“Hi ha dos grups molt clars, això s’ha dividit”, diu un dels joves acampats a la plaça Universitat. “Després de les identificacions que ens van fer els Mossos, molts amics meus van recollir les tendes i van marxar”, explica un altre. “Quan no se’n va Arran, o les JERC, o el SEPC, ens plou. Cada dia ens en passa una de nova”, apunta el Jan. Ell és un dels pocs que ha accedit a donar el seu nom. Cada cop més joves demanen anonimat i, en cas d’intuir una fotografia, reclamen que no surti la seva cara. El desgast dels 19 dies acampats, inclosa una gran escissió i diversos dubtes interns, els està passant una factura evident que, malgrat tot, encara tenen l’esperança de poder salvar.
El Jan és un estudiant d’Estadística que, al bell mig de la plaça, repassa apunts en una llibreta. No pot assistir a totes les classes així que, per compensar-ho, ha d’estudiar més. “Intento anar a totes les que puc, però no s’arriba a tot, menys encara com estem ara a l’acampada”, explica. A la plaça Universitat, a mitja tarda, ja és normal que es facin fogueres petites, especialment a l’interior papereres de carrer, per mantenir l’escalfor. Ell, però, es preocupa més per la nit. “Sort que tinc una bona manta”, celebra humilment.
El Jan repassant els apunts sobre Estadística a l’acampada universitària / D.C.
Pel que fa a l’estat actual de la protesta es mostra decebut. El jovent que va marxar, vinculat a partits o sindicats estudiantils, ha donat l’esquena a la protesta des de llavors. Una situació paradoxal, ja que, més enllà de les desavinences organitzatives, l’acampada segueix representant una acció que reivindica drets que aquests moviments polítics, en principi, també abracen. I segueix sent una protesta desafiant instal·lada al cor de Barcelona. Els retrets creuats, però, van provocar una desunió que encara no s’ha resolt.
La idea de marxar guanya força
Diverses veus reconeixen que a les assemblees hi ha una part important de l’acampada que cada cop planteja amb més força la idea de marxar. Especialment davant el desbordament que pateixen els encara presents. La gestió del dia a dia es menja la possibilitat de fer mobilitzacions o accions pròpies. Altres, en canvi, opten per no cedir de cap manera.
Mentrestant, un dels portaveus oficials de l’Acampada Universitària, Marc Buxadé, manté el relat del moviment inaturable: “Considerem que cap de les problemàtiques que reivindicàvem s’ha resolt i, per tant, no ens plantegem aixecar el campament”. Preguntat pels periodistes, ha matisat que s’està en “un procés d’arribar a un consens” per decidir “com volem seguir”. Les cinc demandes a les quals fa referència eren aconseguir l’exercici del dret d’autoderminació, refer el redactat dels articles d’abús i agressió sexual al Codi Penal, forçar la dimissió del conseller Miquel Buch i disoldre la BRIMO, aturar les detencions post-sentència i derogar la llei mordassa.
Tanmateix, actualment els estan sortint més complicacions que no pas mostres d’avenç en les reivindicacions. Avui han denunciat que la setmana passada una noia hauria patit una violació en una tenda de campanya. Dissabte passat, a més de les identificacions, els agents van endur-se una trentena de tanques metàl·liques i un lavabo portàtil Poly Clean. Una empresa constructora havia denunciat que aquest material havia estat sostret d’una obra a l’Eixample. I, per si no fos suficient, PP i Cs segueixen pressionant perquè l’Ajuntament desallotgi les tendes.
En definitiva, l’acampada universitària pateix, alhora, el buit que li fa l’esquerra associada a organitzacions polítiques i les pressions de la dreta espanyolista per foragitar-los. Només tenen a favor que, segons opinen diverses veus, el desgast podria haver-se convertit en el seu aliat. Asseguren que els Mossos, que estan en contacte amb ells, són coneixedors dels conflictes interns. Això podria fer de narcòtic d’un possible desallotjament imminent. “Com hi ha la possibilitat que la gent marxi, la policia intentarà estalviar-se la imatge del desallotjament”, clou un dels joves.
