Les ocupacions d’immobles han baixat a Barcelona respecte a l’any passat, almenys fins a finals de juny. Noves dades oficials dels Mossos d’Esquadra revelen que el primer semestre de l’any s’han registrat 782 denúncies d’aquesta mena a la capital catalana, mentre que l’any anterior se’n van comptabilitzar 812 en el mateix període. La lleugera baixada de les ocupacions voreja el 4% respecte als casos registrats l’any 2019. En canvi, al conjunt del territori català es confirma la tendència anunciada pel ministeri de l’Interior i es detecta un increment del 9,6% de les ocupacions –passant de les 4.009 denúncies del 2019 a les 4.395 d’aquest any.
Així mateix, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, va apuntar la setmana passada que s’havien detectat 356 denúncies per ocupació els mesos de juliol i agost a Barcelona. El recompte oficial dels Mossos, però, encara no aplega informació sobre aquests mesos i, per tant, la comparació amb l’any passat podria donar peu a confusions, ja que les xifres entre administracions poden ballar.
Les dades per districtes
Les dades de la policia catalana tenen un punt afegit, però, i és que es poden analitzar territorialment. Així, es veu com les noves xifres detallen que els districtes que més denúncies rebien, Ciutat Vella i Nou Barris, són les zones on més baixen les ocupacions totals. En canvi, pugen a lleugerament a Gràcia, Les Corts, l’Eixample i de manera més notable a Sants-Montjuïc.
Tot i que aquestes dades no permeten diferenciar la tipologia de l’ocupació –si és habitatge o local comercial, o si la protagonitza una família vulnerable o un perfil delinqüencial–, es pot apreciar una tendència a l’estabilització en les xifres generals. De fet, és la primera vegada des del 2016 que baixen les ocupacions a la ciutat durant la primera meitat de l’any –en comparació amb l’any anterior, sempre.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la mateixa regidora d’Habitatge, Lucía Martín, apuntava fa dues setmanes que semblava que hi havia “una campanya mediàtica, que no està suportada amb dades reals i que busca generar pànic i no trobar solucions”. Ara, la representant de Barcelona en Comú recorda que les xifres cal estudiar-les amb “més detalls” per poder-ne estudiar bé el rerefons. A més, reforça la necessitat de “no barrejar mai” els casos de famílies vulnerables i les ocupacions delinqüencials amb una mena de totum revolutum que criminalitza qualsevol ocupació.
De fet, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van informar al juliol que tenien una cinquantena d’immobles controlats on s’havien establert de manera il·legal perfils problemàtics. Reconeixien que podia haver-n’hi més casos, perquè la situació fluctua, però de tota manera la xifra queda molt allunyada de les 782 ocupacions que s’han produït aquesta primera meitat de l’any. Entitats veïnals i plataformes pel dret a l’habitatge insistien en un reportatge d’aquest mateix diari a desmentir l’alarmisme que haurien alimentat alguns mitjans i a defensar que el principal motiu de l’ocupació és la necessitat. Especialment després que el preu de l’habitatge s’hagi disparat l’última dècada a la capital catalana.
Per aquest motiu, i en línia amb el que anunciava Batlle fa pocs dies, és molt possible que les ocupacions acabin creixent a Barcelona els pròxims mesos a conseqüència de l’esclat d’una nova crisi. En primer lloc, per la pèrdua de l’habitatge en els casos de famílies en situació irregular que s’han quedat sense feina informal. I en segona instància, perquè també hi ha persones que tot i tenir contracte no han cobrat a temps les prestacions pertinents de l’Estat o, directament, han estat acomiadades i s’han quedat sense ingressos. A més, tant els representants dels propietaris com els sindicats d’habitatge lamenten que encara no s’han destinat recursos a lluitar contra les màfies que s’aprofiten de col·lectius vulnerables i fan negoci amb l’ocupació.
