L’inclassificable líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, ha sobreviscut a un fort enfrontament amb l’aparell del partit a la ciutat i a Catalunya. Els cessaments que ha fet al grup municipal aquest març han causat un terrabastall públic i privat, però finalment ha pesat més el suport de Pablo Casado des de Madrid i s’ha sortit amb la seva. En aquesta entrevista detalla amb una sorprenent claredat els noms propis d’aquesta crisi interna i respon si fitxaria per VOX o per què Alejandro Fernández es va estimbar a les eleccions catalanes.
Rep al TOT Barcelona al seu despatx municipal, que té decorat amb un retrat de Felip VI, una fotografia de Josep Tarradellas i Adolfo Suárez i les banderes de Catalunya i d’Espanya. És molt fan de les barretines: en té una emmarcada i una altra plegada a l’estanteria, que es posa al cap entre rialles i acaba regalant a la periodista. Una escena pintoresca que, dels 41 regidors del consistori, segur que només podia protagonitzar Josep Bou.
Aquest març ha protagonitzat una crisi sense precedents al PP barceloní, arran de diversos cessaments. Per què ha remodelat el grup municipal per tercer cop?
Fa dos anys vam fer la campanya electoral tots de la mà, lluitant junts, i vam sortir escollits dos regidors. Estava satisfet d’haver salvat una situació difícil del PP, que tenia enquestes de 0,0 i vam arribar a més del 5% del vot. Però un cop a l’Ajuntament, em vaig adonar que sobrava, que no es comptava amb mi per a pràcticament res. Tot l’equip d’assessors i consellers de districte l’havia escollit el partit sense consultar-m’ho. Eren un grup d’amics tancat i hi havia gent que no m’hi volien. Així que vaig buscar recolzament i he fet 3 moviments de personal en 2 anys. Tots amb l’anuència de Madrid, eh! També n’he parlat amb Alejandro Fernández i Dani Serrano, però és clar, formaven part de la mateixa camarilla. Primer vaig decidir donar de baixa dos assessors a mitja jornada per contractar un nou coordinador de grup. L’altre regidor, l’Òscar Ramírez, em va dir que no podia fer-ho. Però vaig pujar al despatx del secretari municipal i em va dir que i tant que puc, com a president del grup que sóc. I vaig contractar a Luís Barroso, que és un gran politòleg i que veu les coses des de fora perquè no està afiliat al partit.
Barosso és exmilitar d’Hugo Chavez. I això ha aixecat moltes suspicàcies entre sectors conservadors del partit.
Capità de corbeta, sí. I amb un gran prestigi! Aquí es troba molt bé i no tornarà, a Veneçuela. Amb ell vaig veure que podria tirar endavant. Sinó m’hagués quedat com un gerro: ara ensenyem al Bou, ara el guardem. No m’arribava la informació, estava in albis! Al cap d’uns mesos vam veure que s’havia de fer un segon canvi, que va ser dur i em va perjudicar molt. El cap de premsa m’invisibilitzava a mi en favor de l’altre regidor. I vaig recórrer al partit per buscar un de nou, l’Eduard Batlle. Me’l va recomanar un alt dirigent del PP. Jo sempre he passat pel partit, eh! No he agafat cap amic meu! A Barroso ja l’havia contractat Juan López Alegre, el meu director de campanya.
La crisi forta, no obstant, ha vingut aquest març amb el cessament de dos consellers de districte i un assessor.
No van ser mai els meus consellers de districte, ho eren del president provincial del PPC, l’Òscar Ramírez. I l’assessor, en paral·lel al càrrec municipal, era el cap de gabinet d’Alejandro Fernández. Jo necessito algú que estigui per l’Ajuntament i no amunt i avall. Vaig avisar-lo [a Fernández] i es va mostrar reticent. Però jo podia prendre la decisió i la vaig prendre. Sé que Madrid va parlar amb ell. A qui he ficat? A una persona amb 30 anys d’experiència municipal i a la presidenta de les Noves Generacions. Gent del partit que m’han semblat els millors. A mi tampoc m’interessa posar mercenaris en càrrecs polítics. Els càrrecs tècnics és una cosa, està bé que et donin una visió externa. El partit ha de saber què passa fora, ha d’entendre el poble català i que mai més ens diguin anticatalans.
