La crisi de l’habitatge que viu Barcelona no només ha servit per inflar els preus i expulsar veïns dels seus barris. També ha canviat el xip d’una bona part de la societat civil, que arran de l’esclat de la bombolla immobiliària va començar a desenvolupar noves maneres d’accedir a l’habitatge al marge del mercat immobiliari. Una de les alternatives que més força ha agafat en els últims anys és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, “un model a mig camí de la compra i el lloguer que fomenta la propietat col·lectiva com a millor manera d’allunyar-se de l’especulació”, explica Ferran Aguiló, de la Fundació La Dinamo.
La fundació, que va néixer fa un parell d’anys per ajudar a consolidar i replicar l’habitatge cooperatiu en règim d’ús, acaba d’obrir una convocatòria pel seu segon projecte a Barcelona, que en aquest cas estarà ubicat al carrer Pla dels Cirerers, al barri de Roquetes de Nou Barris. Es tracta d’un solar que van comprar al febrer a un promotor privat. Ara busquen una cooperativa que construeixi l’edifici, que tindrà entre 10 i 12 pisos de 60 o 70 metres quadrats, i després en cedeixi l’ús als socis, que seran els qui hi aniran a viure. El termini de presentació de projectes acaba el 21 d’abril.
Un projecte arrelat al barri
La idea és que l’entitat guanyadora “tingui un fort arrelament al barri” perquè no es busca “gentrificar més” un districte que ha vist com els preus de l’habitatge s’han disparat en els últims anys, però tampoc es vol deixar fora ningú per no ser de la zona. Per això les entitats que es vulguin presentar a la convocatòria hauran de complir els mateixos requisits que els sol·licitants d’habitatge protegit en règim general. És a dir, els socis de la cooperativa no podran tenir habitatges en propietat ni superar uns ingressos anuals d’entre els 37.000 i els 41.000 euros anuals, segons el nombre de persones que visqui a cada pis. L’únic requisit és que la renda mitjana de la cooperativa o associació sigui com a mínim de 12.400 euros anuals per garantir la viabilitat.
Tot i que la definició de la cessió d’ús pot semblar una mica enrevessada, és més senzilla del que sembla. “És un concepte tan flexible que cada projecte té característiques que el fan únic”, afegeix Ferran Aguiló. En el model de cessió d’ús, l’habitatge es concep com un “bé de consum” en el sentit que no és un objecte de compravenda, sinó que simplement es fa servir durant un determinat període de temps sense ser-ne el propietari, però en condicions més favorables que les del lloguer tradicional perquè els terminis són més llargs (normalment de 30 anys en amunt) i tot es fa en el marc d’una cooperativa, que és la que s’encarregarà de gestionar l’edifici.
Cada projecte, un món
En el cas del projecte de Roquetes, el solar, de 250 metres quadrats i amb una edificabilitat de cinc plantes, és propietat de La Dinamo, que el cedirà a una cooperativa durant 50 anys –prorrogables per tres períodes més de 10, 10 i 5 anys per fer un total de 75 anys–. La cooperativa, que comptarà amb una aportació inicial dels seus socis, serà la que buscarà el finançament per construir l’edifici. “Les aportacions són obligatòries, com a qualsevol altra cooperativa, i van directes al capital social”, explica Yeda Lorenzo, que coordina el projecte. “Si una unitat familiar marxés del projecte, se li retornaria aquesta aportació i la nova unitat hauria de fer-ne una d’igual per entrar”.
L’avantatge és que aquesta quantitat no varia perquè no és un model especulatiu i així “es torna més accessible a mesura que passa el temps”. El que sí pot variar són les quotes mensuals, que tenen diferents partides. “La quota mensual es divideix en tres parts: una quota d’ús per pagar el cànon anual a La Dinamo com a compensació per l’ús del sòl i fer front a l’IBI i a les assegurances; una de manteniment per la gestió de l’edifici; i, a Roquetes, també n’hi haurà una de financera per tornar els crèdits de la promoció”, matisa Lorenzo. Un cop es retornen els crèdits, que podria sol ser entre 20 i 30 anys, la quota financera es pot eliminar o destinar-la a “acumular capital perquè quan acabi la cessió d’ús es pugui replicar el model a un altre solar o edifici”.
El precedent de La Bordeta
La Dinamo ja té l’experiència d’un altre projecte a la carretera de La Bordeta, a Sants-Montjuïc. Però l’únic que tenen en comú els dos projectes és la cessió d’ús, ja que en aquest cas es tracta d’un edifici ja construït i rehabilitat que té 10 habitatges i tres locals. La propietària de l’edifici va cedir-ne la meitat i la fundació va comprar l’altra meitat. La cooperativa La Diversa podrà disposar de l’usdefruit durant 28 anys més 2 prorrogables a canvi d’un cànon mensual, que serà molt més baix que en el cas de Roquetes perquè s’estalvia la promoció de l’edifici.
L’aportació inicial ha estat de 4.500 euros per unitat familiar, als quals s’ha de sumar una quota mensual d’uns 580 euros. “Com que són projectes autogestionats, les quotes depenen de les necessitats de la cooperativa“, explica Yeda Lorenzo. “El gran repte és la convivència”, matisa Ferran Aguiló, que és membre de la cooperativa que gestiona La Borda, la cooperativa que ha aixecat un edifici de fusta al recinte de Can Batlló i que durant els més de quatre anys que ha durat el projecte ha aconseguit mantenir el 80% dels socis que van engegar el projecte.
Però aquests no són les úniques iniciatives que hi ha a Barcelona. El 2017 l’Ajuntament va treure a concurs set solars municipals per fer habitatge cooperatiu, però només quatre van rebre propostes viables. Els quatre projectes estan a punt de començar les obres, però el que està més avançat és el de la cooperativa La Xarxaire, a la Barceloneta, on construiran un edifici per a vuit famílies del barri. “Tots aquests projectes són proves pilot per demostrar que un altre model d’habitatge és possible”, conclou Aguiló.
