El servei d’odontologia gratuït per a persones en situació de vulnerabilitat que va posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona l’any passat ha superat el miler de pacients, amb prop de 6.000 visites i més de 2.700 tractaments. El 78% dels 1.079 pacients que ha atès de moment aquest servei han estat derivats de serveis socials; el 20% d’altres serveis especialitzats, com de sensellarisme o d’atenció a la violència masclista, i el 2% de Centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS).
“La salut bucodental és importantíssima, no és de segona. Els pacients quasi renaixen en alguns aspectes. Poden somriure, anar a demanar feina i sortir al carrer en una situació d’autoestima molt diferent”, afirma la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que reivindica aquest servei i la creació del dentista municipal -suspesa cautelarment per un recurs del Col·legi d’Odontòlegs- per haver “iniciat el camí” d’ampliar la cartera pública del dentista.
Convenciment que el dentista municipal serà una realitat
Sobre la creació d’un dentista municipal assequible per a tota la població –vulnerable o no– la regidora s’ha mostrat convençuda que tirarà endavant. L’Ajuntament va haver d’aturar el projecte, després que el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) hi presentés un recurs contenciós administratiu i un jutge imposés mesures cautelars. Tarafa espera que, amb el recurs que l’Ajuntament va presentar, “en breu, a finals d’aquest any” s’aixequin les cautelars i reprendre la maquinària del projecte i complir amb els terminis acordats, tenint en compte, això sí, el període de temps en què no hauran pogut treballar-hi.
Es tracta d’un projecte que pretén introduir un operador nou al mercat, un dentista municipal. El model haurà de ser sostenible i, per tant, no podrà ser gratuït del tot, i, segons els càlculs del consistori, podrà ajustar els preus entre un 13 i un 40% depenent del tractament. El ple de Barcelona va aprovar el març passat, en l’anterior mandat, crear el dentista municipal amb els vots a favor de BComú, ERC, CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé i els vots en contra del grup municipal Demòcrata, Ciutadans i PPC.
Retornar el somriure
“Que què m’han fet aquí? Tornar-me l’alegria”, resol Lluís Doporto, de 66 anys, un dels més de mil pacients que han visitat en els darrers mesos les instal·lacions del carrer de Viladomat. Per a aquest veí de la Sagrada Família, hi ha “un abans i un després” amb el tractament, que ha consistit en dues pròtesis i una fèrula, a més de sis càries que li han curat. La salut bucal se li va començar a deteriorar i es va agreujar quan els projectes professionals es van trucar.
Doporto va demanar en diferents odontòlegs pressupostos per a implants, que no baixaven dels 5.000 euros, un preu inassumible per a aquest veí de Barcelona, que percep la Renda Garantida i paga 435 euros per al lloguer d’una habitació. Als serveis socials, li van proposar si volia fer de “conillet d’Índies”, recorda, d’un nou servei d’odontologia. No s’ho va pensar gens. Ara, amb les pròtesis -la cirurgia d’implants no està inclosa en el servei- fa gala d’aquesta alegria.
“És la primera vegada que surto al carrer amb totes les dents en molt de temps; la primera vegada que parlo tant”, exclama María Luisa Varela, de 82 anys, mostrant la pròtesi que li han col·locat. “La família encara no m’ha vist. No sé què dirà el meu nét, que està acostumat a veure’m sense dents”, continua aquesta veïna del Raval Nord, que recorda com les dents se li van començar a trencar soles. “No podia menjar, només vam poder salvar-me quatre dents. Estava molt acomplexada. Ara em sento una altra persona, estic molt contenta”, diu.
Pacients de 50 anys de mitjana
Un total de 1079 pacients han passat per aquest servei des que es va posar en marxa, el novembre de l’any passat -abans s’havia fet una prova a Cotxeres-. Per accedir-hi, els pacients han de ser derivats dels serveis socials o altres especialitzats. El 51% són homes i el 49%, dones. La mitjana d’edat se situa en els 50 anys. El 20% són veïns de Ciutat Vella; el 18%, de Nou Barris; el 14%, de Sant Martí; l’11%, de Sants-Montjuïc; el 9%, de l’Eixample; el 7%, de Sant Andreu i d’Horta-Guinardó; el 6%, Sarrià-Sant Gervasi; el 6%, de Gràcia i l’1%, de Les Corts.
Concretament, els serveis d’odontologia han realitzat 4.812 visites (dades fins el 30 de setembre), a més de 1.046 visites d’higiene. Pel que fa als tractaments, 2.005 obturacions; 170 endodòncies; 538 pròtesis removibles, parcials o completes, i 22 fèrules de descàrrega. S’han realitzat 275 higienes i 615 raspats (higienes intensives amb anestèsia). En aquests mesos, els horaris s’han ampliat de 46 a 68 hores setmanals en odontologia i de 23 a 28 en higienes.
Ampliar la cartera pública de serveis
Tarafa assenyala que el servei d’odontologia gratuït es dirigeix al 12% de les persones, segons dades aportades per la regidora, que no pot anar al dentista per motius econòmics i destaca que la salut bucodental és “cabdal” per evitar “problemes gàstrics, cardiovasculars i, també, mentals i d’autoestima”. La regidora de Salut destaca que amb aquest servei volien iniciar el camí per “poder donar servei a les persones en situació de vulnerabilitat” i, també, “pressionar la Generalitat i l’Estat perquè entomin la seva responsabilitat, que és incorporar l’odontologia a la cartera de serveis públics”. Actualment, la cartera pública es limita a l’extracció de dents, de petita cirurgia bucal i a programes de prevenció en col·lectius específics.
