Fora de les institucions, els partits també tenen poder, fins i tot entre els joves estudiants. Aquesta és la realitat que s’han trobat alguns dels acampats a la plaça Universitat i que, obertament, han expressat que els ha indignat. En l’assemblea d’aquest divendres a la tarda, s’ha acusat alguns grups de joves d’utilitzar “un discurs amb un rerefons clarament partidista” per finalitzar l’acampada. El comentari ha arribat després que un jove, amb una gran oratòria, reivindiqués l’opció de plegar les tendes i focalitzar els esforços en donar suport arreu del territori a les pròximes crides del Tsunami Democràtic.
Ha succeït durant l’assemblea en què es discutia inicialment la decisió final: “Ens quedem o marxem”. Finalment, però, els retrets repetitius, i en alguns casos personals, han entorpit el debat. Això ha comportat, d’una banda, l’ajornament de la decisió a una nova reunió conjunta, i d’altra banda, l’anul·lació d’una acció sorpresa de protesta que havien emmarcat en un “cercavila” abans de presentar-se a l’acte final del PSOE, que compta amb la presència de Pedro Sánchez.
Amb tot, alguns dels que defensaven amb més fermesa la fi de l’acampada han assegurat que se sentien “assenyalats” per formar part de formacions polítiques o sindicats estudiantils. La noia que ho ha expressat, després de discutir-se amb diferents membres de l’assemblea, ha decidit marxar definitivament de l’acampada.
També han saltat comentaris contra la gestió que s’ha fet de les xarxes socials. Especialment per un missatge publicat al grup de difusió oficial de Telegram. El text donava les gràcies “per tota la solidaritat rebuda aquests dies”, però afegia que “ja no demanem més donacion”. La veu que ha censurat obertament la difusió d’aquest missatge, ja que s’ha transmès una idea que no havia estat aprovada en assemblea, ha rebut el suport d’una gran majoria dels presents al debat. Quan ha demanat explicacions, ningú les ha acabat de donar.
Així, a hores d’ara, s’està molt lluny d’arribar a un consens. No és que el cansament, el fred o el vent hagin acabat de desgastar els joves organitzats, és que l’ombra de la influència dels formacions polítiques cada vegada és més gran.