Ha acabat la purga?
La remodelació ja s’ha acabat. Per mi, vaja. Els assessors que continuen funcionen molt bé, els he descobert. Vaig trobar a faltar que se’m donés suport des d’Urgell [la seu del PP català]. M’he entrevistat 3 vegades amb la cúpula. A vegades fins i tot desitjava que em truqués en Pablo [Casado] i em digués de plegar. Però em va escollir per tirar cap amunt el PP. Ara mateix no crec ni que entréssim a l’Ajuntament, però treballo per poder treure 3, 4 o 5 regidors el 2023.
Com és avui, la seva relació amb l’altre regidor del grup, l’Òscar Ramírez?
A mida que li treia gent de la seva màxima confiança, la relació s’anava espatllant. Però és que era això o haver de marxar jo. No hem anat a millor, hem anat a pitjor. Però ara si ell posa el que ha de posar i estima el partit, les coses s’arreglaran.
Vostè preferiria que marxés?
Sé el que prefereixo, eh? Però voldria no contestar aquesta pregunta. Vull donar la mà i fer camí.
Després dels cessaments, un grup de militants va escriure una carta oberta demanant-li que dimitís. Casado l’avala, però les bases del PP li donen suport?
Em va perjudicar molt que la petició vingués de càrrecs de 7 dels 10 districtes, però només un dels 7, Miguel Raposo, és escollit per la militància. A aquest sí que l’he d’escoltar i molt. Els altres 6 els va col·locar a dit l’Òscar Ramírez al juliol. I quan va tocar el pito tots 6 van demanar el cap d’en Bou, perquè li estaven agraïts.
Vostè també és posat a dit, de fet. Per Pablo Casado.
Totalment a dit, sí. Però és que sinó el partit desapareixia! Casado em va cridar quan jo era president d’Empresaris de Catalunya, després d’un acte on hi havia aplaudint-me gran part de les bases del PP, inclosos alguns regidors. Ell no em coneixia, però va veure que tenia el suport de les bases. I durant la campanya la militància estava al meu costat. En la distància curta convenço perquè sóc molt clar.
Casado li ha donat suport de portes en dins, no en públic.
Sé que va parlar amb Alejandro Fernández. No sé exactament què li va dir, però em van donar el seu suport. Ningú pot pensar que sense el suport del president nacional jo aguanto ni un minut més. Si ara mateix em truqués dient-me que plegui, jo ho faig. Si em quedés semblaria un polític!
Que un conflicte local l’acabi dirimint el president estatal del partit, des de Madrid, va força en contra de la dinàmica creixent de fer primàries i obrir els partits. No és poc democràtic?
És molt poc democràtic, sí. Jo vaig ser president d’Empresaris de Catalunya quan va morir Mariano Ganduixer i el primer que vaig fer va ser convocar l’assemblea perquè es presentés qui volgués. Però no estic afiliat al PP, així que de fet no em podria presentar a un congrés per ser avalat. A mi se’m va posar a dit com una mena de gestora, perquè tenia tirada i podia salvar la situació. I no em van votar dins el partit, però em van votar 37.000 barcelonins.
S’ha sentit utilitzat com a ganxo d’usar i llençar, doncs?
No. Amb tota l’estima que li tinc a Pablo Casado, et diré que ell es pensava que m’havia convençut i en realitat em vaig convèncer jo sol. Li vaig dir que sí perquè em preocupa moltíssim que un partit com el PP desaparegui de Barcelona. Que arribem un dia a la Moncloa i se’ns digui: “No sou a Barcelona, no sou a Catalunya!”. No és bo per la unitat d’Espanya.
Com es va sentir quan el PPC va fitxar de número 3 pel 14-F a Eva Parera i en canvi no va comptar amb vostè?
No té importància… Jo la idea la veia bona, el PP ha de ser la casa comuna del centre-dreta. Un altre tema és posar-la de número 3: hagués preferit gent del partit. El resultat va ser un gran disgust per l’Alejandro Fernández, que creu molt en sí mateix.
