Elsa Artadi (Barcelona, 1976) va haver de fer el salt de la Generalitat a l’Ajuntament precipitadament. La precampanya de Junts per Catalunya va començar més tard que la de la resta de partits i l’exconsellera havia de fer de cap de llista de facto sense tapar el número 1, Joaquim Forn, que hi intervenia quan podia i com podia des de la presó. Els resultats no van ser bons. Dels 10 regidors que tenia el grup del Partit Demòcrata en l’última etapa de Xavier Trias, la candidatura de Junts per Catalunya només en va retenir 5. Però passada la ressaca electoral i havent paït els resultats, ara se sent còmoda en el seu paper a l’oposició, de la qual reclama el lideratge, que exerceix amb Forn, amb el qual despatxa cada setmana a Lledoners. I promet presentar batalla d’aquí a quatre anys.
Aquesta setmana s’han conegut diverses sentències que anul·len part o la totalitat del PEUAT, el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics. Junts per Catalunya ha celebrat aquestes resolucions judicials perquè ja havia votat en contra del pla. Com s’ha de regular el sector?
El sector turístic s’ha de regular, com qualsevol altre. El govern Trias va ser el primer que va començar a regular els pisos turístics. Per això no vol dir fer polítiques de decreixement, ni polítiques que impliquin que el parc hoteler es vagi degradant, que és el que fa el PEUAT, perquè si es rehabilita a fons un hotel s’hi han de reduir les places. Això és irracional. En una ciutat tan densa com Barcelona pots incidir en la transformació urbanística principalment a través de la rehabilitació, i per tant l’has d’incentivar. Ara l’Ajuntament té dues opcions: interposar un recurs contra la sentència i allargar l’embolic dos anys més o reconèixer que això no estava ben fet i modificar el PEUAT.
“Algú sap si l’alcaldessa està a favor o en contra que s’expulsi menors d’edat de Barcelona? Colau ha de respondre a aquesta pregunta”
La tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, subratlla que el punt de la reducció de places en cas de gran rehabilitació es va introduir per la CUP i ERC.
L’especialitat del govern Colau és la centrifugació de les responsabilitats. Els primers que han estat a favor del decreixement han sigut ells. Si ara canvien perquè ara van de la mà del PSC i a Jaume Collboni no li agrada que es facin certs discursos, bé. Però tots tenim memòria i hemeroteca. Que van tenir gent al costat que també estava a favor del decreixement? És cert. El mateix Jordi Coronas ha dit que li sembla malament que aquesta restricció no es pugui posar en pràctica. Però això no és el que deia en campanya Miquel Puig. Potser dins el mateix grup d’ERC hi ha divergències. I que la CUP està a favor del decreixement ja ho sabem. Però els comuns han portat la gran bandera del decreixement i en contra del turisme. El turisme s’ha de regular però sense apriorismes ideològics, amb un debat. S’han de fer estudis i després revisar el que funciona i el que no funciona. Aquí, en lloc de fer un debat s’ha imposat des de l’Ajuntament com havien de ser les coses sense parlar amb el sector.
Fa pocs dies es va saber que la ATM, participada al 51% per la Generalitat, ha donat llum verda a la següent fase del projecte polèmic de la unió del tramvia per la Diagonal. JxCat sempre s’hi ha oposat frontalment i ara es troben que la Generalitat, via ATM, dona curs a aquest projecte.
El que fa l’ATM no és prendre una decisió política sinó tècnica, la de fer un estudi tècnic. Aquí hi ha dues concessions, les dels dos tramvies que ja existeixen, que duren fins el 2032. Rescatar-les costaria 400 milions. En el que hi ha consens tècnic és en la idea que cal posar en funcionament ja la línia D-30 amb els autobusos elèctrics de gran capacitat. Per molt que decidim que a partir del 2032, quan s’acabin les concessions, s’unirà el tramvia, per què avui no estem prenent una decisió? Si creiem que la Diagonal ha d’estar connectada amb un mitjà elèctric, per què no es fa? Els autobusos ja els tenim, les plataformes de recàrrega ja existeixen i aquests autobusos després es podrien derivar cap a una altra ruta. Fer la prova pilot ens donaria informació que ara no tenim. Potser abans de fer les obres, més el rescat de 400 milions, ens trobem que la D-30 ja elimina prou vehicles privats.
