El rol ascendent d’Artadi aboca JxCat a replantejar el lideratge a Barcelona

Es perfila com a vicepresidenta d’un eventual govern bipartit, el que l’obligaria a deixar l’Ajuntament

La investidura del proper Govern a Catalunya ressona a l’Ajuntament de Barcelona. Les negociacions entre ERC i JxCat després que el 14-F l’independentisme aconseguís una victòria històrica a les urnes, amb el 52% dels vots i 74 escons, tenen derivades que afecten al plenari de la capital. La més clara és el futur de la líder barcelonina de JxCat, Elsa Artadi, ara a l’equip negociador i diputada al Parlament. Es perfila com a vicepresidenta i consellera d’Economia de l’executiu que lideraria Pere Aragonès si els dos partits arriben a un acord. 

Entrar a Govern és incompatible amb el càrrec de regidora i els junters haurien de fer una important remodelació del grup municipal. Les negociacions avancen molt lentes i encara no han entrat en la fase de posar noms sobre la taula, coincideixen totes les fonts consultades per El Món i el TOT Barcelona. No obstant, l’ascens d’Artadi no passa desapercebut i també hi ha consens entre les fonts sobre la “sotragada” que suposaria la seva sortida municipal. 

Des de la designació de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, Artadi és clarament la nova fitxa forta del JxCat. Juga al seu favor tenir un doble perfil: polític com a vicepresidenta de Junts i tècnic i acadèmic per ocupar la conselleria decisiva d’Economia en una legislatura marcada per la crisi post-pandèmia. A més, és persona de confiança de Carles Puigdemont i té experiència de Govern, com a exconsellera de la Presidència i portaveu del Govern (2018-19) i exsecretària d’Hisenda amb Andreu Mas-Colell (2015-2016).

ERC i JxCat també mantenen un pols intens, en el que participa molt directament Elsa Artadi, sobre la conselleria a la que s’assignarà la gestió dels fons europeus antiCovid, batejats com a Next Generation. Si se la queda Economia probablement estaria en mans de JxCat, però també pot ser per a ERC si la cartera acaba penjant de Presidència. En cas que els republicans guanyessin aquest pols, la responsabilitat sobre els fons recauria en l’economista i també regidor de l’Ajuntament de Barcelona Miquel Puig, a través d’una figura adjunta al conseller com la de comissionat.

Artadi havia expressat en diverses ocasions el seu desig de disputar-li l’alcaldia a Ada Colau el 2023. Recent nomenada regidora assegurava en una entrevista a aquest diari que volia ser a l’Ajuntament aquest mandat i el següent: “Ningú de l’oposició repetirà a les pròximes eleccions i jo sí”, deia aleshores. “Ara el que no faré és anar tombant”, afegia, assegurant que la continuïtat havia estat la seva condició per acceptar ser cap de llista efectiva el 2019. Els seus plans, però, han xocat contra la gran inestabilitat de la política catalana i la ruptura entre PDECat i Junts, que fet perdre molts quadres i lideratges al partit. Tampoc té fàcil recanvi si el bipartit independentista revalida pacte de govern al Palau.

Tres decisions en cadena

Si finalment Artadi marxés de l’Ajuntament per tornar a exercir un rol destacat en la política nacional, JxCat s’aboca a almenys tres decisions dins l’Ajuntament: qui entra de regidor/a, qui assumeix la presidència del grup municipal i qui es perfila com a futur alcaldable a les eleccions de 2023. 

El canvi més immediat és l’entrada d’un nou integrant de la llista electoral. No caldria buscar molt avall: els números 8 i 9 són els dos noms més probables. Després de l’entrada de Francina Vila en substitució de Quim Forn, quan se’n va confirmar la inhabilitació a causa de la sentència de l’1-O, la propera candidata segona la llista és Pilar Calvo. L’expresentadora d’Esports de TV3 i consultora d’empreses esportives és des d’aquest març diputada al Congrés, precisament en substitució de Borràs. També coordina la federació del partit a Barcelona. La sobrecàrrega de feina i sobretot els viatges Barcelona-Madrid podrien dificultar que assumís ara també la funció de regidora, que implica actes i reunions constants a la ciutat.

