Els problemes de seguretat a Barcelona i la incidència del Procés en la política i les eleccions municipals han sigut els dos punts que han provocat més friccions en el debat d’aquest dimarts a la nit a TV3. Els 7 candidats de les formacions que tenen representació a l’Ajuntament han abordat els grans temes habituals d’aquesta campanya, entre els quals no ha faltat l’habitatge i la contaminació lligada a la mobilitat.
Però els dos blocs en què s’ha entrat més en el cos a cos han sigut l’increment dels delictes i la qüestió nacional, indefugible tenint en compte que un dels caps de llista, Joaquim Forn, és a la presó per l’1-O i ha hagut de ser representat per la seva número 2, Elsa Artadi, com en tots els actes electorals en els quals no ha pogut participar telemàticament, que han sigut la immensa majoria.
[r:1]
De fet, el debat moderat per Ariadna Oltra ha començat precisament amb la pregunta sobre si aquestes eleccions municipals són alguna cosa més que un procés electoral per escollir alcalde. Cosa a la qual tots els candidats han respost que sí, encara que cadascú ho hagi volgut matisar a la seva manera.
En aquest punt ha estat especialment hàbil la candidata de la CUP, Anna Saliente, que ha reivindicat “l’esperit de l’1-O” i ha recordat que ells van llançar una proposta per lligar-hi l’acció municipal, que van adreçar a tots els sobiranistes –inclosa la llista de Jordi Graupera, que no és convidada als debats dels mitjans públics– i els comuns. Quan ha preguntat a ERC, JxCat i comuns si estan disposats a seure en una taula per abordar la qüestió, Oltra ho ha aprofitat per obrir el debat i les formacions interpel·lades s’han trobat responent a Saliente.
Tot i així, no hi ha hagut res més que una ratificació de les seves posicions habituals. Colau ha repost amb equidistància, dient que és un “error” discutir “si Barcelona és sobiranista o no”. “Cap partit pot patrimonialitzar aquesta ciutat, que és profundament republicana i democràtica i, senyor Collboni, això vol dir que no suporta la repressió policials que hi va haver l’1-O i que tant de bo s’animessin a denunciar”.
Artadi s’ha mostrat disposada a seure a la taula que invocava Saliente. “Sempre estem disposats al diàleg amb les forces sobiranisles i que representen les llibertats, tot i que els comuns no els identifico amb l’esperit de l’1-O perquè no van fer res perquè es pogués fer”, ha puntualitzat.
I Ernest Maragall ha introduït el seu matís habitual: “Nosaltres vam adreçar també una proposata d’unitat d’acció a les forces sobiranistes, però més enllà d’això, aquesta ciutat necessita ser governada i de manera progressista, hem de recuperar el rumb”. El candidat republicà, però, no ha defugit el seu compromís “amb les llibertats” i fins i tot ha demanat als espectadors que facin aportacions a la caixa de resistència dels “servidors públics” encausats per 1-O.
Ha sigut l’unionisme el que més energia ha dedicat a aquest tema, per criticar la implicació de la resta –fins i tot de Colau– en el Procés. “Colau és sobiranista, ha sortit de l’ambigüitat”, li ha retret Manuel Valls, que també ha subratllat que aquestes eleccions han de determinar “si Barcelona cau en mans del separatisme o no”.
“Jo tinc un amic que és president del govern espanyol”
Tanmateix, aviat Vallsl i el socialista Jaume Collboni han acabat enfrontant-se en la seva cursa particular pels vots unionistes. “Senyor Valls, sap quina diferència hi ha entre vostè i jo? Que jo guanyaré les eleccions i vostè no, jo puc fer-ho i vostè no. I seré un alcalde de progrés però no estaré subordinat al Procés”, ha etzibat.
L’exprimer ministre francès li ha replicat que “les enquestes s’equivoquen sempre”, que ha de ser “més humil” i que ell sí que pot guanyar. L’espiral ha acabat amb Collboni dient: “Vostè té un amic que és el senyor Rivera i jo tinc un amic que es diu Pedro Sánchez i que és president del govern espanyol”. Artadi els ha fet notar que allò havia sigut una “batalla de mascles”. I li ha reclamat a Collboni que ja que “sembla el delegat de Pedro Sánchez” aclareixi si el líder del PSOE “pensa continuar amb la repressió o començarà a fer política”.