El debat sobre la mobilitat i la contaminació està macant el principi del mandat i s’ha posat en el centre el peatge urbà, que durant la campanya va quedar desdibuixat. Al debat de Betevé vostè es va mostrar a favor d’estudiar-lo, però després la discussió va anar cap a una altra banda. Ha arribat l’hora de definir-se.
L’1 de gener entra en vigor la zona de baixes emissions i no sabem quin efecte tindrà. No estem fent servir la tecnologia per saber quines matrícules estan entrant a la ciutat, i per tant no sabem realment quants dels cotxes que estan entrant deixaran d’entrar. El que sempre hem defensat que s’ha de fer, i ens sembla bé que l’Ajuntament s’hi apunti, és analitzar els efectes de la mesura. I si no n’hi ha prou, buscar-ne d’altres. Al debat vaig aixecar la mà a favor del peatge perquè és possible que acabi sent necessari. Però hem d’esperar a tenir les dades. I per la banda de l’emergència climàtica fan falta moltes més altres coses que tenen a veure amb els edificis, amb l’electrificació del Port, amb els residus.
“Al govern Colau-Collboni fins ara cadascú està fent la seva vida i veurem quant de temps dura”
El govern municipal reclama que es limiti el creixement del Port, especialment el dels creuers. I la presidenta del Port, Mercè Conesa, diu que els creuers només representen l’1% de la contaminació de Barcelona.
El que cal és tenir les dades clares. El Port farà ara una estació per mesurar quins vaixells i en quines circumstàncies contaminen més. Pirmer has de tenir les xifres i a partir d’aquí decidir. Però segur que no s’ha de deixar de créixer, sinó de contaminar. I això passa per l’electrificació. El creixement econòmic i el creixement de la contaminació ja es poden deslligar. Pensar que va junt és estar encara al segle XX. I amb el vehicle privat passa el mateix, la solució és el vehicle elèctric. Però com que el govern d’Ada Colau no creu en el vehicle privat, no ha apostat pel vehicle elèctric. I aquí és on tenim el problema, en part. A Colau li és molt fàcil demanar coses de la Generalitat i després ignora que hi ha un govern de l’Estat que és qui està posant més impediments en el transport col·lectiu i mai se li demana cap explicació. Ni quan es negocien pressupostos, ni quan es negocia la investidura.
Amb la Generalitat ara hi ha l’estira-i-arronsa de la regulació dels lloguers. Al ple municipal extraordinari sobre habitatge, els comuns es van mostrar contra la llei que s’està intentant tirar endavant al Parlament. Serà difícil que s’aprovi.
No estan d’acord amb aquesta llei ni van estar d’acord amb el decret llei de 30 mesures urgents. El govern Colau sempre que tira endavant mesures sobre habitatge té el nostre suport per anar experimentant, tot i que preferiríem que hi hagués un pla global més endreçat. Però després, quan hi ha hagut mesures de la Generalitat, i per a mi el més clar és el cas de les 30 mesures urgents, com que s’estava en període preelectoral es va dir que no era important. Això ja no és deslleialtat institucional, és deslleialtat cap a la ciutadania.
Veu possibilitats ara que ha passat el període electoral això es recondueixi?
Espero que sí.
Les 30 mesures o també la llei per limitar els lloguers en el sentit del decret que va impulsar la conselleria de Justícia a través del Codi Civil i que el Parlament no va validar?
Són situacions molt diferents. Les 30 mesures urgents que s’havien portat a principis d’any estaven treballades, tenien un sentit i un impacte molt immediat que s’hauria d’haver aprofitat. El decret, amb aquella celeritat per fer-lo dies abans de les eleccions municipals, d’aquella manera precipitada, va ser arriscat i va tenir el resultat que va tenir. I sobre la limitació dels lloguers hi ha experiències diverses en ciutats europees, algunes de negatives. En alguns llocs s’han generat pagaments en negre. I a Berlín els preus estaven pujant entre l’1 i el 2%, es va posar al topall del 10% i van començar a pujar el 10%. Per això al ple extraordinari sobre habitatge demanàvem que hi hagués una comissió de treball. De tota manera, ara amb la tramitació normal de la proposta com a llei, i no com a decret llei, hi haurà informes i informació pública i permetrà definir quin és el nostre model de control de lloguer. Ja tenim algunes experiències. Si fas una col·laboració amb privats perquè construeixi en terrenys municipals pots condicionar els lloguers.
