Bou s’imposa al PP barceloní i acomiada personal crític

El pols entre el regidor i sectors del partit espera un posicionament clar de Pablo Casado

Canvis al grup municipal del PP, després de mesos de molta mala maror. Tres acomiadaments aquest dimarts consumen el creixent distanciament entre el candidat popular a les eleccions municipals, Josep Bou, i sectors històrics del partit a Barcelona. Els consellers de districte Xavi Cañigueral (Les Corts) i Isaac Martín (Sarrià-Sant Gervasi) i l’assessor d’urbanisme Eduardo Bolaños –que és també cap de gabinet del president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández– han estat cessats aquest matí, segons ha pogut confirmar el TOT Barcelona.

Cañigueral ha volgut fer-ho públic personalment en una piulada, en la que remarca la seva vinculació orgànica amb el partit. “Han estat uns anys apassionants en els que m’he deixat la pell pels veïns i pel projecte liberal-conservador i constitucionalista del PP”, ha dit el popular, que de pas insinua que seguirà al peu del canó com a president de la secció popular a Les Corts. 

El PP té només dos regidors al consistori i no gaire ben avinguts. Per una banda, l’empresari Josep Bou va ser escollit directament per la direcció estatal del partit per encapçalar la candidatura electoral de 2019. Hi va concórrer com a independent, quan perillava la representació municipal del PP després de la retirada del veterà Alberto Fernández Díaz. Avui és president del grup municipal i la seva lleialtat primordial és envers Pablo Casado, no amb l’aparell del partit a la capital.

Óscar Ramírez (dreta) al costat de Josep Bou durant la presentació
Óscar Ramírez i Josep Bou durant la presentació de la llista l’abril de 2019 / PP

El número 2 i portaveu del grup és el regidor Òscar Ramírez, un històric dels populars barcelonins. En configurar l’equip d’assessors i consellers, la majoria del personal era continuista i molt més proper a Ramírez que a Bou. És més, va arribar a sonar Ramírez com a relleu de Bou un cop aconseguida l’entrada al consistori.

Bou, però, no ha resultat un regidor instrumental. Dos anys després de ser designat per Casado, ha ofert una forta resistència als sectors que li eren –i li són– més crítics. S’ha fet fort amb un petit equip de dos assessors de la seva confiança directa. Segons ha pogut saber aquest diari, Bou havia ofert diversos cops la seva dimissió a Génova, però de moment la direcció madrilenya no li ha acceptat. És més, els cessaments d’aquest dimarts serien el preludi d’una ratificació pública. 

Imprevisible i inclassificable, Bou ha deixat molt clar en públic i en privat que va per lliure. Fins i tot ha deixat caure que no seria impossible que encapçalés una altra llista constitucionalista, inclosa la de VOX. És més, a principis de mes –després dels mals resultats del PP el 14F– va llançar un ultimàtum en una entrevista a Ràdio 4 i La 2: “Hi ha persones amb noms i cognoms que haurien de sortir del partit. O surten ells o surto jo”. Així, amenaçava de plegar si no hi havia “canvis immediats” en l’organigrama. Tampoc li va agradar gens que el PP català prescindís d’ell a la llista pels comicis catalans i posés de número 3 sense consultar-li una regidora adversària, Eva Parera, la mà dreta de Manuel Valls.

La manca de disciplina de partit de l’empresari aixequen ampolles al PP català, acostumat a rentar els draps bruts a casa i no a la televisió. Alhora, la forta oposició a Bou de sectors del partit i desaires manifestos del personal menys afí li han complicat molt la vida al líder popular a l’Ajuntament. Un trencament dur suposa un seriós risc per al PP, que si es quedés amb dos regidors no adscrits perdria el rang de grup municipal i per tant molts assessors i recursos. El matrimoni de conveniència Bou-PP, doncs, s’aboca a un divorci ordenat si vol salvar la segona meitat del mandat i les municipals de 2023.

Nou comentari