Les eleccions a les Corts espanyoles d’aquest diumenge tenen molta incidència en els reptes immediats de Barcelona. La campanya s’ha centrat més en el pols a l’independentisme, però sobre la taula hi ha també una llarga llista de promeses pendents amb la capital catalana. Les infraestructures acaparen la major part d’incompliments, amb inversions minvants als pressupostos generals que a més no sempre s’arriben a executar del tot. Però no són l’únic cavall de batalla: equipaments culturals i sindicals, llei d’estrangeria o regulació dels lloguers també estan en joc als comicis d’aquest diumenge. Aquests són 10 dels temes més candents per la propera legislatura.
1) L’estació de la Sagrera, una icona sense data d’estrena
El gran greuge barceloní és la Sagrera. Paradigma d’obra pública descarrilada amb la crisi i la corrupció, ha reprès les obres aquesta legislatura sense data oficial de finalització. Van estar més de 3 anys aturades del tot. La previsió inicial era acabar-les a finals de 2012. El Tribunal de Comptes ha destapat un sobrecost acumulat del 546%, que podria augmentar els propers anys. Els treballs inclouen el col·lector de Rambla Prim, els accessos a l’estació, l’edifici pròpiament dit i la veïna estació de Sant Andreu Comtal de Rodalies, que malda per sortir de la peça judicial que la paralitza.
Segons van explicar al desembre el Consorci Sagrera Alta Velocitat (BSAV) i l’Ajuntament de Barcelona, la llosa inferior està a punt d’acabar-se i l’estructura i accessos de l’estació han executat un terç del pressupost. La cobertura de les vies trigarà encara 4 anys, segons el consistori. El govern de Pedro Sánchez ja ha reconegut que l’última data no es complirà: “El 2020 no estarà acabada”. Quan ho estigui, disposarà de metro (L4, L9 i L10), Rodalies (R1 i R2), mitjana distància (R11) i alta velocitat. A remolc hi ha també el desenvolupament de nous barris, plasmats al Pla Sant Andreu – Sagrera: el més gran és el Sector Prim, que s’edificarà abans que l’estació.
2) Sants Estació, atrapada en un calaix
Eclipsada per la Sagrera, l’estació de Sants té en un calaix una ambiciosa remodelació aprovada el 2005 amb l’eufòria dels anys de bombolla. Adif comptava incrementar l’edificabilitat uns 90.000 m2 –per a oficines, hotels, botigues…– i amb les plusvàlues doblar l’espai que ocupa el recinte ferroviari. També contemplava una estació d’autobusos soterrada i, per fi, digna. Per més que la Sagrera sigui la gran esperança de Barcelona, avui per avui Sants és encara la major estació de trens de Catalunya amb 130.000 viatgers i instal·lacions que justegen. Les places dures Joan Peiró i Països Catalans, que són de fet lloses sobre la platja de vies, esperen una modernització cada cop més urgent i malauradament supeditada al pla faraònic de 2005.
3) Estrangeria i duana per frenar el top manta
Resoldre la controvèrsia barcelonina per l’increment de manters els darrers anys requereix la col·laboració de l’Estat, fins ara molt inconcreta. Per un costat, els programes d’inserció laboral d’Ajuntament i Generalitat topen amb una Llei d’Estrangeria rígida que dificulta regularitzar als venedors ambulants –ni tan sols amb permisos temporals– perquè puguin optar a feines legals. Per altra banda, s’estima que el 85% de les mercaderies falsificades entren a Espanya per via marítima. La duana del port barceloní, de titularitat estatal, és clau per obstaculitzar el negoci.
4) Regular els lloguers al Congrés i a Catalunya
Serà un dels grans debats de la propera legislatura. Limitar l’encariment dels lloguers a Barcelona requereix legislar per partida doble, al Congrés i a Catalunya. El govern Sánchez va modificar via decret la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per allargar els contractes i ancorar l’actualització anual de rendes a l’IPC, després de l’escurçament impulsat el 2013 pel PP. En canvi, impedir els augments abusius quan es renova el contracte o premiar a qui mantingui el preu quedaria delegat en les comunitats autònomes i els ajuntaments, un cop s’hagi elaborat —a finals d’any— un índex de referència estatal de preus per barri i municipi. La Generalitat prepara una llei catalana, però el consens sobre com limitar preus no és pas total, pel temor a que freni l’oferta i la inversió privades.
5) Rodalies espera un nou pla (i les inversions que inclogui)
La lluita contra la contaminació a Barcelona passa per millorar la mobilitat interurbana a l’àrea metropolitana. I el servei de Rodalies, pendent d’inversions milionàries, és determinant. L’Estat va encarregat a l’exconseller Pere Macias la redacció d’un nou Pla de Rodalies de Barcelona. L’actual està caducat des de 2015 i el nou té previst iniciar la seva vigència aquest 2019. La seva execució, però, depèn de què els pressupostos de l’Estat incloguin cada any la inversió prevista pel pla i que a més es gastin la totalitat de les partides assignades.