Però això contribueix a reduir els preus en el conjunt del mercat?
És que a Barcelona un dels problemes que tenim és que el parc de lloguer és molt petit. I per tant el primer és procurar que el que es faci no desincentivi el lloguer, que no faci el parc encara més petit. Per tot plegat necessitem una comissió de seguiment, treballar la llei, i un cop estigui implementada, mirar quin impacte té. I que no hem de tenir cap mania, ni govern i oposició, a modificar una norma si té efectes no positius.
“Després de les eleccions tots els grups polítics estan encantats amb el nou govern o, si no, haurien volgut ser-hi. Ens deixen l’oposició a nosaltres”
Aquestes primeres setmanes de mandat, la seguretat i el tinent d’alcaldia Albert Batlle han acaparat el protagonisme. Vostè va passar de demanar a Ada Colau que deixés actuar Batlle a criticar-lo per fer de Donald Trump.
En un cas en particular. Han crescut els delictes a Barcelona i hi ha hagut cinc homicidis en un mes. Em va semblar increïble que, amb aquest panorama, la mesura estrella del senyor Batlle fos dir que els menors d’edat que dormen al carrer els enviaran de retorn al seu país. Perquè, a més a més, és una proposta que amb el tripartit a la Generalitat ja va fracassar. Les entitats van aportar els seus estudis, que diuen que els menors que han arribat aquí no hi han arribat per casualitat. Han arribat per voluntat, i que si els envies a casa seva la primera cosa que fan és tornar. Poses en perill la seva vida fent-los fer una altra vegada un viatge que és perillosíssim. Una cosa és que estiguem a favor de posar un tinent d’alcaldia de Seguretat i una altra és criminalitzar menors d’edat.
Vostè va equiparar Batlle a Donald Trump, però ell la va equiparar a vostè a la CUP. S’hi veu, avançant per l’esquerra el govern Colau-Collboni?
A mi em sembla extraordinari que el govern Colau-Collboni pensi que defensar els menors d’edat que viuen sols sigui un tema que només hagi de ser d’uns partits o uns altres. La resposta em sembla més pròpia del senyor Manuel Valls que no pas d’algú que representa que està amb un partit socialista. Nosaltres no criqtiuem que vulgui posar més policia, com faria una altra formació política. De fet, li vam demanar també que els agents comencin a patrullar a peu una altra vegada, que es vegi la policia. Entenem que és important prendre mesures en els primers dies per enviar un missatge. Ara, què té a veure això amb expulsar menors d’edat?
Què indica el fet que un altre regidor del mateix govern, Marc Serra, titular de Drets de Ciutadania, Transparència i Justícia Global, al cap d’uns dies digués que aquests retorns ja s’havien provat i que no havien funcionat?
El que em sobta és que ho hagués de dir Marc Serra. Amb tot el respecte cap a ell, però no té un perfil comparable amb el de l’Albert Batlle. I no ha sortit a dir res l’alcaldessa. Algú sap si l’alcaldessa està a favor o en contra que s’expulsi menors d’edat de Barcelona? Ella ha de respondre a aquesta pregunta. Perquè Batlle fa aquestes declaracions en dos mitjans i després es referma en el plenari.
Va intentar que fos una matisació…
A mi m’interessa saber és on és l’alcaldessa, que està desapareguda. Crec que hi ha una gran desconfiança dins del mateix govern i és com si estigués tothom esperant a veure com es mou l’altre. Aquest pacte de govern ja havia existit i es va trencar. I durant la campanya electoral van ser molt viscerals els uns amb els altres. Veurem aquest dilluns quina posició prenen uns i altres al ple extraordinari sobre els atemptats del 17 d’agost. Perquè el text presentat és pràcticament el mateix que el que es va votar a la diputació permanent del Congrés i allà la posició de Podem i comuns va ser diferent de la dels socialistes. No sé si això voldrà dir que anirem a un govern de l’Ajuntament de mínims perquè es puguin posar d’acord. Però tal com està la ciutat necessitem un Ajuntament de màxims.
Què JxCat i ERC hagin forçat aquest ple és en part per això, per veure si hi ha esquerdes a l’equip de govern?