El número 9, en canvi, ho té més bé per entrar suaument al plenari. És Joan Rodríguez, una cara poc coneguda a la primera línia política però tècnic consolidat del grup municipal de JxCat a l’Ajuntament. Actualment n’és el coordinador, de fet. “Seria el relleu més natural”, apunten fonts coneixedores. 

Munté, revaloritzada

Un cop estigui resolt qui agafa l’acta vacant, caldria reassignar la presidència del grup municipal. La més ben posicionada és Neus Munté, un relleu que permetria preservar l’equilibri de gènere en els lideratges del partit. Munté ara és regidora rasa del grup municipal, però el 2018 va guanyar unes primàries del PDECat per ser candidata a les urnes l’any següent. Va haver de sacrificar el lideratge aconseguit per ser la número 3 d’una llista de consens encapçalada per Forn, a la que van integrar-se també altres aspirants, com Ferran Mascarell.

En aquests dos primers anys de mandat s’ha dedicat exclusivament a l’esfera municipal i ha portat sobretot els temes socials i de Sants-Montjuïc. En una entrevista a l’octubre, reconeixia al TOT Barcelona que dona per tancada la seva etapa en política catalana. Sense qüestionar en cap moment Artadi com a alcaldable, obria la porta a ser-ho ella algun dia si els astres s’alineaven: “Hi ha il·lusions que tens per sempre”.

Mascarell, en canvi, sembla haver caigut de les travesses arran del discret perfil que ha mantingut a l’Ajuntament aquests dos anys. Contrasta amb l’actiu paper de Jordi Martí Galbis, que ocupa la plaça de portaveu i és bon coneixedor de la maquinària municipal com a exregidor de Xavier Trias. Podria aspirar a la presidència del grup, però per quota de gènere i pes polític el més esperable és que mantingui el lloc de portaveu i faci tàndem amb Munté.

L’alcaldable per 2023

En aquesta reassignació de rols serà determinant l’aposta que faci el partit sobre les eleccions municipals de 2023. Després de 8 anys d’alcaldia d’Ada Colau, l’oposició jugarà fort el frame de canvi de cicle i serà determinant la tria dels candidats. Així, si finalment Elsa Artadi no entrés al Govern català seria per preservar-la com a alcaldable a la capital. De la mateixa manera, si JxCat aposta per Munté d’aquí dos anys ja podria començar a donar-li visibilitat mediàtica com a nova presidenta del grup municipal. 

Tot i així, les fonts consultades coincideixen en subratllar la gran volatilitat política des de 2017. Hi ha casos molt recents de candidats mediàtics sobrevinguts, com Pablo Iglesias a la Comunitat de Madrid o Salvador Illa al Parlament català. És a dir, que al darrer moment podria haver-hi un gir de timó en favor d’un o una alcaldable de JxCat extern al grup municipal, sempre i quan fos un rostre ja molt conegut i amb les enquestes electorals al seu favor. Aquesta fórmula implica un tram final de mandat ple d’equilibris i amb un lideratge bicèfal, com ja es va veure per exemple amb el relleu d’Alfred Bosch per Ernest Maragall a les files d’ERC. 

Sigui com sigui, fonts municipals subratllen que avui per avui Elsa Artadi és la presidenta del grup municipal i segueix exercint com a tal a les reunions internes i en l’assistència a actes barcelonins, encara que les declaracions sobre actualitat municipal ara recaiguin més en altres regidors. I l’impàs podria allargar-se durant força setmanes, donada la lentitud de les negociacions al Parlament. Un ritme que ja li va bé a JxCat Barcelona, perquè li deixa marge de temps per reflexionar sobre l’escenari municipal i preparar moviments de fitxes en cas que finalment calgui un relleu.

Més informació

Nou comentari