L’habitatge ha estat un dels camps de batalla més hostils del mandat i tot fa pensar que el nou alcalde tampoc tindrà treva. Amb els preus de lloguer en màxims històrics, els desnonaments a l’ordre del dia i un parc d’habitatge públic insuficient, les entitats defensores del dret a l’habitatge –la FAVB, el Sindicats de Llogaters i la PAH, entre d’altres– han organitzat un debat amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona per conèixer de primera mà quines són les seves propostes pel nou mandat.
Més enllà de les clàssiques promeses de construir pisos de protecció oficial –un clàssic de les campanyes electorals–, el debat ha servit per concentrar en poques frases la posició de cada partit respecte a una qüestió candent i que de ben segur tindrà una gran influència a l’hora de decidir el vot. Els candidats del PP i BpC-Cs, Josep Bou i Manuel Valls, no han assistit al debat perquè la seva agenda de campanya no els ho ha permès.
[r:3]
El debat també ha estat marcat per un foc creuat entre els candidats, que no s’han estalviat retrets per les polítiques dels partits en els últims anys –i fins i tot dècades–. L’alcaldessa ha carregat contra Ernest Maragall i Jaume Collboni pel paper del PSC durant els 20 anys que va governar Barcelona; el líder dels socialistes ha recordat el passat d’ICV de bona part del govern municipal; i Anna Saliente ha retret a ERC que vulgui aprovar un decret per regular preus sense parlar amb la resta de formacions ni amb les entitats.
Ada Colau (BComú)
“Els fons voltors tenen catifes vermelles a l’Estat espanyol i poden fer el que els dona la gana. Són enemics de Barcelona i saben que no serem còmplices”.
“Ens vam trobar una situació desastrosa després de 20 anys sense fer habitatge públic de lloguer i ara tenim 72 promocions en marxa que s’acabaran al pròxim mandat”.
Barcelona és la primera ciutat de l’Estat on es corresponsabilitza el sector privat per fer un 30% d’habitatge protegit i volem que sigui un 50% en els barris més tensionats”.
“La primera condició per qualsevol pacte serà regular d’una punyetera vegada dels preus del lloguer. Perquè no s’ha fet abans? Perquè s’han permès milers de pujades abusives?”
Albert Civit (JxCat)
“Dels 880.000 habitatges que hi ha Barcelona, 204.000 són de lloguer i només el 25% està en mans d’empreses. Tenim un problema amb els grans tenidors però està focalitzat en quatre o cinc fons”.
“Necessitem un pla de xoc per aconseguir comprar habitatges de segona mà, que és la manera més efectiva de reallotjar totes les famílies en situació d’emergència”
“La Generalitat no pot anar amb la cara ben alta amb el tema de l’habitatge, però l’Ajuntament tampoc ha complert el que va prometre fa 4 anys”.
“Les ocupacions –amb C– no poden quedar desateses. Necessitem mecanismes per poder regularitzar la seva situació”.
Ernest Maragall (ERC)
“Sí, sí i sí. S’ha de regular el lloguer i a més de manera immediata perquè s’habiliti a l’Ajuntament de Barcelona per poder posar topalls. S’haurà de definir i detallar bé què vol dir regular els preus de lloguer i en funció de quin índex de preus”.
“Si no fem que polítiques que equilibrin per baix, que millorin els salaris i redueixin la precarietat, no farem res per garantir l’accés a l’habitatge”.
“Per arribar a l’objectiu d’un 15% d’habitatge públic el 2030, necessitem 90.000 pisos. Tenim sòl per fer-ne 20.000, la resta ha de sortir de mobilitzar els pisos de segona mà”.
“La reserva del 30% és una mesura positiva que cal mantenir, però és una escala de canvi petita i insuficient”
Jaume Collboni (PSC)
“Hem de recuperar el consens en el problema número u de la ciutat, com ja va passar al començament del mandat anterior amb el Pla pel Dret a l’Habitatge”.
“Cal una política molt més agressiva de producció d’habitatge públic”
“Per augmentar el parc públic s’ha de tornar a construir els 1.000 habitatges anuals que es feien durant l’etapa socialista”.
“L’aportació del sector privat s’aconsegueix reservant una part del planejament urbanístic per fer habitatge protegit, on en casos com a la Marina arriba al 50%”.
Anna Saliente (CUP)
“L’habitatge no és una mercaderia. S’han d’exhaurir totes les possibilitats per limitar el poder que tenen els fons voltor i la mesura més efectiva és l’expropiació sense indemnització de tots els pisos que tenen”.
“Estem vivint un desnonament silenciós de veïns que han de marxar de casa seva per culpa de l’alça dels preus del lloguer”.
“La regulació dels lloguers arriba molt tard i ens sembla poca garantia que es presenti en campanya electoral i sense consens amb els partits i les entitats que defensen el dret de l’habitatge”.
“Defensem l’okupació i l’alliberament d’espais com a via de negociació amb els grans tenidors”.
