L’Ajuntament de Barcelona ha denunciat aquest dimecres que el govern espanyol no ha donat una resposta adequada a les víctimes de l’atemptat de la Rambla, sofert el 17 d’agost de 2017. De les 110 persones que van tramitar sol·licituds d’ajuda o de reconeixement com a víctimes de terrorisme, un any i mig després només han rebut resposta la meitat i únicament 14 peticions han estat resoltes favorablement. L’Estat ha refusat 12 casos i 25 estan pendents de nous tràmits, mentre que quatre més han rebut reconeixements parcials.
A més, ha precisat la tinenta d’alcaldia Laia Ortiz, el ministeri d’Interior no ha allargat el termini de sol·licituds, com li va demanar l’alcaldessa per carta. “Vam rebre bones paraules, ens van dir que s’estudiaria i semblava que es faria, però no hi ha hagut conseqüències jurídiques, realment el termini no s’ha allargat”, ha criticat. No obstant, la regidora assegura que l’Estat encara “està a temps” de rectificar i reobrir el termini. “El gran dèficit és que al segle XXI no es reconeixi encara el trauma psicològic com a seqüela directa d’un atemptat”, ha afirmat Ortiz, que ha lamentat “la desmemòria de l’Estat amb els errors comesos en l’atenció a les víctimes d’Hipercor”.
La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha explicat que ha atès fins a finals de 2018 un total de 175 persones –162 adults i 13 menors–, de les quals 110 han optat per tramitar una de les tres sol·licituds que estableix la llei: reconeixement com a víctima de terrorisme, ajuda per a finançar assistència psicològica privada i compensació de danys materials. Donat que cada persona pot cursar més d’un expedient, el total de sol·licituds ascendeix a 208 peticions. “Moltes víctimes no saben que tenen uns drets com a víctimes d’un delicte ni s’adonen que les seves seqüeles psíquiques poden ser lesions psicològiques”, ha explicat Sara Bosch cap de la unitat.
Dels 175 atesos –entre els que es compten també familiars de víctimes– hi ha 71 persones amb afectacions psíquiques, 10 amb afectació física i psíquica i 8 amb només afectació física. El 80% segueix actualment algun tipus de tractament. Del total, 144 van ser víctimes de l’atropellament massiu a la Rambla, 12 de l’atac a Cambrils i 7 de l’explosió d’un xalet a Alcanar. El 96’6% són residents a Espanya i 69 viuen a Barcelona ciutat, 9 a l’Hospitalet de Llobregat i 7 a Rubí. Vuit de cada deu atesos desconeixien els seus drets i el 77’7% encara no havia fet cap tràmit. Prop del 60% no van ser atesos en cap dispositiu d’emergèrcia els dies immediatament posteriors als fets.
Expedients que s’eternitzen i danys no reconeguts
L’Estat té un any per respondre, però sovint envia una carta o truca dient que falten documents o que els està demanant a altres administracions, han explicat, suspenent el calendari de l’expedient. Un requeriment dilatori que s’estan trobant és la traducció dels informes del català al castellà. Així, expedients que s’haurien de cursar en un any s’acaben tancant al cap de tres, quatre o cinc anys. També hi ha conseqüències laborals que les administracions ignoren: “Ens arriben persones que no han pogut tornar a treballar des de l’atac terrorista, que no van superar un període de prova en la feina on eren o que els van acabar acomiadant pel trauma”, diu Bosch. En concret, 35 persones ateses han estat de baixa laboral i 13 han hagut de deixar la feina que tenien.
“També hi ha denegacions que ens sobten, com que el sol·licitant no estigui inclòs en un llistat de la Generalitat del que no tenim constància o que s’han iniciat els tractaments psicològics a posteriori”, indica Bosch. La cap de la unitat es queixa que “molta gent no sap si el que sent després de l’atemptat se li passarà o no, si és normal o és patològic”, pel que veu il·lògic vincular el reconeixement com a víctima a l’atenció psicològica immediata. “Molts estudis ens demostren que dins a un 25% de víctimes no han iniciat cap tractament nou anys després del fet traumàtic”, exemplifica. Un altre cas sorprenent, explica, és el d’una persona que “va fer un bot cap a dins d’un quiosc en veure la furgoneta” però Interior no li dona el reconeixement de víctima “perquè no estava a menys de 500 metres de la trajectòria del vehicle”.
La UNAV seguirà operativa almenys fins al maig
L’Ajuntament ha prorrogat fins al maig el conveni amb l’UAVAT, que també finança la Diputació de Barcelona, perquè la unitat segueix contactant amb víctimes que no han rebut cap assessorament. Robert Manrique, expresident de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes i integrant de la USAV, ha explicat que estan localitzant afectats a través dels consulats estrangers. En concret busquen als 172 ferits físics –128 a la Rambla– que consten a l’auto de processament que va elaborar el propi ministeri just després de l’atemptat: “L’Administració competent, que és Interior, no els ha informat i si el judici s’acaba fent aquest estiu com ens diuen han d’estat tots avisats com a víctimes”. “No ens referim a turistes de difícil localització, sinó a quiosquers de la Rambla que ni sabien que el seu nom està a la llista i tenen dret a reclamar una indemnització”.
