Fer mutis amb elegància sempre és difícil per a un polític que fa més de 30 anys que es dedica a la res publica. I Xavier Trias ho farà amb un últim servei. Va quedar clar ahir a la nit al principi i al final de l’acte d’homenatge que li van organitzar amics i familiars.
El sopar va reunir 500 persones a la sala gran del Museu Marítim de Barcelona i va evidenciar que l’exalcade és el Loctite del que havia sigut Convergència i del que ara és, amb dificultats, el PDECat. Des de l’exministre de Felipe González Julián García Vargas fins a l’exregidora de la CUP Maria José Lecha. Des del president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, fins a Magda Oranich. Des de Joan Clos fins a Jordi Portabella. A la taula presidencial, Jordi Pujol, Artur Mas, Quim Torra, Laura Masvidal –dona de Joaquim Forn. En altres taules, David Bonvehí, Elsa Artadi, Ferran Mascarell, el cap de la Guàrdia Urbana –Evelio Vázquez– i el líder d’Open Arms, Óscar Camps. I tots s’havien pagat el sopar, 60 euros per cap.
L’acte va arrencar amb un vídeo amb protagonisme al 50%: meitat per a Trias, meitat per a Joaquim Forn, amb fotos de l’exalcalde i la seva mà dreta –ara cap de llista i pres polític– sobre música de Queen que –amb el permís de Miquel Iceta– sembla que s’ha convertit en la banda sonora de la política catalana. Un Friends Will Be Friends per no perdre de vista les eleccions municipals que Trias sent més seves que mai, si és que això és possible, després d’haver estat alcalde al tercer intent, haver perdut la reelecció i haver-se quedat els quatre anys sencers a l’oposició. El seu objectiu era passar el relleu a Joaquim Forn i, encara que el Procés es van endur els seus plans per davant, no ha canviat d’horitzó. Per això, a part del vídeo, Forn va estar present a distància en molts dels moments de la vetllada, sobretot quan el regidor Jordi Martí –un dels que es torna a presentar, ara amb la llista de Junts per Catalunya– va llegir una carta seva des de la presó. “Et necessito més que mai i sé que no em fallaràs”, li deia Forn des de Soto del Real. I anunciava que li enviava un “sobre sorpresa” del qual encara no en dirien res.
Després va haver de sentir com Jaume Padrós i Josep Maria Via –ex directiu de l’ICS– recordaven com havia dirigit, com a metge conseller de Salut i de la Presidència la creació del model sanitari català, negociat amb Julián García Vargas com a ministre de Sanitat. I els records de l’exdiputat al Congrés Jordi Jané, que reivindicava “l’estil Trias de fer política, sumar i no restar”.
Com a homenatjat, va fer el que fan els nuvis als casaments: passar taula per taula a saludar, abraçar, petonejar i fer-se fotos amb persones que feia dues hores que compartien taula amb altres assistents que potser no havien triat i a les quals només podia dedicar uns segons o un parell de minuts.
Finalment li va tocar parlar quan molts assistents –s’havien fet dos quarts de dotze de la nit– ja havien marxat discretament. Un discurs ple d’agraïments, alguns de personalitzats: al conseller de Salut Josep Laporte i a Jordi Pujol –dues persones que li van “canviar la vida”– i especialment a Forn. “És la persona que em va ajudar a ser alcalde i avui no és aquí per una injustícia increïble. L’únic que ha fet és estimar-se el país, fer un pas endavant per ser conseller, ser només tres mesos en el càrrec, resoldre els atemptats del 17-A i actuar de manera intel·ligent l’1-O”, va resumir.
El discurs semblava arrodonit quan va donar les gràcies a David Bonvehí per la “generositat” del PDECat, que ha acceptat un paper discret –tirant a secundari– en la candidatura que encapçala Forn per a les municipals amb la marca Junts per Catalunya. Però aleshores va deixar-ho anar: “Ara us donaré una sorpresa… Em presento a les eleccions, però no de número 1, ni de 2, ni de 3, ni de 4 ni de 5! Em volen per tancar la llista, em presento de 41, amb la satisfacció de tenir el suport dels presidents Puigdemont, Mas i Torra”. L’últim servei de Trias i mutis pel foro.
