L’Ajuntament denuncia que la renda garantida de ciutadania està estancada

El consistori finalitza el projecte pilot B-Mincome al Besòs i mig miler de famílies es quedaran sense aquesta ajuda econòmica experimental

L’Ajuntament de Barcelona finalitza aquest mes la prova pilot B-Mincome de renda bàsica, un projecte experimental amb finançament europeu iniciat fa dos anys. Mig miler de llars de 10 barris del Besòs cobren aquest octubre per última vegada un subsidi que de mitjana ha suposat 480 euros per la unitat familiar. En la presentació dels resultats provisionals, aquest dilluns en roda de premsa, el govern municipal ha pressionat la Generalitat de Catalunya perquè faci realment efectiva la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que es va aprovar fa dos anys amb previsió de quasi triplicar beneficiaris i segons el consistori està estancada a la ciutat amb uns 2.800 perceptors.

L’experiment d’innovació social B-Mincome tenia una duració limitada, que les famílies –voluntàries i escollides per sorteig– ja coneixien en iniciar el projecte. Ha comptat amb un pressupost de 16 milions d’euros, cinc dels quals aportats per la Unió Europea i 11 pel consistori. L’objectiu central era explorar els efectes d’instaurar una ajuda universal a famílies pobres, sobretot pel que fa a la motivació per treballar i per aconseguir ser autosuficients. 

Aquesta tardor, per tant, les famílies beneficiàries perdran un ingrés que segons els resultats preliminars ha tingut efectes molt positius i que no les ha desincentivat a buscar feina. Ara s’obren dos mesos de transició en què podran gastar la darrera mensualitat i el saldo que els quedés a la targeta on es cobrava la renda i se’ls oferirà un “acompanyament intensiu i personalitzat” perquè aconsegueixin altres ajudes públiques, com la Renda Garantida de Ciutadania. Els serveis socials les ajudaran tramitar les sol·licituds, però avui per avui no tenen assegurat, cap suport econòmic alternatiu.

Pressió a la Generalitat

La tinenta d’alcaldia d’Afers Socials, Laura Pérez (Bcomú), ha defensat que els “aprenentatges” d’aquests 24 mesos i ha avançat que es faran públics els resultats definitius el segon semestre de 2020. Vista l’avaluació provisional positiva, el govern barceloní reivindica que caldria fer arribar a moltes més famílies la Renda Garantia de Ciutadania (RGC) de la Generalitat i complir amb les expectatives de creixement de beneficiaris. La RGC es va posar en marxa el setembre de 2017 amb 28.000 beneficiaris a tot Catalunya, que eren els perceptors fins aleshores de la Renda Mínima d’Inserció, hereva de l’antic PIRMI. L’estimació del Govern català era arribar fins a 68.000 beneficiaris l’any 2020, més del doble.

En aquest sentit, Laura Pérez ha criticat aquest dilluns l’estancament de perceptors a Barcelona en els darrers dos anys i ha estimat que avui són uns 2.800, un nombre molt similar als que cobraven l’antic PIRMI. Ha recordat que el reglament de la RGC està pendent de desplegar i ha assegurat que els “aprenentatges” que ha ofert la prova pilot barcelonina podrien ajudar a aplicar millor l’ajuda catalana. 

El director d’Innovació Social, Lluís Torrens, ha advertit que el consistori no pot allargar més aquesta prova pilot perquè no té competències per atorgar en solitari rendes socials indefinides. Pérez ha recordat que els beneficiaris va ser escollits per sorteig i que no tindria sentit seguir-los ajudant només a ells, pel que ha apostat per “universalitzar” la prestació i que arribi realment a tothom que hi tingui dret. Ambdós han destacat que només el 12% de les famílies pobres participants a la prova municipal són perceptores de l’ajuda de la Generalitat i s’han mostrat convençuts que la gran majoria té dret a percebre-la.

“Per renda, pràcticament totes haurien de rebre la RGC”, ha dit Torrens. Ara bé, admet que moltes podrien veure’s excloses a la pràctica a causa dels requisits no econòmics de l’ajuda  –”trampes”, se li ha escapat qualificar-los a Torrens–, com no haver sortit de Catalunya en 24 mesos consecutius o permetre només a les famílies monoparentals compatibilitzar-la amb una feina a temps parcial. Altres potencials beneficiaris no se’n surten amb la paperassa per dificultats amb la llengua o els formularis, no coneixen l’existència de l’ajuda o reben denegacions sense especificar la causa. En definitiva, són efectivament pobres però no passen el filtre burocràtic. “Hi ha un desconeixement bastant profund i generalitzat de les prestacions i la pròpia burocràcia i l’esforç que suposa n’impedeix la tramitació a famílies molt vulnerables”, ha admès Torrens.

Condicionar massa l’ajuda sí que desincentiva cercar feina

Un total de 952 famílies han rebut la renda en algun moment dels dos anys del projecte i l’import se’ls ha anat incrementant o rebaixant segons l’evolució dels ingressos i despeses de la llar. Per exemple, si trobaven una feina o un pla d’ocupació, cobraven menys o perdien l’ajuda; si se’ls encaria l’habitatge, cobraven més. “Funcionava com una assegurança”, ha resumit Torrens. A falta encara dels resultats definitius, hi ha indicadors que deixen entreveure efectes positius. El nombre de famílies beneficiàries ha anat disminuint des d’un pic de més de 900 simultànies fins a les 550 que aproximadament la rebien ara. “I els imports de renda que pagàvem han baixat vora 40%”, ha afegit Torrens.

La renda s’oferia en diferents modalitats per comparar l’eficàcia de posar-hi condicionats com fer cursets o participar de la vida comunitària al barri. I pel que indiquen els primers resultats, sembla que els condicionants tenen un efecte invers: en conjunt percebre una renda no desincentiva a buscar feina però carregar al beneficiari d’obligacions com fer formació o assistir a actes fa que dediqui menys temps i energies a buscar feina. També s’ha detectat, segons la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, que disposar d’un mínim garantit fomenta la reflexió sobre la pròpia trajectòria laboral: “No estan tan disposats a agafar erràticament ocupacions de baixa qualitat i es plantegen què fer per orientar la seva ocupabilitat”.

En què ajuda i en què no gaire la renda bàsica

Pérez ha assegurat que l’avaluació “qualitativa” dels treballadors socials indica efectes positius com una millora en el benestar emocional i les relacions familiars, una reducció de la incertesa financera, menys privacions materials, una menor probabilitat de patir malalties mentals, facilitat per regularitzar els papers d’estrangeria, més vida social i cultural i menys aïllament social. També ha destacat un notable empoderament femení –el 86% de les titulars de la renda eren dones– i ha assegurat que hi ha constància de dones que han pogut abandonar parelles que exercien violència de gènere gràcies a la independència econòmica aconseguida.

En canvi, l’experiència apunta que una renda bàsica gairebé no té incidència en el cost de mantenir una llar: “En inseguretat habitacional o pobresa energètica no s’apunten canvis significatius“, ha reconegut Pérez. 

Nou comentari