El futur de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona salta de nou a la palestra, arran de la intensa agenda francesa de l’exprimer ministre en les darreres setmanes. L’apropament personal i polític entre Valls i el president francès, Emmanuel Macron, ha retornat al regidor a les televisions i capçaleres del país veí, però per ara l’Elisi no li ha ofert cap càrrec concret. On sí hi ha canvis és al grup municipal, que remodela la nòmina d’assessors.
Segons confirmen al TOT Barcelona diverses fonts de l’entorn directe de Valls, les relacions amb Macron s’han enfortit molt els darrers mesos però encara no s’han traduït en una oferta de retorn a les institucions gales. Per ara, de moment. “No li ha arribat cap proposta que li hagi semblat interessant, però un dia pot passar i si fos així no tindria sentit que es quedés aquí fent de regidor ara que el projecte polític està consolidat”, assumeix una font molt propera. “Seria tenir un Messi desaprofitat”, sosté.
La primera finestra d’oportunitat per un retorn a França hauria estat la remodelació de govern impulsada per Macron aquest estiu, tot i que finalment no va comptar amb Valls. La dimissió fa tres setmanes del ministre de l’Interior, Gérard Collomb, tampoc ha resultat l’ocasió propícia. Però l’alta rotació a l’Elisi podria facilitar nous fitxatges en qualsevol moment. En canvi estaria enterrada l’opció d’ocupar un ministeri a Espanya, per incompatibilitats amb les obligacions posteriors –no revelació de secrets d’Estat, per exemple– d’haver encapçalat el govern francès.
Mentre no arriba una bona oferta, Valls cultiva “la seva agenda d’exprimer ministre” i el seu “predicament en temes d’antiterrorisme i jihadisme”. És a dir, Valls mira a França i es deixa estimar pels mitjans de comunicació gals, que li donen molts més minuts i línies que els espanyols. De fet el regidor piula en els dos idiomes cada dia i opina constantment sobre l’actualitat del seu país adoptiu, que ha arribat a titllar de la seva “única pàtria”.
La política barcelonina no l’ha tractat gaire bé un any i mig després del seu moment estel·lar, la investidura d’Ada Colau per impedir una alcaldia independentista. ERC li va tornar el cop amb una humiliació al plenari i Valls s’hi va tornar fent retirar una medalla a Heribert Barrera. Amb només dos regidors d’ençà del pas de Celestino Corbacho al grup de Cs a l’inici de mandat, ha perdut la clau de la majoria i rarament decanta votacions clau com pressupostos o grans projectes.
Així, l’actual situació és de compàs d’espera i de “doble vida política” a costat i costat dels Pirineus. Els viatges de Valls a París són molt freqüents, l’últim aquest mateix dimecres per assistir a un homenatge d’Estat pòstum al professor decapitat per mostrar a classe caricatures de Mahoma. També s’hi desplaça sovint en cap de setmana per visitar a la seva mare –que resideix a la capital francesa– “sempre que pot”, diuen fonts coneixedores. En definitiva, ja viu a cavall de les dues ciutats.
Benítez, el substitut
La posició oficial del partit, Barcelona pel Canvi (BpC), és que ara per ara Valls continua a l’Ajuntament de Barcelona malgrat la “rumorologia i especulació contínua” sobre una eventual sortida del consistori. L’últim episodi ha estat un article d’El Confidencial que assegura que el salt està confirmat i es produirà al febrer. BpC ho nega completament. Confirma, això sí, que si es donés el cas qui el substituiria seria el número 7 a la llista electoral, Òscar Benítez, seguint l’ordre numèric estricte de la candidatura. Mentre no hi hagi cap vacant està en guaret i tant podria rellevar un regidor sortint de BpC com un de Cs, perquè a efectes de substitucions la llista conjunta es manté tot el mandat.
Benítez és ara conseller de districte per BpC a Sant Martí però manté la seva feina com a Director de Seguretat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Fa 14 anys que hi treballa i abans va tenir càrrecs de responsabilitat als Mossos d’Esquadra. Procedent de Lliures, expert en seguretat i amb la jubilació a tocar, tindria interès en empènyer endavant el projecte polític però cap pressa fer-hi carrera a primera línia.
Sorprenentment s’ha publicat a diversos mitjans de comunicació el nom d’un substitut fictici, Alexandre Pons. És conseller de districte a l’Eixample, però no podria ser electe perquè no va concórrer a les eleccions municipals del maig de 2019.
Acomiadaments
En canvi on sí que hi ha moviment és a la nòmina d’assessors de Barcelona pel Canvi. El grup municipal està immers en una remodelació del personal de confiança. La primera sortida serà la d’un conseller de districte aquest mateix dijous. A Casa Gran ja s’ha comunicat a diversos assessors que el grup municipal no comptarà amb ells d’aquí 3 mesos. L’antelació buscava facilitar-los buscar una nova feina, però el malestar d’algun dels acomiadats podria estar rere la nova onada de rumorologia sobre Valls.
Parera, a l’alça
El futur incert de Valls realça el paper de la regidora Eva Parera com a espina dorsal del nou partit. Procedent de l’antiga CiU i sempre crítica amb l’independentisme, la regidora és qui porta el gruix de l’activitat municipal del partit i qui té més paperetes d’optar a la reelecció a les municipals de 2023, potser com a cap de llista.
Ara per ara Barcelona pel Canvi descarta fer campanya amb Cs a les eleccions catalanes previstes pel febrer i tampoc es planteja concórrer en solitari, però Parera sí que hauria rebut propostes dispars per participar en llistes centristes com a representat del partit de Valls. No hi hauria opcions, en canvi, de participar en les candidatures postconvergents del PNC i el PDECat.