Després dels mals resultats a les catalanes, vostè va ser molt contundent en dir hi havia d’haver cessaments.
Parlava del Grup Municipal i ja n’hi ha hagut. La situació era molt complicada i vaig haver de pressionar una miqueta. Ara bé, si jo presidís el PP a Catalunya en faria uns altres, de canvis.
Per què creu que el PP va treure tan mals resultats?
En campanya estàvem molt tancats, no érem a peu de carrer. En canvi Vox anava a la plaça Artós. Gent que havia votat al PP ha votat a Cs i a Vox perquè no els érem atractius. I el que fa ser atractius són les persones. Els fitxatges no van anar bé, no van portar vots. Ah! I totes les presentacions les vam fer en castellà. Res en català. No ho puc entendre, som a Catalunya! Hem de parlar el que parla la gent! Això va ser un error garrafal.
Precisament ara el PP està fent una opa a càrrecs de Ciutadans que vulguin canviar de partit. Fins i tot ha suggerit presentar-se en coalició a les properes eleccions catalanes.
El PP necessita liderar el centre-dreta. I Catalunya superarà l’abisme si els partits de centre-dreta, fins i tot els partits constitucionalistes, podem arribar al Govern de la Generalitat. Sembla difícil, però es pot aconseguir. Cal canviar la mentalitat de molta gent equivocada i mostrar-los la cara amable d’Espanya. Perquè l’alternativa és la discòrdia, la divisió.
Vostè ja fa 2 anys, quan Manuel Valls i Cs van trencar, va proposar fusionar els 3 grups municipals del centre-dreta constitucionalista. I li van dir que era una idea de bomber.
Les bases de Cs i Vox han sortit del PP i hi han de tornar. A l’Ajuntament ens hem votat mútuament propostes, precs… Tenim alguna discrepància, però aquest és el camí.
Ha sorprès tothom en dir públicament, en diverses ocasions, que podria acabar representant un altre partit en certes circumstàncies. No importa l’adscripció ideològica?
Ho vull explicar amb molta claredat i que s’entengui bé: jo tinc un compromís amb el PP pels propers 2 anys. A no ser que em diguin que marxi. Després, no sé què passarà.
Però voldria o no, ser alcaldable del PP d’aquí 2 anys?
Sí. El que voldria és liderar l’espai de centre-dreta aquí a l’Ajuntament de Barcelona. Que hi fóssim tots. Llavors tindríem l’oportunitat d’arribar a l’Alcaldia. Els últims 2 anys no he pogut avançar gaire, el que jo feia altres ho desfeien. No vull perdre ni un minut més en coses internes.
No em queda clar. Vostè exclou ser alcaldable per un altre partit el 2023, si el PP el descartés i una altra sigla li oferís?
Jo ho seria pel PP. I si som capaços de liderar el centre-dreta, doncs també. En aquest supòsit que dius haurien de passar moltes coses. Jo no he trencat mai la meva paraula i no ho faré ara. Però si se’m descartés, és cert que quedaria deslliurat del meu compromís amb el PP.
Aleshores podria fitxar per Vox, per exemple? I assumir-ne l’ideari?
Si m’ho oferissin els socialistes segur que no, crec massa en la llibertat! [Riu] I amb alguns altres ni parlar-ne, que sóc català però no catalanista. A Vox hi ha de tot i s’ha d’anar posant a lloc. Jo estic al PP, que té un sostre alt i pot arribar a la Moncloa. Vox no pot arribar a la Moncloa, té un sostre molt més baix. I no passarà d’aquí si no entén que a Espanya se la pot estimar de moltes maneres.
No només es tracta d’espanyolitat. La majoria dels partits propugnen fer-li cordó sanitari a Vox pels seus posicionaments ultra sobre immigració o homosexualitat, per exemple. O sobre el català! Poca campanya faria amb ells, en català.