6) Quarta pista d’El Prat a Girona i un tren llançadora a Barcelona
Amb més 50 milions de viatgers anuals, és la major porta d’entrada i sortida de Barcelona. L’empresa AENA –49% privatitzada, 51% estatal– té el monopoli sobre els ingressos de les instal·lacions barcelonines i les decisions de futur. Al ritme de creixement actual, les tres pistes actuals quedaran obsoletes en pocs anys –la capacitat màxima s’estima en 55 milions de passatgers– i la solució de l’Estat és una cara línia d’AVE fins l’aeroport de Girona per convertir-lo en quarta pista cap al 2026. Aquest març Adif i AENA –ambdues depenen de Foment– han firmat un protocol per construir la terminal satèl·lit que enllaçaria amb El Prat en 40 minuts i costaria fins a 464 milions d’euros. Les obres, han promès, començarien entre 2021 i 2022.
El calendari desperta escepticisme a les dues ciutats, pels 10 anys de retard que acumula l’obra. El tren llançadora que ha d’unir la capital i l’aeroport en 19 minuts no s’acabarà de construir fins a finals de 2021, tres anys més tard del que es preveia en iniciar-se el 2015. La Generalitat vol que FGC operi la línia, mentre que l’Estat prefereix que ho faci Renfe. De moment l’única promesa consumada ha estat un canvi de nom unilateral: en només nou setmanes l’aeroport s’ha rebatejat com a ‘Josep Tarradellas Barcelona-El Prat’.
7) Dos segles esperant una biblioteca, ara a l’Estació de França
L’Estat deu a la província de Barcelona una biblioteca central des de les Corts de Cadis de 1812. El primer projecte real va arribar el 1997 per reemplaçar el mercat majorista del Born, però en trobar-s’hi les restes de 1714 se li va assignar un terreny annexe a l’Estació de França (2006). Ministeri de Cultura, Generalitat i Consorci de Biblioteques coincideixen que cal rebaixar els 40 milions del pressupost inicial, però no n’han pactat cap de nou. Enguany podria arribar una petita inversió per netejar el descampat i enderrocar l’edifici buit que hi ha. Per bé i per mal, la gran biblioteca –inspirada en la d’Amsterdam– té el seu destí unit al de l’estació: l’ajuntament ha estudiat suprimir-la per conquerir la platja de vies i expandir el parc de la Ciutadella, mentre que Renfe i Adif prefereixen conservar-la per amorosir la densa xarxa ferroviària.
8) L’edifici fantasmagòric dels sindicats
L’edifici de sindicats de Via Laietana, al costat del metro Jaume I, fa 13 anys que està embolcallat en lones i en un estat de conservació deplorable. És propietat del Ministeri de Treball, que al 2009 va intentar vendre’l a través d’una fallida permuta amb un solar del 22@. Havia acollit tres sindicats i ja només hi queda CC.OO., que espera nova ubicació des de 2007. El pla de rehabilitació està en stand-by des de 2013 i no hi ha data per a les obres, que podrien coincidir amb la reforma de l’avinguda que vol fer l’ajuntament el proper mandat. A més l’ajuntament ha firmat –i aprovat al darrer ple– un conveni amb el ministeri per fer constar que li deu encara la construcció i el manteniment de la nova seu d’UGT, que es va traslladar de l’immoble de Via Laietana a la Rambla del Raval el 2010.
9) Revertir la retallada estatal per congelar tarifes al transport públic
El bitllet que cada usuari valida al metro o al bus amb prou feines paga la meitat del cost real del trajecte. La resta es finança amb aportacions catalanes, metropolitanes i municipals a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que també rep una subvenció estatal que s’ha retallat fins un 36,9% en 10 anys (2007-2017) i un 45,8% en els darrers 7 (2010-2017). El 2018 l’Ajuntament va demanat sense èxit que l’Estat igualés almenys el que aportava el municipi (148 milions) per poder mantenir la congelació de tarifes, però la injecció es van quedar novament en 109 milions, quasi a la meitat dels 200 euros de 2010. A desgrat de la Generalitat, els preus s’han mantingut aquest 2019 a compte de les administracions catalanes. Els de 2020 podrien encarir-se si no es reverteix la retallada.
10) El Port ‘compra’ celeritat per fer els accessos viaris i ferroviaris
La gran assignatura pendent del Port de Barcelona és millorar la sortida i arribada de mercaderies per via terrestre. Fa una dècada que el projecte està encallat. L’Autoritat Portuària, la Generalitat i Foment han anunciat un protocol d’intencions per 2019 per calendaritzar l’obra. En teoria la sufragarà i gestionarà parcialment el mateix port, a petició de l’ens barceloní per evitar nous retards. Accepta que el ministeri designi un responsable polític, sempre i quan treballi des d’una oficina tècnica ubicada al World Trade Center.
