La gesticulació de Manuel Valls per intentar cridar l’atenció d’Emmanuel Macron, el que va ser ministre d’Economia a les seves ordres i ara és president de la República Francesa, està arribant a límits difícils d’incrementar en plena cris del coronavirus.
D’aquell “la titola també la tens a mig pal?” amb què Valls va esbroncar Macron fa cinc anys –quan formava part del seu govern i havia gosat admetre públicament que el creixement de l’economia francesa estava “a mig pal”–, ha passat al tuit idòlatra d’ahir al vespre. Arran del segon discurs del president francès sobre l’epidèmia de la Covid-19, el regidor de Barcelona va dir: “Escoltant Macron he tingut la sensació d’un canvi, d’estar entrant amb ell en la història, en una guerra que hem de guanyar, tots, individualment i col·lectiva, contra aquest virus i en cada país”.
En écoutant @EmmanuelMacron j’ ai eu le sentiment d’ un basculement, que nous rentrions avec lui dans l’ Histoire, dans une guerre que nous devons gagner, tous, individuellement et collectivement, contre ce virus, et dans chaque pays. Chacun est plus que jamais responsable. https://t.co/n95GU7R7Oj
— Manuel Valls (@manuelvalls) March 16, 2020
Aquest text forma part de les 17 piulades relacionades amb el president de la República Francesa que Valls ha fet des de dijous passat, dia en què Macron va fer el seu primer discurs sobre el coronavirus als francesos. Aquell dia el va definir com “un president de la República clar, valent, a l’altura del desafiament i que apel·la legítimanent a la unió de la nació”.
Un président de la République, clair, courageux, à la hauteur du défi et qui en appelle légitimement au rassemblement de la Nation. https://t.co/1cSCyaWpNA
— Manuel Valls (@manuelvalls) March 12, 2020
Són tuits que ell mateix redacta –normalment com a comentari d’alguna intervenció del seu ídol–, o bé retuiteja el que publiquen de mitjans de comunicació que parlen de Macron o piulades del compte del mateix president francès i també d’altres “fans”, com ara Joaquim Coll, exvicepresident de Societat Civil Catalana.
Però, com que no només de Twitter viu el desfici de Valls per atraure l’atenció de Macron, l’exprimer ministre francès i actual regidor a l’oposició –que segons Ada Colau no veuen “habitualment” per l’Ajuntament–, Valls fa setmanes que ha començat una gira pels mitjans francesos donant-los entrevistes que parlen de Macron. Per exemple, dijous passat, Le Point publicava una d’aquestes entrevistes, en què el titular era: “No hi ha cap altra alternativa que ajudar Macron”.
El mateix Valls va tuitejar l’enllaç, possiblement sense tenir en compte que Le Point té un mur de pagament infranquejable –no dona ni un sol clic gratis– i que els lectors que no en siguin subscriptors només veurien –a part del títol– el subtítol i el primer paràgraf. En els dos casos, són textos redactats pel periodista, que no opta per recollir en aquests espais cap opinió de Valls, sinó que analitza els intents d’apropament que està fent amb el president de la República i la seva voluntat de tornar a la política francesa, i deixar, per tant, la barcelonina i la catalana. “L’exprimer ministre parla del seu retorn polític a França i exposa les seves idees per a la resta del mandat. Una oferta de servei?”, diu el subtítol.
En el primer paràgraf, l’autor de l’entrevista, Hugo Domenach, diu: “Si bé havia jurat rotundament que ara la seva vida era a Barcelona, la seva ciutat natal, on no és res més que un simple regidor municipal d’oposició, Manuel Valls torna a fer una oferta de serveis a aquest país, França, del qual va ser primer ministre durant gairebé tres anys. Actualment, ve regularment a París a veure la seva mare i els seus quatre fills, però no només ve a fer això. Ha multiplicat les trobades amb periodistes, amics polítics i també representants de la majoria [parlamentària de França]”. I afegeix que el que no ha tingut és una cita amb Macron.
Aquesta entrevista arribava el dia 12, després d’almenys dues més: una a Le Parisien –on obria la porta a tornar a França, la seva “única pàtria” i afirmava que sempre ha tingut “un lligam” amb Macron– i una altra a Le Monde, en què subratllava que mai ha “trencat amb la política francesa”.
El distanciament que ara intenta trencar
Tots aquests moviments i lloances els adreça a l’home al qual va escridassar de manera grollera quan era el seu ministre d’Economia i del qual després va voler ser soci electoral –un cop perdudes les primàries al Partit Socialista francès– sense cap èxit.
“Va trair el partit per anar-se’n amb Emmanel Macron, però Macron tampoc volia saber res d’ell. L’únic que va fer Macron va ser no presentar-li un candidat rival a la seva circumscripció en les eleccions legislatives del 2017”, explicava ara fa un any al TOT Barcelona Patrick Farbiaz, autor, juntament amb Noël Mamère, del llibre Contra Valls.
Aleshores semblava que Valls podia obtenir un bon resultat en les eleccions municipals a Barcelona, però mesos després, la seva jugada d’investir Ada Colau per impedir que Ernest Maragall arribés a l’alcaldia, li va acabar sortint malament. Ciutadans va trencar amb ell i Celestino Corbacho també, de manera que es va quedar amb un grup municipal format per només dos regidors –ell i Eva Parera– que el fa totalment prescindible: no té els tres vots que l’equip de govern de Colau i Jaume Collboni necessitarien per a la majoria absoluta, de manera comuns i socialistes busquen el suport d’ERC i fins i tot de JxCat per tirar endavant decisions importants com els pressupostos.