Totalment en contra del cordó sanitari, perquè Vox és un partit constitucionalista. Acata la Constitució i si de cas vol reformar-la, com moltíssima altra gent. Jo no tocaria la Constitució perquè ara no és el moment de tocar res. I si no hi puc fer campanya en català, ja no m’hi acosto. Tinc el meu criteri i sé el que és Catalunya: he nascut a Vic i tota la meva família som d’allà. I al poble català se l’ha d’entendre i estimar, és un poble sentimental. Aquests qualificatius d’ultres, d’extremistes… Miri, l’important és que hem d’anar a per les bases i els votants, que eren nostres en gran part. Han anat a Vox perquè nosaltres no ho hem fet bé. El PP ha de tenir una estratègia diferent a Catalunya que a la resta d’Espanya.
Queden 2 anys de mandat encara. Per quins 2 o 3 temes de ciutat aposta per fer aquest salt d’escala que ambiciona?
Què volen els barcelonins? Es queixen d’una falta galopant de seguretat i demanen tenir casa i feina. Per a molta gent que no té feina és molt complicat tenir casa. Hem de fer habitatge social. L’Ajuntament diu que està fent 2.000 habitatges i en podria fer moltíssims, més en 4 anys! Jo no estic per descapitalitzar l’Ajuntament, sinó per fer lloguers que no arribin a 300 euros. Construir un pis costa uns 90.000 euros i de solars públics en tenim. Amb una hipoteca a 25 anys, ja surten els números. La gent pot pagar-nos un lloguer i nosaltres paguem la hipoteca. Sóc promotor i ho sé. Pel que fa a feina: a qualsevol sonat amb diners que vulgui muntar una empresa, que n’hi ha, se li ha de posar una catifa vermella, un puro a la boca i el que demani. Però no, aquí posem problemes per tot. Fins a 6 mesos d’espera per tenir llicència d’obres i mentrestant tot aturat! M’ha tocat patir-ho! Si algú vol invertir, se li fa un assabentat d’obra i que comenci ja. I si no compleix la normativa ja pagarà multa.
El centre-dreta ha fet alarmisme amb les ocupacions? O ha estat insensible? Com bé acaba de dir, per a qui no té feina és molt complicat tenir casa.
No s’ha fet alarmisme, no. Jo com a empresari he patit 11 ocupacions de pisos i locals. I els he hagut de treure, clar. Crea molta inseguretat jurídica i malestar en l’inversor. Miri, jo era promotor d’obres i ja no ho sóc!
Més malestar i inseguretat crea el desnonament a qui no té on anar!
Per què no té un altre lloc? Per què hem de desnonar gent amb canalla petita sense tenir on posar-los? Perquè aquests populistes no construeixen d’una vegada els pisos socials.
Avui per avui els pisos socials no hi són. I aquestes famílies no poden esperar-los al carrer.
Mentre no hi hagi els pisos, l’Ajuntament ha de posar els mitjans necessaris perquè ningú passi de la pobresa a la misèria. Pensions, hotels, albergs… ficar-los on calgui. Però l’ocupació no es pot permetre. Quan és una propietat particular s’ha de retornar l’immoble immediatament. Si no hi ha propietat privada, no hi ha llibertat. I en els casos de pisos d’entitats bancàries, no es pot permetre que no denunciïn i alhora s’hi ha de pactar un lloguer social.
Al ple hi ha molta bel·ligerància entre el govern i l’oposició de dretes. Però en privat, quina relació ha bastit en dos anys amb Colau i amb Collboni?
Excel·lent. Amb Collboni és molt més fàcil, perquè parlem un llenguatge molt semblant quan es tracta de defensar i motivar l’inversor, de provocar que el treballador es faci autònom i l’autònom, empresari. Ell ho té clar. Es fan dir socialistes però són socialdemòcrates i poquet, eh? Amb l’alcaldessa… faig tot el possible per entendre’ns. En la distància curta és molt persona i té uns sentiments humans grans. Si fos catòlica podria ser bona monja! Però després li escoltes coses que dius… No, per aquí no podem anar! Deixi’s d’ideologies amb l’Hermitage! Digui que sí als creuers! Ha anat modulant-se, però encara s’aixeca un dia i li treu un carrer a un militar. No puc impedir que faci el que vol.
180 