Aquest plenari no surt del no res. Surt que d’informacions que hi ha els mitjans de comunicació i del fet que hi ha un debat que hauria de ser un debat d’experts, una investigació real. Si això no hagués passat, si no s’haguessin manifestat també les víctimes dient ‘necessitem saber què va passar’, nosaltres no hauríem tornat a portar aquest tema. El tema és als mitjans de comunicació, a l’opinió pública i a tot arreu menys on ha de ser, que és en una comissió de veritat, com ha passat en altres països. Tampoc entenem les reticències del PSOE i del PSC, perquè això va passar durant l’època Mariano Rajoy. Que siguin prou valents, que demanin explicacions. Així potser detectem que algun protocol no va funcionar, cosa important de cara al futur, per fer les coses millor.
“No entenc que a les bases dels comuns els sembli bé que la reacció al top la manta sigui exclusivament policial”
En l’àmbit d’Albert Batlle, l’altra mesura estrella ha sigut el nou dispositiu contra el top manta. Però els manters es reubiquen, o hi van a la nit. I l’altre dia van estar a punt de ser atropellats quan fugien a través de la ronda Litoral. És això el que s’havia de fer?
El top manta es va descontrolar en el primer mandat d’Ada Colau i ara s’ha de recuperar la intensitat de l’acció de la Guàrdia Urbana. Els manters no són un problema de seguretat, són un problema d’ocupació de l’espai públic i per tant és una competència sobretot de la Guàrdia Urbana, que hi ha ha d’intervenir i hi ha de posar fre. Hi estem a favor. Ara bé, això ha d’anar acompanyat de polítiques socials, d’inserció, per als manters, els més febles de la cadena del top manta. Però sembla que els regidors del PSC van fent feina, i com a mínim surten als mitjans de comunicació, i els altres [Barcelona en Comú] s’han quedat despenjats. Això fa que hi hagi una actuació policial sense una actuació social. Això desconcerta una mica. No entenc que a les bases dels comuns els sembli bé que la reacció al top la manta sigui exclusivament policial.
Però creu que els sembla bé?
Tampoc estan dient res. Si no els sembla bé, haurien d’expressar aquesta sorpresa cap al govern que té al capdavant l’alcaldessa dels comuns.
De totes maneres, les actuacions policials són immediates i les socials són a llarg termini. No és molt difícil que puguin anar al mateix ritme?
El resultat és a llarg termini. L’inici ha de ser immediat. El problema és que com que s’ha deixat de fer contenció durant quatre anys, ara com a molt pot passar que portis els manters fora de la ciutat, que és tenir una mirada bastant miop o fins i tot egoista. Les solucions d’avui han de ser diferents de les de fa quatre anys.
I amb les patrulles urbanes què s’ha de fer?
Això és la degradació a què hem arribat. Corregir aquestes coses requereix molta intensitat, molta perseverança. Cal veure si Ada Colau i els comuns permetran que tinguin perseverança i paciència qui s’encarrega de la seguretat. En governs de coalició s’han d’anar acordant les coses.
Això no està passant?
Jo crec que fins ara cadascú està fent la seva vida i veurem quant de temps dura. Veurem fins a quin punt es deixaran implementar mesures de seguretat. Però també entenem que el que no pot ser és una posició acrítica de tot el que es fa només perquè ho fa el soci de govern. Ha d’haver-hi més coordinació. I ara mateix no sembla que hi sigui.
L’alcaldessa contínuament estén la mà a ERC. Intenta convertir-la en soci principal.
No només és Esquerra. Valls i Ciutadans estan totalment entregats al govern. Per això diuen que Batlle és ‘el Messi de la seguretat’ i coses així. Per a la nostra sorpresa, ens han ubicat com a únic grup que fa oposició. I és evident que l’exercirem, perquè és evident que ningú de l’oposició repetirà a les pròximes eleccions i jo sí.
Falten quatre anys. Està segura que ho podrà mantenir?
Ho vaig dir el primer dia. Que feia un pas definitiu, va ser l’única condició que vaig posar. Jo no ho vaig buscar [anar a la llista municipal], no estava dins dels meus plans. Quan se’m va oferir em va semblar una oportunitat molt interessant. Ara el que no faré és anar tombant. Hi ha molta feina per fer i el compromís és aquest. Que a més a més després de les eleccions tothom estigui encantat amb el nou govern o, si no, hauria volgut ser-hi, ens deixa com a la veritable oposició i és evident que l’exercirem i serem el possible relleu al capdavant del govern d’aquí a quatre anys.
1 
