Com una ona expansiva, el boom dels preus dels lloguers no només ha arribat a tots els racons de Barcelona, sinó que els seus efectes ja es noten més a la perifèria que al centre. Fa un parell de mesos el portal Idealista ja alertava de l’increment dels preus a Nou Barris i ara les dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) confirmen la tendència: l’alça dels lloguers dels últims anys castiga els barris més empobrits de Barcelona. La ciutat va tancar el 2018 amb un lloguer mitjà de 929 euros (un 5,96% més), tot i que a l’últim trimestre de l’any els nous contractes ja arribaven als 954 euros, rècord absolut de la sèrie històrica.
Nou Barris (+7,85%) i Sant Andreu (+8,08%), districtes que concentren la majoria de barris amb menor renda de Barcelona, han vist com els lloguers també arribaven a màxims històrics i se situaven en 694 i 781 euros, respectivament. Són els dos districtes, juntament amb Ciutat Vella (+10,28%), que més s’han encarit en termes percentuals durant l’últim any. Les estadístiques oficials de la Generalitat –basades en les fiances dipositades a l’Incasòl–, dels 33 barris on el preu del lloguer ha crescut per sobre de la mitjana de la ciutat, 21 estan situats en zones de renda baixa o molt baixa, segons la classificació que fa l’Ajuntament per elaborar l’Índex de Renda Familiar.
Preus de lloguer per districte a Barcelona (2018) / XFDC
Un efecte retardat de la crisi de l’habitatge
L’explicació més comentada per experts i empreses del sector immobiliari és que els districtes perifèrics pateixen el que es podria anomenar “un efecte retardat” de la crisi de l’habitatge que viu Barcelona des de fa uns quants anys. Així, mentre Nou Barris i Sant Andreu tot just acaben d’igualar o superar els preus de lloguer que hi havia el 2008, any en què va esclatar la bombolla immobiliària, altres districtes com Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample o Gràcia ho van fer entre el 2015 i el 2016 i aquests últims anys han encadenat una pujada rere l’altra i tot just ara han començat a notar un cert refredament.
Quan els preus dels lloguers a les zones de renda alta i mitjana s’han posat impossibles per als seus veïns –a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l’Eixample el preu mitjà supera amb escreix els 1.000 euros mensuals–, s’ha produït una “expulsió” cap a barris propers, fet que ha provocat una reacció en cadena. És el mateix efecte que es va produir primer a les zones més demandades de Barcelona. L’arribada de persones amb un poder adquisitiu més alta influeix en les expectatives dels arrendadors, que apugen els preus i marquen un llistó que cada vegada està més alt per a la població tradicional.
Nou Barris, el districte més afectat
L’estudi de l’Ajuntament sobre renda familiar situa novament Nou Barris com el districte més pobre de Barcelona, ja que té 11 dels 16 barris amb menys renda de la ciutat –els altres dos, Vilapicina i la Torre Llobeta i Porta, estan a la categoria de Renda Baixa en lloc de Molt Baixa–. La situació empitjora encara més quan es creuen aquestes dades amb les alces dels preus del lloguer de l’últim any. Fins a 10 barris han registrat increments per sobre de la mitjana de la ciutat.
Els casos més significatius són les Roquetes (+12,88%), Ciutat Meridiana (+16,33%), Torre Baró (+20,4%) i Vallbona (+28,84%), on l’increment dels lloguers ha superat amb escreix la tendència de la resta de Barcelona –cal puntualitzar que l’Incasòl no ofereix dades del nombre de contractes sobre els quals es calcula la mitjana, només posa un llindar mínim de sis per processar les estadístiques d’un barri–. Tot i això, la tendència general del districte reflecteix un increment important a tots els barris i destaca el fet que ja n’hi ha quatre on el lloguer mitjà supera els 700 euros (vegeu mapa).
Preu mitjà del lloguer a Nou Barris el 2018 / XFDC
Sant Andreu, més car que Horta
El districte de Sant Andreu viu una situació excepcional perquè, malgrat tenir cinc barris de Renda Baixa –segons la terminologia municipal– i un de Renda Molt Baixa, té un preu mitjà del lloguer més elevat que el d’Horta, per exemple, on només el Carmel i la Teixonera –d’un total d’11 barris– estan entre els més pobres de Barcelona. És cert que Navas (813 euros), l’únic barri del districte de classes mitjanes, té un efecte inflacionari sobre el lloguer mitjà del districte, però els principals increments s’han registrat a les zones amb lloguers més modestos.
Baró de Viver (+35,48%), la Trinitat Vella (+17,86%) i la Sagrera (+17%) lideren l’encariment dels lloguers al districte. Més sorprenent és el cas del Congrés i els Indians, un barri que tradicionalment acollia els veïns de Sant Andreu de Palomar que no podien pagar els preus que es demanaven al nucli històric, però que ara ja són lleugerament més cars –774 euros de mitjana, 10 més que a Sant Andreu–. El Bon Pastor també ha fet un salt important i va tancar el 2018 rondant per primer els 700 euros mensuals (vegeu mapa).
Preu mig del lloguer a Sant Andreu el 2018 / XFDC
El Raval, la Marina i la Teixonera també s’encareixen
Encara que la majoria de barris més empobrits estan a Nou Barris i Sant Andreu, la resta de barris de menor renda també han viscut una situació molt similar. És el cas del Raval (Ciutat Vella), on el lloguer mitjà ja supera els 820 euros (+9,8%), o la Marina de Port (Sants-Montjuïc), que amb 751 euros s’ha encarit un 8,63% en un any. El Carmel (+6,8%) i la Teixonera (+8,14%), tots dos a Horta-Guinardó, tampoc s’escapen de la pujada generalitzada de preus, igual que el Besòs i Maresme (+11,8%) i la Verneda i la Pau (7,6%), a Sant Martí. L’únic barri de tot Barcelona que trenca la norma és Sant Martí Provençals, que, amb un lloguer mitjà de 793 euros, va situar el seu creixement en només el 3,6%.