La candidata de Junts per Catalunya també s’ha enganxat amb Josep Bou perquè l’ha acusat de colpisme. “Vostès van provocar un cop d’estat i l’Estat s’ha de defensar. Els que estan a la presó s’ho han buscat, no per les idees sinó pels fets. I vostès [a Maragall] són responsables d’haver tret el poble al carrer, que no va passar res però podia haver passat molt”, ha dit. Aleshores ha sigut quan Artadi ha saltat com una molla: “Que no va passar res? Li sembla poc que un noi perdés un ull i que un home a punt de morir?” Cosa a la qual Bou ha respost que “això és demagògia” i ha qualificat de “bogeria” el projecte independentista.
“El conseller Buch diu en privat que Barcelona és problema de Colau”
En l’apartat de seguretat, el cos a cos ha aparegut d’una banda entre Colau i Artadi i, de l’altra, entre Artadi i Collboni, i en tots dos casos ha sigut per la implicació d’altres institucions: la Generalitat i el govern espanyol.
Com està fent cada vegada que surt el tema des del mes de gener, l’alcaldessa respon a aquest debat amb una reducció: els seus ja famosos “dos problemes específics de seguretat”, els narcopisos i els furts. I, com ha fet en les últimes setmanes, ha acabat portant aquest relat cap a la suposada inhibició del departament d’Interior.
“Hem tancat més de 170 narcopisos”, ha dit. I ha afegit que aquesta funció depassa l’àmbit municipal però que els Mossos i la Guàrdia Urbana es coordinen molt bé. Aleshores ha arribat el moment. “Hem creat 600 places noves de Guàrdia Urbana, hem dedicat milions d’euros a hores extres i li vaig dir al conseller Miquel Buch que calien més mossos. Però jo sé que el conseller diu en privat que això és cosa de Colau i no penso ajudar-hi”, ha assegurat mentre s’anaven sentint les protestes d’Artadi: “Això no és veritat!”.
Segons la número dos de Junts per Catalunya, “des de la Generalitat es reclamen més mossos des del 2011”. És a dir, es demanava que el govern espanyol autoritzés la despesa per tornar a fer promocions de nous agents. “Quim forn ho reclamava i vostè no se n’ha preocupat fins a la campanya. Aprofiti ara que negociarà amb Pedro Sánchez el govern espanyol per reclamar-ne més”, l’ha desafiat. I li ha replicat que les 600 places de Guàrdia Urbana creades no són reals: “La UGT l’ha desmentit, no cobreixen ni les jubilacions”.
De l’expulsió de gitanos de França a l'”expulsió” d’empreses pel Procés
A Collboni li ha dedicat el mateix retret sobre la falta de promocions noves de mossos que requereixen el permís de Madrid i a Valls li ha criticat que la seva actuació més cèlebre com a ministre de l’Interior francès va ser ordenar l’expulsió de gitanos romanesos. Aquesta observació ha provocat, segurament, la rèplica més surrealista del debat: “Vostè, senyora Artadi, ha expulsat 4.000 empreses [les que van traslladar la seu social fora de Catalunya pel Procés] i senyor Maragall ha d’entendre que el problema és la xenofòbia i supremacisme del senyor Torra”.
El candidat d’ERC ha respost que Valls sempre “barreja manters, màfies i criminalitat organitzada” i que això és “el discurs més demagògic que s’h sentit mai”. El candidat que té el suport de Cs ha tornat a dir, com ja ha fet altres vegades duranyt la campanya i la precampanya, que ell acabaria amb el top manta en 90 dies.
“L’exmilitant de Fuerza Nueva Bou”
Bou ha decidit parlar en castellà quan s’ha abordat el tema de la seguretat i ha remarcat que la Guàrdia Urbana està “desmotivada” per culpa de Colau. Però s’ha trobat amb una clatellada d’Anna Saliente quan la candidata de la CUP s’ha queixat que els partits d’esquerres s’estan deixant arrosssegar en aquest terreny pels de la dreta, que fan propostes com les de Valls i de “l’exmilitant de Fuerza Nueva” Bou, en referència al passat del candidat del PP destapat pel TOT Barcelona. El cap de llista dels populars ha emès un so de protesta mentre Saliente li retreia aquesta vella militància però després ja no n’ha dit res més quan ha tingut el torn de paraula.
