l’existència d’aquesta ajuda i assumeix que la difusió té marge de millora, però remarca que per percebre el subsidi s’han de complir obligatòriament “els requisits que es van aprovar per llei i que es van aprovar per unanimitat al Parlament”. “No se li pot donar l’ajuda a qui no els compleixi”, recalquen portaveus de la conselleria. A més, avancen que el primer trimestre 2020 entrarà en vigor el reglament que concreta tots els detalls de la llei i que aquest dilluns reclamaven també els comuns en la mateixa roda de premsa.
Aquesta normativa permetrà, entre altres coses, crear taules territorials per coordinar la mobilitat de les famílies perceptores i flexibilitzarà alguns requisits, com incorporar les famílies nombroses amb feina a temps parcial. “El procediment legislatiu és molt lent i ha rebut moltes al·legacions, però està en marxa”, reblen. Durant la tramitació del reglament s’han rebut 110 observacions en informes d’altres departaments del propi Govern i un total de 278 al·legacions per part d’entitats com Càritas, la FECAS o la Taula del Tercer Sector i també dels grups parlamentaris de Ciutadans i En Comú Podem.
