Estrasburg condemna França per voler expulsar gitanos quan Valls era ministre

L’ara regidor de Barcelona el 2013 era ministre de l’Interior francès. El TEDH imposa una sanció econòmica per vulnerar els articles 8 i 13 del Conveni Europeu de Drets Humans

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’Estat francès a indemnitzar set ciutadans romanesos pel ‘cas Hirtu’, que es remunta a l’any 2013, quan el govern francès, per boca de l’aleshores ministre de l’Interior, Manuel Valls, va proposar l’expulsió dels gitanos romanesos i búlgars que es trobaven en campaments al país. “Les solucions passen en particular per les expulsions, aquestes poblacions tenen modes de vida que són extremadament diferents als nostres”, va dir l’ara regidor de l’Ajuntament de Barcelona, que també va demanar que Europa frenés “la lliure circulació sense controls de la comunitat gitana a altres països”. Tot plegat, a les portes de les eleccions municipals i europees de la primavera del 2014. Manuel Valls va assegurar que el govern de la República expulsaria els gitanos romanesos i búlgars –calculava que entre 5.000 i 20.000 persones vivien en campaments-, perquè a més, “els gitanos tenen vocació de tornar als seus països”, i demanava a aquests països que fessin ells els esforços per “integrar-los”.

El TEDH ha sentenciat sis anys després que l’Estat francès va vulnerar drets humans quan va proposar l’expulsió dels gitanos del seu territori i els va deixar a la intempèrie sense les necessitats bàsiques cobertes. En concret, la sentència aprecia vulneració de dos drets recollits al Conveni Europeu de Drets Humans. L’article 8, que estableix que “tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència, i que només pot haver-hi ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret en la mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats d’altri”. I l’article 13, que estableix que “tota persona, els drets i les llibertats de la qual reconeguts en el present Conveni han estat violats, té dret a un recurs efectiu davant una instància nacional, àdhuc si la violació hagués estat comesa per persones en l’exercici de llurs funcions oficials”.

Els demandants sol·licitaven una indemnització econòmica de 25.000 euros a cadascun pel “perjudici moral” causat per les autoritats franceses, i també 7.900 euros per cobrir les despeses judicials per exercir els seus drets. Finalment, la condemna del TEDH estableix una indemnització de 7.000 euros per cadascun dels demandants per danys morals, i 7.900 euros per les despeses judicials.

Nou comentari